D'Epifanies...

... Vertiginoses

"Decidit. De debò. Hi haurà un dia que la revista catalana de cultura El funàmbul (de moment no en sé gaire cosa més) es podrà llegir i, si es vol, adquirir per un preu molt raonable. El més probable és que la materialització d’aquesta epifania tan simpàtica em farà perdre bous i esquelles, però ja he preparat el cable i la perxa i, de moment, assajo pel balcó de casa."

Imatge: capçalera del Blog El Funàmbul

El Funàmbul

Retall de l'Escrit  "Epifanies vertiginoses"  a ​​"Who's there?"

De... Te deix, amor...

... la mar com a penyora

"I dir-vos com ara la pluja pot ser ja després de tant de temps infinitament clara, suau i nodridora sobre aquest cos nu d’adolescent. 
La pluja ara, llisa i fosca també com una esquena, esbucant el RISC vora els paranys, els precipicis, les teranyines, el teu RISC d’amant o de suïcida.
Els vidres tenen, o els espills, irisacions de magnòlies, però, com explicar-nos la flaire del seu perfum?
Tancar els ulls amb la son suficient per a somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l’OBLIT NECESSARI on tants de cops t’he esperat.
Però, digue’m, què en faré de la tendresa, indomable, nítida, que em vessa al fons del mirall?

Començo a inventar-te..."

Carme Riera. Retall del recull TE DEIX, AMOR, LA MAR COM A PENYORA

Imatge pròpia

Agraïment

"És més: d'una vegada per sempre, sabíem que la literatura, com l'art, no eren uns productes autònoms deslligats de l'estructura social a la qual pertanyien i que, en conseqüència, tot estudi literari que no tingués en compte la seva inclusió en un conjunt superior que abastés la cultura i la civilització que els emmarcava, els empetitia i els empobria, al mateix temps que es limitava a un coneixement abstracte de l'obra literària analitzada."

J.M. Castellet. Retall d' INICIACIÓ A LA POESIA DE SALVADOR ESPRIU. Edicions 62.

Imatge: Internet

De... Un dia...

 ... qualsevol

Ara

ordeno mots: un joc, un exercici;

i sóc plàcidament feliç, tal volta

profundament feliç.

Miquel Martí i Pol

UN DIA QUALSEVOL

Ed. NordicaLibros

Il·lustrat per: Pep Montserrat

De llibres i roses

... Remenar llibres, buscar fragments, prendre nota de noms i títols, marcar pàgines i subratllar aquí i allà, autèntica feina de prospecció, de relectura, de descoberta que cansa la vista i omple de sensacions barrejades l'esperit. Potser per aquest motiu, lluny de novetats i de cobertes lluents, aquest St Jordi, farà olor a llibre vell, tindrà el tacte de pàgines gastades i recordarà a aquells que quedaran per sempre amb nosaltres a través de les seves paraules. Potser per aquest motiu, aquest fragment...

"Feia una nit estranyament tèbia al cor del gener, com podia espurnejar la via Làctia sobre aquell planell de roca pelada! No hi havia lluna i no obstant, en sortir de l'avenc, vam quedar enlluernats. L'ample planell de roca era desert; no hi havia ànima viva, res més que el silenci. El front, com vam saber després, s'havia desplaçat durant aquells dies molt endavant, cap al nord-est, en direcció a Barcelona; ens trobàvem sense saber-ho a la reraguarda de l'enemic. Potser algun dia explicaré com en Picó ens va dur, aquells sis homes que el seguíem, fins a reunir-nos altra vegada amb les forces catalanes a través del país ocupat; ens hi vam reunir a temps per trobar-nos amb elles en els darrers combats. Arribats al Coll d'Ares, on aquell febrer no hi havia ni una clapa de neu; arribats a la carena entre Molló i Prats de Molló, entre les dues Catalunyes, entre França i Espanya, en Picó es va asseure damunt la fita de pedra que marca la frontera girant-se cap al sud amb llàgrimes als ulls va murmurar: "S'ha acabat la cultura...".Algun dia explicaré tot això i com anaven arribant a la carena les restes de tantes brigades pulveritzades, tot barrejat, brigades regulars i columnes de voluntaris, nacionalistes i comunistes, sindicalistes i federals, quin indescriptible galimaties de brigades i divisions senceres en desordre, de muls i de camions, de canons i metralladores que calia abandonar i s'amuntegaven a les barrancades; i de sobte, enlairant-se del galimaties immens, aquell potent Virolai que vam entonar tots, mirant al lluny com fumejaven entre la boira de les planes tantes ciutats i viles i pobles, aquell Virolai entre les clarors agòniques de la posta de febrer, abans de continuar la nostra marxa, ara de baixada cap al nord, cap a l'exili."

