5 de gener de 2010

Els mots



D'aquesta riba de llum suau
revé dedins, la primavera
ales els mots, no em fan la pau
fins que el sortir troben drecera.

El cant més bell flueix del riu
i creix al sol d'albes. Espera.
O resta infant
sense trobar drecera.

Carme Morera. ELS MOTS. Díptic marí.

Imatge a Internet.

4 comentaris:

GEMMA ha dit...

Em pregunto ara, què fariem sense mots?...

novesflors ha dit...

Per un any ple de dreceres on encabir els mots. :)

Anònim ha dit...

Hola,
m´ha agradat trobar-me un poema de la Carme Morera.
Sap greu que ja no hi sigui, però ens ha deixat uns poemes que val la pena rellegir.
La coneixies?
Imma

digue'm ariadna ha dit...

Gemma... potser descobririem tots els matisos possibles del gest i de l'expressió del rostre i del cos, aprendriem dels silencis i de les respiracions, descobririem la grandesa de les llums i de les ombres, però sempre ens mancarien les paraules, el seu so, la seva màgia , el seu poder... benvinguda al laberint...

Novesflors... sí, ple de caminals fets de paraules per on perdre's en un vagareig constant...

Imma... l'he descobert a finals del 2009, gràcies a en Toni Prat, i la seva poesia m'ha captivat...

=:)