27 de juny del 2008

El viaje de invierno


Georges Perec.
EL VIAJE DE INVIERNO.
Abada Editores.

"... como si esas palabras, más tiernas que caricias pero también más pérfidas que venenos, esas palabras que sucesivamente le resultaban límpidas y herméticas, obscenas pero al tiempo calurosas, tan laberínticas como deslumbrantes, y que oscilaban incesantemente como la aguja enloquecida de una brújula entre una violencia alucinada y la serenidad más fabulosa, esbozaran una figura indefinida..."



Mirar els llibres per trobar aquell que sempre s'ha volgut llegir. Aturar-se davant un títol d'autor desconegut i quedar atrapat en les primeres pàgines. Beure's el llibre entre ressons de lectures anteriors que obren un esvoranc. La descoberta pot fer caure molts ídols.

Una obra queda en l'oblit. Les seves paraules poden remoure la literatura o poden esdevenir només un miratge.

26 de juny del 2008

Amor i amistat


Jane Austen.
AMOR I AMISTAT.
Angle Editorial.

"Així doncs, com els passa a la majoria de lectors, ens sorprenem quan possiblement anys després d'haver llegit les seves novel.les posteriors, descobrim els seus escrits d'adolescència, els anomenats juvenilia, entre els quals hi ha Love and Freindship i The Three Sisters. Aleshores ens enfrontem a una força vertiginosament subversiva, a un alter ego totalment inesperat de l'escriptora que creiem conèixer tan bé i que, de manera maliciosa, infringeix totes les normes del decòrum que semblava que eren observades amb delicadesa en el món de la dolça Jane."
David Owen. L'ALTER EGO D'AUSTEN.


Els diners, el matrimoni i la dona soltera. Cartes d'Amor i d'Amistat: sentiments descontrolats, rebel.lió i solitud. Cartes de Les Tres Germanes: rivalitat, lleialtat i convencions socials.

Narracions vitals. L'ordre social i l'excés sentimental oscil.len entre l'espontaneïtat i el rigor, entre els tons narratius diferenciats i els tons irònics. Unes veus estridents que no callaran la veu serena. Aquell rumor més amagat que manté la visió crítica i conservadora.

Personatges embrionaris d'alguns dels protagonistes de les seves obres posteriors.

23 de juny del 2008

De... La veritable...


... història de l'AQ.

"Com podeu veure, doncs, no sóc un escriptor que cerqui la immortalitat: escriure alguna cosa destinada en el temps requereix, per començar, fer-ho sobre algú que perdurarà en el temps. En aquest cas, el personatge en qüestió és recordat gràcies a les paraules, i les paraules són recordades gràcies al personatge, de manera que, al capdavall, no sé sap qui fa que es recordi què."

Lu Xun. Retall del conte: LA VERITABLE HISTÒRIA DE L'AQ.

19 de juny del 2008

Enciclopedia de los muertos


Danilo Kis.
ENCICLOPEDIA DE LOS MUERTOS.
Ed. Acantilado.

"La història es, para la Enciclopedia de los muertos, la suma de los destinos humanos, un conjunto de acontecimientos efímeros. Por esta razón está reseñada cada actividad, cada pensamiento, cada soplo creador, cada cota inscrita en el registro, cada pala de barro, cada movimiento que haya desplazado un ladrillo de los muros derrumbados."
LA ENCICLOPEDIA DE LOS MUERTOS (TODA UNA VIDA).

"Un sueño sin ilusiones y sin dudas, un sueño provisto de lengua y de sentidos, un sueño no sólo del alma sino también del cuerpo, sueño de la conciencia tanto como del cuerpo, sueño de contornos claros y precisos, con su propio idioma y sus propios sonidos, un sueño palpable, un sueño que se puede sentir con la lengua, el olfato y el oído, un sueño más fuerte que la realidad, un sueño..."
LA LEYENDA DE LOS DURMIENTES.

"La única biblioteca personal del hombre es la que permanece en su memoria: la quintaesencia, el residuo."
EL LIBRO DE LOS REYES Y DE LOS TONTOS.



Entre somnis vertaders i silencis falsos: el mag desafia el déu, les flors igualen les noies en els honors, les pàgines de vida impedeixen la pèrdua i l'oblit, les cavernes s'omplen dels sentits de les il.lusions, els miralls delaten l'horror del bosc, les ensenyances oscil.len entre aprendre el bé o el mal, les condemnes fan trontollar l'honor i l'orgull, la conspiració es revela oracle de la tragèdia, les cartes parlen de tot allò que és i que no està.