Joan Sales, INCERTA GLÒRIA II

... Bona Diada...

De... Tan de veritat com les coses que penso...

... les coses que m'invento i les coses que he somiat.

"M'agrada explicar-me la meva vida: n'agafo trossos de veritat, les deformo, els disfresso, els barrejo, els desplaço en el temps i l'espai, els amplio, el encongeixo... Com un mag, transformo la meva vida en la vida d'algú altre, així es fa més fàcil d'explicar.
M'agraden tots aquests personatges, perquè tots aquests personatges sóc jo. Em sento l'heroïna de moltes històries: històries que he viscut, altres que sempre he somiat poder viure, altres que em fa por haver de viure un dia i altres que senzillament m'han passat pel cal; aleshores també formen part de mi."

Anna Roig. Retall de TAN DE VERITAT COM LES COSES QUE PENSO, LES COSES QUE M'INVENTO I LES COSES QUE HE SOMIAT.

Vídeo Youtube Anna Roig i lombre de ton chien "La capseta de records"

De... Explicaciones más bien...

... confusas.

"Es cierto, pienso, pero qué dulce culpa la de haberme dado tanta felicidad en estos tiempos yermos, en este horror cotidiano de abrir el periódico y encontrarlo salpicado de sangre y de vergüenza, qué interregnos de alegría en este siniestro horizonte de máquinas de muerte, en esta dura necesidad de estar despierto y de frente, de viajar y hablar y escribir porque hay que hacerlo, porque somos muchos los que no queremos aceptar el destino latinoamericano que buscan imponernos desde f uera y desde dentro. Por eso cada una de estas páginas es un acto de gratitud, y a la vez un nuevo impulso para no olvidar lo que tenemos que seguir haciendo; entre nosotros el reposo del guerrero es siempre alguna forma de la belleza.
-Me queda un poco justa de mangas, pero lo mismo te la acepto -dice Calac-.Claro que el color es bastante chirle, pero ya se sabe.
-Se está acabando la ginebra -anuncia alarmado Polanco- y todavía no nos has informado sobre el libro. ¿Los puntos te ayudaron o les afanaste los dibujitos y las fotos?
-Me ayudaron más de lo que creés, vivos o muertos tuvieron su manera de invitarme a andar a su lado, me mostraron caminos por los que yo solo no hubiera rumbeado nunca. Me dejaron vivir cerca de ellos, me regalaron cosas, fijate que por eso este libro es como una casa en la que vivimos todos juntos y a la que cada uno aportó muebles y ventanas y latas de sardinas y botellas y guitarras y sapitos y sobre todo una tendencia general a no sentarse en las sillas, a no comer en la mesa, a leer en el baño y bañarse en la biblioteca, suponiendo que haya una."

Julio Cortázar. Retall d'EXPLICACIONES MÁS BIEN CONFUSAS, dins del llibre Territorios.

Imatge Internet.

De... Mots i maons o...

... cascú el seu.

"Estalviar maons o mots, és la jugada més noble i austera del constructor i del versificador. Aquell, component la casa; aquest, edificant un poema. Cap casa ni cap poema no han de fer riure ni plorar una vegada signats i datats. El darrer cop de mà: lluors, gerdors i flaires, deixeu-los al sant esperit."

J.V.Foix. Retall del recull MOTS I MAONS O CASCÚ EL SEU.

Imatge gregory jordan.

De... Tolstoi o...

... Dostoievski.

