31 de gener de 2010

Relatos autobiográficos


Thomas Bernhard
RELATOS AUTOBIOGRÁFICOS

Ed. Anagrama


"Había existido durante años en medio de libros y escritos y entre mentes que no eran otra cosa que libros y escritos, en medio del olor enrarecido de una historia mohosa y desecada, continuamente como si yo fuera ya historia. Ahora existía en el presente, en medio de todos sus olores y grados de dureza. Había tomado esa decisión y hecho ese descubrimiento. Vivía; durante años había estado muerto. La mayoría de mis cualidades, de las ventajas absolutas de mi carácter, reaparecieron ya en mis primeros días en el sótano, después de haber estado sepultadas durante años y cubiertas por la repugnancia de los métodos de educación, se desarrollaron como por sí mismas en el nuevo entorno,..."
El sótano.

"La perfección no es posible en nada, por no hablar de lo escrito, y mucho menos en notas como éstas, que se componen de miles y miles de jirones de posibilidades de recuerdo. Aquí se comunican fragmentos, con los que, si el lector está dispuesto, se puede formar sin dificultad un todo. Nada más. Fragmentos de mi infancia y juventud, y nada más."
El aliento.


Em deixo arrossegar per una prosa densa, desconcertant. Entro en una recreació d'una vida, d'una veu, d'una expressió. I caic. Un intens monòleg m'envolta. Em submergeixo entre reflexions, opinions, records, repeticions, ironies. I obro els ulls, i veig com pot arribar a ser d'absurda l'existència, les ideologies, les institucions i la mort.

Em trobo en la frontera difusa del jo-biogràfic i del jo-narratiu. No he signat cap pacte. Ni m'ho creuré tot. Ni ens hem picat l'ullet. Ni vull saber on comença un i on acaba l'altre. Sé que difílment algú que escriu pot ser aliè a tot allò que l'envolta, que viu. En el mateix acte d'escriure sempre queda l'empremta personal. I que, en fer memòria, els records gravats poden reelaborar-se. No busco la seva veu històrica, fidel testimoni de la seva vida i de la seva època. Prefereixo el plaer que em provoca la seva veu literària, fruit de la fusió de la seva experiència i de la ficció.

6 comentaris:

kweilan ha dit...

És un llibre que tinc pendent. Bona setmana!

David ha dit...

Em fa una mica de vergonya confessar-ho, però d'aquest autor no n'he llegit mai res. Ara, pel que en dius, ho hauria d'haver fet.

SU ha dit...

Bernhard és tan potent que a vegades pot fer mal! Però t'enganxa, et xucla, t'absorveix... ("em dic Susanna i he estat abduïda per Bernhard, però intento deixar-ho...").

Però em permeto discrepar d'aquesta frase del teu apunt: "Sé que difílment algú que escriu pot ser aliè a tot allò que l'envolta...".

Quan vulguis, en parlem!

Et llegeixo, sempre...

SU

digue'm ariadna ha dit...

Kweilan... aviat en parlarem, doncs. Ha estat una setmana bona, freda i nevada, moltes gràcies. Bona setmana, el que queda, també per tu, i bones lectures =:) ...

David... hi ha tants autors que encara no he llegit, que sempre em consolo pensant que podré descobrir-los i gaudir-ne per primer cop quan molts altres ja han perdut el record de la primera lectura, d'aquell primer moment en que t'atances a l'obra amb aquella sensació estranya de plaer i desconeixença i davant teu apareixen unes paraules que et captivaran per sempre més...

SU... t'agafa i pot semblar que alhora que colpegi, acaroni... i tant que pots discrepar i m'agradarà molt parlar-ne, aquí al laberint o per correu (ariadnaallaberint@hotmail.com) o..., estaré encantada, de debó... Jo també et llegeixo sempre =;) ...

L'Espolsada llibres ha dit...

Jo també el tinc pendent, n'hi tants però gràcies per fer-nos tatstes que ens obren portes.

digue'm ariadna ha dit...

... Aquesta és l'edició d'Anagrama que recull en un únic volum la pentalogia de Bernhard, a la col.lecció Otra vuelta de tuerca, però Edicions El Salobre l'està publicant en català i de moment ha tret L'origen i El soterrani. Si us decidiu per aquests darrers, ja em direu com està, m'agradaria (re)llegir-lo en català si la traducció és bona, la de Miquel Sáenz és molt acurada...
=:)

Espolsada... espero parlar-ne ben aviat... portes, finestres, balcons, és un no parar =;) ...