Al.legories que desperten emocions vives i penoses, amarades d'ironia, davant la vida, l'amor i la mort. Vagareig entre la realitat i la ficció, el document i la paràbola, la fantasia i l'erudició. Relats que van més enllà d'aquella experiència sensible que descobreix una veritat fonamentada en l'artifici, o un artifici fonamentat en la veritat.

16 de juny del 2008

Autobiografies

Picasso. La lectura, 1932.


Fernando Pessoa.
AUTOBIOGRAFIES.
Angle Editorial.

Podria ben bé ser que Pessoa es digués "viure no és necessari; el que és necessari és crear" a mida que s'aïllava de la seva pròpia existència, dedicant-se al seu procés de creació literària i transmutant vers altres veus, els seus heterònims. Metòdicament va buscar el seu propi "jo" per despersonalitzar-se d'aquella definició estable i lògica i poder, així, repersonalitzar-se de nou, convertint-se en altres "jos", en unes ficcions coherents amb personalitats definides i estils literaris propis. D'una història personal, va anar creant històries diferents, amb les que donava veu a les reflexions sobre la veritat, l'existència i la identitat, al llarg dels seus poemes i dels seus escrits, oferint aquelles opcions que sovint es deixen de banda quan davant una cruïlla, cal escollir.

Pessoa i els seus altres "jos" donaven una multiplicitat de punts de vista en les seves obres, passant de la mirada d'herència clàssica, a la mirada occidental influenciada pel decadentisme, el simbolisme i el futurisme, amb alguns tocs nihilistes, o a la mirada intemporal irritada amb la metafísica i el simbolisme de la vida. El seu llegat literari ofereix una visió més global, més universal, com si paisatges, objectes, retrats, sentiments i emocions, fossin defragmentats en un context que esdevé més ampli i mostra, simultàniament, una multitud de perspectives amb les que s'observa i es transmet. Una visió múltiple i unitària de la vida, que no deixa de representar un col.lectiu, el propi "jo" i el dels altres, on l'ortònim es desdibuixa i passa a formar part dels heterònims, i tots ells configuren aquella mena de màscara, que pot ajudar a explicar qui som a un desconegut, que ens escolta o ens llegeix, mirant-nos a través de la careta, de les pàgines d'un llibre o de la pantalla d'un ordinador.

"Ara ja no tinc personalitat: tot el que en mi hi hagi d'humà, ho he dividit entre els autors diversos de l'obra dels quals he estat executor. Ara sóc el punt de reunió d'una humanitat petita només meva. Mèdium, així, de mi mateix, tanmateix subsisteixo. Sóc, però, menys real que els altres, menys u, menys personal, eminentment influenciable per tots ells."


14 de juny del 2008

sss (VIII)...





Tan bon punt expressem amb paraules alguna cosa, li manllevem estranyament part del seu valor. Pensem que ens hem submergit en la fondària dels abismes i, quan tornem a la superfície, la gota d'aigua que reposa a la pàl.lida punta del nostre dit ja no s'assembla al mar d'on procedeix. Ens afigurem que hem descobert una cova secreta plena de tresors meravellosos, i quan tornem a la llum del dia ens trobem a les mans pedres falses i esberles de vidre; i, amb tot, el tresor brilla encara en la fosca immutable.

Maurice Maeterlinck.
... en el laberint, també hi ressonen els mots...

12 de juny del 2008

Les tribulacions del jove Törless


Robert Musil.
LES TRIBULACIONS DEL JOVE TÖRLESS.
Ed. Proa- Butxaca.

"Perquè amb el pensament passa una cosa molt curiosa. Tot sovint no són sinó casualitats accidentals que vénen i se'n van sense deixar cap rastre al darrere. Els pensaments tenen els seus moments de vida i de mort: podem tenir, en un moment donat, un coneixement genial d'alguna cosa, però aquest coneixement se'ns pot marcir entre els dits, com una flor. La forma queda, però els colors i l'aroma hi falten. És a dir: prou ens recordem paraula per paraula dels pensaments, i el valor lògic de la frase que hem trobat per a expressar-los queda inalterat; però la frase recorre, sense parar, només la superfície del nostre interior, i no sentim que tal cosa ens enriqueixi. Fins que, d'una revolada i tal vegada al cap de molts anys, ens adonem que, en aquest interval, no hem sabut absolutament res d'aquell pensament, encara que ho sabessim tot des d'un punt de vista lògic."


Una acadèmia militar i els hereus d'una classe social. La convivència i l'ambigüitat en un submón tancat. El desassossec i la perplexitat d'una mirada que encara no ha arribat a la maduresa.