"Tolstói, el primer heredero de las tradiciones de la épica; Dostoievski, uno de los más importantes temperamentos dramáticos después de Shakespeare; Tolstói, la mente embriagada de razón y de hechos; Dostoievski, el que despreciaba el racionalismo, el gran amante de la paradoja; Tolstói, el poeta de la tierra, de la escena rural y del tono pastoril; Dostoievski, el archiciudadano, el maestro constructor de la moderna metrópoli en la provincia del lenguaje; Tolstói, sediento de verdad, en cuya excesiva búsqueda se destruía a sí mismo y a los que le rodeaban; Dostoievski, que prefería estar contra la verdad que contra Cristo, receloso de la comprensión total y situado en el lado del misterio; Tolstói, "que se mantenía en todo momento -según frase de Coleridge- en el camino real de la vida"; Dostoievski, que avanzaba por el laberinto de lo antinatural, por los subsuelos y las ciénagas del alma; Tolstói, como un coloso a horcajadas sobre la tierra palpable, evocando lo real, lo tangible, la totalidad sensible de la experiencia concreta; Dostoievski, siempre al borde de lo alucinatorio, de lo espectral, siempre vulnerable a las intrusiones demoniacas en lo que al fin puede resultar que ha sido simplemente un tejido de sueños; Tolstói, la encarnación de la salud y de la vitalidad olímpica; Dostoievski, la suma de las energías enfermizas y demoniacas; Tolstói, que vió los destinos de los hombres históricamente y en el decurso del tiempo; Dostoievski, que los vió contemporáneamente y en el vibrante éxtasis del momento dramático; Tolstói, que fue llevado a la tumba en el primer entierro civil que tuvo lugar en Rusia; Dostoievski, enterrado en el cementerio del monasterio de Alexandr Nevski de San Petersburgo, entre los solemnes ritos de la Iglesia ortodoxa; Dostoievski, preeminente hombre de Dios; Tolstói, uno de Sus secretos adversarios."

George Steiner. Retall de l'assaig: TOLSTÓI O DOVSTOIEVSKI.

Imatges Internet.

De... El...

... teló.

"Totes les arts europees, cadascuna en el seu moment, van arrencar el vol així, transformades en la seva pròpia història. Va ser això el gran miracle d'Europa: no pas el seu art, sinó el seu art canviat en història.
Ai, els miracles són de curta durada. Qui arrenca el vol, un dia aterrarà. Pres d'angoixa, imagino el dia que l'art deixarà de buscar el mai dit i tornarà a posar-se, dòcil, al servei de la vida col.lectiva que li exigirà fer la repetició i ajudar l'individu a confondre's, en pau i en alegria, amb la uniformitat de l'ésser.
Perquè la història de l'art és mortal. La xerrameca de l'art és eterna."

Milan Kundera. Retall de la setena part: La novel.la, la memòria, l'oblit de l'assaig EL TELÓ.

Imatge Eva.

De... Diario de...

... lecturas.

"Leer es un diálogo. Los locos intervienen en conversaciones imaginarias que, al parecer, oyen resonar en algún lugar de su cabeza; los lectores mantienen, en silencio, un diálogo parecido con las palabras escritas en la página. De ordinario no queda constancia de la respuesta del lector, pero a veces hay alguno que siente la necesidad de empuñar el lápiz y contestar en los márgenes de un texto. Este comentario, esta glosa, esta sombra que a veces acompaña a nuestros libros preferidos extiende el texto, lo lleva a otro tiempo y lo transforma en otra experiencia; arraiga la ilusión de que un libro nos habla y nos presta realidad a nosotros, sus lectores."

Alberto Manguel. Retall del pròleg de: DIARIO DE LECTURAS.

Imatge Internet

De... La autopista...

... del Sur.

"... y se corría a ochenta kilómetros por hora hacia las luces que crecían poco a poco, sin que ya se supiera bien por qué tanto apuro, por qué esa carrera en la noche entre autos desconocidos donde nadie sabía nada de los otros, donde todo el mundo miraba fijamente hacia adelante, exclusivamente hacia adelante."

Julio Cortázar. Retall de: LA AUTOPISTA DEL SUR.

Imatge Flickr (dawn m. armfield)

De... Ramona,...

... adéu.

