17 de gener de 2010

La literatura, la seva amant

Ilya Repin. Noia llegint, 1876.

Recordo el primer cop que vaig pronunciar el seu nom. Em ve a la memòria la llibreria Millà i les seves lleixes properes a la línia corba pel pes dels llibres. Els dos llibreters, pare i fill, trobant el llibre demanat, sense ni mirar, rere una pila de llibres en una prestatgeria del fons. Txékhov, L'oncle Vània i Stanislavski, durant unes setmanes, tot va girar al seu voltant. Descobria un escriptor, la seva obra i una nova manera de construir els personatges, ben diferent a la pedagogia a la que estava acostumada. A mida que les classes s'endinsaven en aquella escena X, anava omplint d'idees les columnes que m'havien d'ajudar a forjar el personatge: què diuen els altres de mi, què dic jo dels altres, què dic jo de mi. S'anava teixint l'escala que em permetria endinsar-me en el subtext, per arribar al límit de l'angoixa i la solitud per on es movia Sònya. Calia privatitzar els seus interessos, interioritzar els seus desitjos, tot això emmarcat en una Rússia on uns vivien pendents del passat i d'altres del futur, quedant el present buit. Vaig aprendre a llegir Txékhov, omplint les pàgines, de la 36 a la 39, d'anotacions, frases curtes, fletxes, cercles i subratllats que convergien i divergien del text als personatges i dels personatges al text.

Més tard, van seguir Les tres germanes i vaig descobrir els seus Contes. En tots ells, els fragments de les vides dels seus protagonistes, els detalls dels seus estats d'ànim, eren observats amb una mirada sensible que no jutjava.
L'obra de Txékhov registra les accions humanes tal i com són, fent-les parlar de la quotidianitat, a voltes misteriosa i irònica, a voltes cruel i buida. Sense manipular les passions, a mida que vas llegint, apareixen les grans preguntes, senzilles i profundes, capaces de sobtar i sorprendre, malgrat el pas del temps. La seva escriptura és plena de detalls precisos, breus, irònics i dolorosos. Emmiralla la necessitat de comunicar-se, el neguit de la solitud, la penombra del reflex d'idees i impressions, el fluir de la vida. En les seves obres bateguen els matisos ocults del retrat profund i vital del que ell veia, escoltava i sentia.


Natalia Ginzburg
ANTÓN CHÉJOV
Ed. Acantilado

"Ahora bien, si en los cuentos cómicos la risa nacía junto con un frío estremecimiento, en los cuentos más serios la emoción y el dolor nacían de una atmósfera inclemente y fría, que cortaba la respiración, como el aire cuando nieva. Y si el lector derramaba alguna que otra lágrima, el escritor tenía siempre los ojos secos. Además, los personajes de sus cuentos ofrecían sin cesar comentarios, juicios, observacions, opiniones. El escritor no ofrecía comentario alguno. No daba la razón a nadie ni se la quitaba. Así era Chéjov en sus primeros relatos y así fue en los últimos. Un escritor que nunca hacía comentarios."

De totes les biografies d'escriptors que he llegit, aquesta és la que més s'aproxima al que, com a lectora, busco en elles. Un retrat senzill, capaç de captivar i generar la inquietud per saber més i aproximar-te a l'obra de l'escriptor.
Natalia Ginzburg ens convida a descobrir la seva sensibilitat. Ens convida a llegir Txékhov.


"De sobte l'alegria va començar a agitar-li l'esperit i fins es va haver d'aturar un moment per poder-se refer. El passat -pensava- estava lligat amb el present per una ininterrompuda cadena d'esdeveniments que es derivaven l'un de l'altre. Li semblava que acabava de veure'n els dos extrems: tot just n'havia tocat l'un, que ja fregava l'altre."

L'estudiant,
en el recull de CONTES. Ed. Quaderns Crema.

"ANDRÉI: El present és repugnant, però penso en l'avenir, em reconforto. Em sento lleuger com una ala. Neix el dia i a l'horitzó apunta el sol de la llibertat. M'imagino lliure, amb els meus fills. Ens hem desfet de la peresa, de l'alcohol, de l'oca amb cols, de la sesta havent dinat, de l'infame parasitisme..."
LES TRES GERMANES. Ed. Pòrtic.

"SONYA: Contéstame con sinceridad... como a una amiga... ¿Eres feliz?
YELENA: No."

EL TÍO VANIA. Ediciones MK.

7 comentaris:

kweilan ha dit...

Pel que dius deu ser un assaig interessant sobre aquest autor. Bon apunt!

David ha dit...

Tens tota la raó: és una biografia excel·lent de Txèkhov. Ginzburg en fa un retrat breu, però molt il·luminador. Una altra biografia que també està molt bé d'aquest gran escriptor és la de Sophie Laffitte. Jo en tinc una edició una mica antiga, però em sembla que s'ha reeditat.
Salutacions d'un altre txekhovià!

Ferran ha dit...

El dia 17 de gener va fer 150 anys que va néixer (segons el calendari gregorià que encara tenia vigent Rússia). Jo el 17 vaig fer anys! ueeee, sóc la reencarnació catalana de l'escriptor rus.

Ferran ha dit...

Perdó, volia dir el calendari julià que Rússia aleshores encara tenia vigent, perquè no va ser fins l'any 1902(o 3) que Rússia no va adoptar el calendari gregorià.

digue'm ariadna ha dit...

Kweilan... la prosa de Natalia Ginzburg m'agrada i fa de la vida de Txékhov una petita gran novel.la...

David... si que té llum, i deixa un brillant testimoni de que la quantitat no té res a veure amb la qualitat... prenc nota de la bigrafia que proposes i de Sophie Laffitte, gràcies =:) ...

Ferran... moltes felicitats, encara que amb retard =;) ...

Anònim ha dit...

Ahir vaig veure La Ventana, pel.lícula dirigida per Carlos Sorin. El protagonista és un escriptor gran i malalt, un dels llibres que té a les mans és Els contes de Txèkhov, i parla d´un de Borges.
Haurem de llegir la biografia i els contes.
Havia sentit a parlar bé de l´obra de Natalia Ginzburg.
Imma

digue'm ariadna ha dit...

Imma... La ventana, la volia veure! Sorin va parlar de les referències literàries de Bioy Casares (La invención de Morel), de Txékhov (els contes), de Borges (Historia universal de la infamia), i de Carver (el conte de les darreres hores de Txékov, Tres rosas amarillas), si no vaig equivocada... Si llegeixes els contes o la biografia de Natalia Ginzburg, en parlem, m'agradarà molt...
=:)