Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris laberint de còmics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris laberint de còmics. Mostrar tots els missatges

31 de juliol del 2008

El reflex del perseguidor en el perseguit



Un bon dia, tot es torna estrany. Els blocs de cases s'alcen entre ombres i cada cruïlla és una nova foscor. La ciutat esdevé aquell gran i temut laberint on la pròpia identitat es perd i es difumina, entre gent i cotxes, entre fums i sorolls. Les mirades perdudes omplen ascensors, escales i cues del banc. Els silencis s'ennueguen en els bars i en els centres comercials. La solitud s'arrela en el cor i en les relacions d'aquella humanitat que va perdre el seu paradís. Una caiguda densa, freda i viscosa, que arrossega tot el que hi ha al seu pas, i s'emporta el llenguatge, destrueix la comunicació i aïlla cada ésser en un petit espai, en una petita bombolla. La paraula oral, l'escrita i la visual es perden i es confonen sota les màscares falses que continuen aquell discurs gastat de que tot va bé, de que tot està bé, malgrat aquest lent i continu esfondrament.


Paul Auster, en la seva Trilogia de Nova York, formada per tres novel.les breus: Ciutat de Vidre, Fantasmes i l'Habitació Tancada, aparentment segueix els paràmetres del gènere negre. Tots tres relats tenen el seu cas detectivesc, però res és el que sembla. En la persecució, el perseguidor i el perseguit acaben desdibuixant-se. Les coincidències i les casualitats, de la mà de l'atzar i de la trama, fan que un s'acabi reflexant en l'altre i la consciència emocional del protagonista s'endinsa en el món austerià, en un particular joc entre realitat i ficció.

L'adaptació al còmic de Ciutat de Vidre, per Paul Karasik i David Mazzucchelli, han fet que sigui considerada una de les millors novel.les gràfiques del segle XX. Un dibuix senzill en blanc i negre, un llenguatge narratiu ric i un llenguatge visual acurat, dóna una nova visió del relat, una nova realitat pròpia però compatible amb la novel.la de l'Auster, on text i dibuix arriben a un equilibri de gran perfecció.


Paul Auster.
CIUTAT DE VIDRE.
Angle Editorial.

Quan una part d'ell va morir, en Daniel Quinn va deixar de ser poeta. Rere la màscara de William Wilson escriu les novel.les negres del detectiu Max Work. La seva buidor queda amagada dins de la seva farsa: un titella que parla i viu per la veu i les històries dels altres. Una trucada errònia provocarà un tomb a la seva vida. Configurarà un al.licient que farà que torni a escriure sota el seu nom real. L'equivocació l'introduirà en un cas que accepta sense meditar i comença una persecució en la laberíntica ciutat de Nova York, dibuixant lletres en el pla. El seu perseguit, un ésser fosc i tèrbol, expulsat del paradís i que ara busca una nova llengua per donar forma a un món que es desintegra, desapareix. Aquesta desaparició el porta a descubrir que el seu client ja no està al seu abast, però l'obsessió no disminueix. Tot va més enllà del cas, de les riuades de gent i cotxes que l'envolten, i la seva vida camina vers la seva pròpia autodestrucció: el perseguidor ha obert una porta on acaba perseguint-se a ell mateix.


"New York was an inexhaustible space, a labyrinth of endless steps, and no matter how far he walked, no matter how well he came to know its neighborhoods and streets, it always left him with the feeling of being lost. Lost, not only in the city, but within himself as well."

"No sabia si seria capaç d'escriure sense bolígraf, de parlar enlloc d'escriure, omplint la foscor amb la seva veu, adreçant les paraules a l'aire, a les parets, a la ciutat, encara que mai més no tornés la llum."