"Ets un exel.lent personatge de novel.la: contradictòria, esnob, ambigua. Tu, com jo, formes part de les romanalles d'un món que no s'acaba de descompondre. Però tu ets menys corrosiva: la teva és una classe més "autèntica". Ens ho han fet creure: nosaltres som els bells, els joves, els intel.ligents. Tenim el món a l'abast de la mà. Podem escollir el nostre futur. I no ens adonem que som uns miserables titelles, encara que exquisits i refinats. Fem bonic i prou. I la teva família, plena de Madames Bovarys d'escassa imaginació, de Pilars Prims angoixades, de Regentes casolanes, és un arsenal literari de primera. Una família neta, endreçada i polida. Amb un passat tan poc boirós. D'una diafanitat de postguerra modèlica. Tots entestats a amagar-vos les brutícies, les passions. Que embolcalleu el sadisme amb cortesia i educació."

Montserrat Roig. Retall de: RAMONA, ADÉU.

Il.lustració d'a.k.a, Louise Robinson (art_ghosts43)

De... Demasiados...

... libros.

"Estamos en peligro de sacrificar la calidad de la lectura a la cantidad, en peligro de leer demasiado y demasiado rápido como para estar en posición de juzgar lo que leemos.(...)
El mundo del siglo XX acarrea una enorme carga de conocimiento científico, histórico, literario y psicológico, demasiado grande para ser absorvido por cualquier individuo, y que se expande día a día con una rapidez demencial. La existencia de este gigantesco corpus de conociemiento moderno es la causa de que mentes curiosas se vean arrastradas por infinitas distracciones. En los tiempos de Wordsworth, con horizontes más cercanos y angostos, era mucho más fácil concentrarse; más fácil aprender a juzgar correctamente, a distinguir entre lo valioso y lo inútil. (...)
La cultura corre el peligro de ser enterrada bajo una avalancha de libros. La mente está más libre y más activa que nunca en el pasado; pero por una extraña paradoja la libertad sofoca, el dinamismo es paralizante."

Aldous Huxley. Retall de l'article: DEMASIADOS LIBROS, Hearst, 22 d'abril de 1932.

Il.lustració de David Della Venezia.

De... Si mi biblioteca...

... ardiera esta noche.

"Si a mi biblioteca la destruyeran las llamas... afortunadamente para mí, nunca ha sucedido. Pero me he mudado de casa con suficiente frecuencia y he tenido suficientes amigos que me han pedido libros prestados como para formarme una idea bastante aproximada de la naturaleza de la catástrofe. Ingresar en la coraza de una habitación apreciada y encontrarla vacía, excepto por una gruesa capa de ceniza que una vez fue la literatura favorita de uno: el solo pensarlo es tétrico. Pero felizmente los libros son reemplazables, al menos la clase de libros que llenan los anaqueles de mi biblioteca. Carezco del espíritu del coleccionista y nunca me han interesado las primeras ediciones y las anitigüedades. Sólo me preocupa el contenido del libro, no su forma, ni su fecha, ni el número en sus solapas. El fuego, los amigos y las mudanzas nunca podrán despojarlo a uno de nada que no pueda, como los hijos, camellos y mulas de Job, reemplazarse en su completa medida.(...)

(...) Shakespeare... Chaucer... Homero... Dante... Donne... Marvell... Wordsworth... Baudelaire... Rimbaud... Mallarmé... Yeats... Eliot (...)
(...) Proust y James Joyce... Dostoievski... Dickens... Balzac... Stendhal... Choderlos de Laclos... Benjamin Constant... Henry Fielding... Voltaire... Swift... Trollope... Flaubert... Wells... Joseph Conrad... D.H.Lawrence (...)
(...) Montaigne y Pascal... Bacon... Baltasar Gracián... Thomas Traherne... John Dryden... Addison... Voltaire... David Hume... Samuel Johnson... Coleridge... Charles Lamb... De Quincey... Macaulay... Emerson... Walter Bagehot... Sainte-Beuve... Matthew Arnold... John Ruskin... Schopenhauer... Heine... More y Babbitt... E.M.Forster... Virginia Woolf (...)
(...) Keats... Byron... Constant y Stendhal... Alfieri... Lorenzo da Ponte... Casanova... Goncourt... Scawen Blunt (...)

(...) '¿Qué es lo que nutre mi mente, preguntas tú, en estos tiempos difíciles?' Una de las respuestas a la pregunta de Arnold, curiosamente inoportuna, sigue siendo la misma desde que el hombre inventó el arte de la escritura: una colección de buenos libros."

