27 de maig del 2009

It's raining poems



M’he desullat de tant mirar-te.
Joan Vinyoli


Escric perquè vull contar-te el que veig
i perquè vull que mires
tot allò que els meus ulls veuen.
Vull mirar amb els teus ulls,
que res no se m’escape.
I parir poemes fregats
amb la saliva dels dies que s’escolen
fins que la pell se’m faça vermella,
la sang en boles,
l’ànima a tires,
i notar les gotes de suor
de les desgràcies que cada nit em cauen.
Vull mirar per contar-te les coses que he vist.
He vist un astrolabi de propulsió quàntica
a l’aparador d’una jogueteria de Berlín.
I jo vull viure per contar-te aquestes coses,
vull veure’t mentre em mires,
mirar-te mentre em veus,
veure’ns mentre ens mirem viure.
I saber que escric perquè em llegeixes,
que només escric poemes perquè els llegeixes,
i pensar que puc dir, enmig d’aquest poema,
mots com, per exemple, préssec laspislàtzuli
mestral libèl·lula aeròstat
o qualsevol altra paraula només per fugir,
per estalviar-me d’explicar-te
que aquest poema em sagna
i que sens tu,
sóc l’ésser menys u.

Àngels Gregori. IT'S RAINING POEMS, Llibre de les Brandàlies.

20 de maig del 2009

Núria Candela diu Joan Vinyoli



Fa dies, vaig rebre un regal... Sigui per sort, atzar, fils invisibles o baules enllaçades, a les meves mans va arribar aquest CD on, Núria Candela diu Joan Vinyoli, amb música i cant d'Eduard Iniesta.

La veu poètica de Joan Vinyoli desperta d'un silenci per reflexionar sobre sí mateix. Es desvetlla per parlar de la condició humana. La seva poesia pren forma i s'omple de batecs de vida, de paisatges interiors i pregons, de solituds amagades i de sentiments intensos. La veu d'un home que s'atura davant la realitat que l'envolta, aquesta fascinant i contradictòria realitat.

La veu de Núria Candela s'endinsa en aquest tot i no-res del poeta. Dóna força i intensitat al silenci aturat en els mots, en la música amagada del vers, en la sensibilitat amarada al poema. La veu d'una dona trenca el silenci i va més enllà de les paraules.
El món de Joan Vinyoli, la seva veu lírica, s'entrellaça amb la veu dramàtica de Núria Candela. Es crea una atmosfera capaç de resseguir l'orografia de cada poema selecionat i, amb l'Eduard Iniesta, l'aire s'omple de la tremolor de la corda d'un instrument i de la cadència d'un cant.


La poesia allunya de les aparences
i fa propera la realitat.
Memòria: perdre's com en un dellà
que és sols l'aquí, darrera
cortines transparents.
I què veus?
No res, un fum.
En veritat us dic
que no es fa res en veritat sinó
per la paraula creadora del silenci.

Joan Vinyoli, NO RES, UN FUM (Encara les paraules, 1973).


... Vull donar les gràcies a la Marina...

11 de maig del 2009

Rellotge sense busques




Carson McCullers
RELLOTGE SENSE BUSQUES
Ed. El Salobre

"En un dia assolellat com aquell, el cel, a banda i banda i per damunt de l'avió, és d'un blau absolutament monòton, impenetrable als ulls i a la imaginació, però allà baix la terra és rodona. La terra es finita. Des d'aquella alçada no es veu l'home ni els detalls de la seva humiliació. La terra des de la gran distància és perfecta i total.
Però aquest ordre és estrany al cor. I per estimar la terra t'hi has d'acostar. Davallant, planejant baix per sobre el poble i els camps, el tot es trenca en un multitud d'impressions."


"La mort és sempre la mateixa, però cada home es mor a la seva manera". En una localitat del Sud, on encara perdura el racisme, en J.T. es mor. El seu temps s'atura davant la futura buidor del no-res. En una localitat del Sud, on comencen a bufar nous vents de tolerància, el vell jutge viu en el passat. El seu temps s'esgota davant la desaparició del seu món. En una localitat del Sud, mans negres en barris blancs.

L'esquelet, amb el rellotge sense busques, balla la dansa que marca el monòton ritme del tabal. Lenta balada al compàs dels esdeveniments. Amor i frustració soterrats per una encesa violència.