Atraccions que són abstractes. Atraccions que esdevenen sensuals. Atraccions que es tornen intel.lectuals. Reflexions més enllà de les percepcions. La confusió i la contradicció donen la mà a l'humiliació. Mirades incertes que es van colpint durant l'aprenentatge.
Una foscor àrida, torbadora i adolorida.

10 de juny del 2008

Tais Toi Mon Coeur. Dionysos

... en el laberint: Mathias Malzieu. LA MÉCANIQUE DU COEUR. Ed. Flammarion...

1 de juny del 2008

La Librería de los Escritores

Peter Ilsted. Interior amb noia llegint, 1908.


Mijaíl Osorguín (text)
Alexéi Rémizov (il.lustració)
Marina Tsvietáieva (poesia)
LA LIBRERÍA DE LOS ESCRITORES.
Ed. SextoPiso i Edicions de La Central.


No he viscut la guerra, ni la postguerra, ni la victòria dels vencedors, ni la derrota dels perdedors. Tinc fragments del que m'han explicat, del que he vist, del que he llegit, amb veus i mirades d'altres. Imagino l'amargor de veure com allò en el que creies, no és com pensaves, que només porta desconcert, incertesa, inestabilitat econòmica, fam, fred i por, i deixes de sentir aquell orgull a la gola i que t'omplia la boca en parlar de revolució.

La Revolució d'octubre s'anava consolidant a mida que es tancaven les impremtes i les editorials, els preus pujaven i el valor del diner baixava. Un grup d'escriptors en tancar-se masses portes, es van ajuntar. L'estimació i la necessitat de llibres els va fer crear La Llibreria dels Escriptors. Una cooperativa primitiva i autèntica, on els seus membres van veure en l'ofici de llibreter la fusta que tot nàufrag busca en alta mar, per agafar-s'hi i mantenir-se sobre l'aigua, en una vida que es tornava més complicada que senzilla, més crua que poètica. Aquella mena de taula els va salvar a ells, als llibres i a tots els que hi van anar a vendre, a comprar o a respirar, per sortir d'una quotidianitat, sovint massa dura. Perquè les tardes a La Llibreria s'omplien de paraules, dissertacions i opinions, de literatura, art, filosofia i història, entre albarans, llibres per classificar i col.locar, i llistats bibliogràfics per completar. Un sistema cooperatiu que s'allunyava del gran benefici econòmic, que volia donar el preu just, capaç de comprar llibres que no es necessitaven, simplement perquè qui els venia, tenia gana o fred, o s'havia de desfer d'una part de la seva vida. Uns patrons-empleats, uns llibreters-escriptors que van forjar La Llibreria a finals del 1918, amb moments més bons i amb moments més durs, fins que en el 1922 la NEP i els impostos els van fer plegar.

Un testimoni, amb tocs de nostàlgia i d'anècdotes, del recorregut d'aquesta Llibreria, que va salvar molts llibres de la pèrdua i moltes obres de l'oblit, i que va oferir una sortida a les paraules silenciades dels escriptors pel tancament de les impremtes: publicar obres manuscrites. L'edició d'aquests autògrafs, de poetes, prosistes i historiadors que van escriure, enquadernar i il.lustrar a mà unes peces úniques, testimonis de la seva creació i de la realitat que vivien, van poder arribar als lectors, que amb la seva lectura, van donar una nova vida a les seves paraules.

La Llibreria dels Escriptors, aquest petit llibre, coeditat per l'editorial SextoPiso i les Edicions de La Central, és el recull del testimoni d'Osorguín, un d'aquests llibreters-escriptors, de sis il.lustracions de Rémizov i de quatre poemes de Tsvietáieva d'aquells llibres manuscrits que van formar part del fons de La Llibreria, de la història de la cultura i del llibre de Rússia.


"¿Por qué nos toleraban? Tal vez porque al principio pasábamos inadvertidos; más tarde, quizá, porque no acababan de entendre qué clase de institución éramos, o porque les parecía incómodo meterse con escritores que funcionaban como cooperativa, sin contratar trabajadores asalariados; y finalmente, cuando La Librería adquirió popularidad,es probable que la toleraran por pura inercia."


"¡No oigas las palabras que pronuncio!
¡Son vanas palabras -de mujer!
Yo misma siempre, al amanecer,
mis creaciones destruyo.

¿Qué más da si mansiones o gavillas de paja?
Mi camino no pasa por delante de tu casa"

14 de maig de 1920. Marina Tsvietáieva.