Aldous Huxley. Retall de l'article: SI MI BIBLIOTECA ARDIERA ESTA NOCHE, novembre de 1947. El 12 de maig de 1961, es va incendiar la seva casa de Los Angeles, destruint la seva biblioteca, gran part del seu epistolari i manuscrits.

Imatge a Internet.

De... Elogi...

... del drac.

"Per tant, malgrat el que he dit abans, vull fer també l'elogi del llibre. Del llibre no només com un objecte que compta, tal com avui el coneixem, amb una tradició de cinc-cents anys -i que, per tant, es troba carregat de connotacions emotives i de memòria- sinó, sobretot del llibre com a suport essencial, gairebé únic d'allò que generacions d'escriptores i d'escriptors han estat capaços de crear amb la paraula i amb aquella substància íntima que ha pres forma a través de la paraula. Un elogi del llibre vol ser, alhora i sobretot, un elogi de la literatura."

Maria-Mercè Marçal. Retall de la glossa al 23 d'abril: ELOGI DEL DRAC, 1996.

Imatge Wikimedia Commons

De... Confusión de...

... los sentimientos.

"De repente, se me abrió un mundo en el texto escrito, las palabras venían ágiles a mi encuentro como si me buscaran desde hacía siglos; el verso corría como una onda de fuego, arrastrándome consigo, hasta las mismas venas, haciéndome sentir esa extraña ligereza en las sienes como cuando volamos en sueños. Me estremecí, temblé, sentí la sangre más caliente correr por mi cuerpo, creí tener fiebre; nunca había sentido nada parecido, y ¡sólo había escuchado un discurso apasionado!"

Stefan Zweig. Retall del relat: CONFUSIÓN DE LOS SENTIMIENTOS.

De... Tango...

... de vuelta.

"A mí me gusta escribir para mí, tengo cuadernos y cuadernos, versos y hasta una novela, pero lo que me gusta es escribir y cuando termino es como cuando uno se va dejando resbalar de lado después del goce, viene el sueño y al otro día ya hay otras cosas que te golpean en la ventana, escribir es eso, abrirles los postigos y que entren, un cuaderno detrás de otro..."

Julio Cortázar. Retall del conte: TANGO DE VUELTA.

Imatge AllPosters.

De... Antes que...

... anochezca.

"Mi encuentro con Lezama fue completamente diferente; estaba ante un hombre que había hecho de la literatura su propia vida; ante una de las personas más cultas que he conocido, pero que no hacía de la cultura un medio de ostentación sino, sencillamente, algo a lo cual aferrarse para no morirse; algo vital que lo iluminaba y que a su vez iluminaba a todo el que estuviera a su lado. Lezama era esa person que tenía el extraño privilegio de irradiar una vitalidad creadora; luego de conversar con él, uno regresaba a casa y se sentaba ante la máquina de escribir, porque era imposible escuchar a aquel hombre y no inspirarse."

Reinaldo Arenas. Retall de: ANTES QUE ANOCHEZCA.

De... El...

... teló.

"Perquè l'obra no és pas tot el que un novel.lista ha escrit: cartes, quaderns, diaris, articles. L'obra és el resultat d'un llarg treball sobre un projecte estètic.
Encara aniré més lluny: l'obra és el que el novel.lista aprovarà a l'hora del balanç. Perquè la vida és curta, la lectura és llarga i la literatura s'està suïcidant a causa d'una proliferació insensata. ¡Començant per ell mateix, cada novel.lista hauria d'eliminar tot el que és secundari, preconitzar per a ell i per als altres la moral de l'essencial!
Però no hi ha només els autors, els centenars, els milers d'autors, hi ha els investigadors, els exèrcits d'investigadors que, guiats per una moral oposada, acumulen tot el que poden trobar per abraçar la Totalitat, objectiu suprem. La Totalitat, o sigui també una muntanya d'esborranys, de paràgrafs ratllats, de capítols rebutjats per l'autor però publicats pels investigadors en edicions anomenades 'crítiques', sota el nom pèrfid de 'variants', que vol dir, si és que les paraules tenen encara un sentit, que tot el que l'autor va escriure val igual, està igualment aprovat per ell.
La moral de l'essencial ha cedit el lloc a la moral de l'arxiu. (L'ideal de l'arxiu: la dolça igualtat que regna en un immensa fossa comuna.)"

Milan Kundera. Retall de l'assaig: EL TELÓ.