7 d’abril del 2008

Retrobant el paradís perdut



El pas del temps marca les nostres vides. D'alguna manera es perd, es difumina per l'oblit i queda esvaït en la memòria. Aquest engranatge, que continua rodant, s'emporta totes les opcions, les tries i les eleccions, que hem fet o que ens han afectat davant l'acció dels que ens envolten. Tot i que a vegades, en uns moments determinats, potser una olor, un gust, una paraula, un gest o un sentiment, poden evocar percepcions i sensacions passades, amagades o inclús censurades per nosaltres mateixos, que fan que recordem a mitges un passat incomplet. Proust deia que el paradís és aquell que hem perdut, aquell temps que ha passat i que potser hem malgastat, i que només a batzegades de memòria involuntària, malgrat la degradació del pas dels anys, podem tornar a retrobar sobtadament, il.luminat i desvetllat. Aquesta revelació constata allò que en el seu moment no va ser, aquelles situacions que no vam elegir, i totes les percepcions que no vam saber copsar.


"Amb el temps creiem que hem crescut, però l'edat adulta no és més que un fre, un obstacle, per l'esperit lliure del nen."
Jiro Taniguchi.

En Jiro Taniguchi proposa una mirada nostàlgica al paradís perdut que ens torna aquest temps retrobat. Una reflexió sobre el passat donant un cop d'ull a la vida quotidiana. No podria afirmar si va llegir Bergson, o Proust, o, inclús, Beckett, pel que no puc determinar si la seva ombra és conscient o inconscient en el guió de moltes de les seves obres. Taniguchi ficciona una realitat amb moltes connotacions autobiogràfiques, on, amb un estil pausat i tranquil, uns dibuixos senzills i realistes, parla de petites històries, de petites mirades a l'ahir i a l'esdevenidor d'un temps que ja no es té, i que potser, si es pogués fer un petit salt enrere, podria arribar a canviar-se.


Jiro Taniguchi.
BARRI LLUNYÀ.
Ed. Ponent Mon.

El 2007, aquesta editorial d'Alacant, va editar per primer cop en català, i en un únic volum, l'obra que va guanyar el Premi d'Alph'Art de Millor Guió al Festival Internacional del Còmic d'Angoulême (França) en el 2003, després de publicar diverses obres de l'autor en llengua castellana.

BARRI LLUNYÀ és una història calmada, allunyada de grans aventures i altes dosis d'acció. El seu dibuix de traç precís marcat pels silencis del guió, il.lustra aquesta sensació nostàlgica i reflexiva del pas del temps del seu protagonista. Hiroshi és un home de 48 anys, que ha begut massa, s'equivoca de tren, i veu com no es dirigeix cap a la ciutat on viu, sinó que va cap al seu poble natal. Un passeig per aquells carrers, una visita a la que havia estat casa seva, i una aturada davant la tomba de la seva mare, donaran peu a una curiosa situació: el retorn a la seva època d'adolescent, amb la mentalitat d'adult. Un fet estrany, que un cop acceptat, comportarà el retrobament de detalls que havia oblidat, i que podrien donar un gir a la petita tragèdia familiar que va viure en aquella edat. Una mena de segona oportunitat, de poder fer el que no es va fer, de donar un demà al que mai ha passat, crearà espectatives i conflictes. Les opcions desestimades en el seu moment, si són ara escollides, quins canvis donaran a un futur conegut?

"Hi havia una altra cosa curiosa: en cap moment vaig tenir la idea de baixar del tren per tornar de seguida a Tòquio."


De l'obra de Jiro Taniguchi, com a guionista i il.lustrador, a part de BARRI LLUNYÀ, són remarcables també:
EL CAMINANTE (Ed. Ponent Mon, volum únic), o els petits plaers de la vida.
LA TIERRA DE LOS SUEÑOS (Ed. Ponent Mon, volum únic), o totes aquelles coses que acaben passant.
EL ALMANAQUE DE MI PADRE (Ed. Planeta-De Agostini, 3 volums), o com la mirada al passat ens ajuda a entendre el present i a les persones.

7 de febrer del 2008

Llargues patilles i olor a mar



Corrien per casa aquells llibres de clàssics juvenils de la col.lecció "Historias Selección" de l'editorial Bruguera. Era petita i mirava les il.lustracions en blanc i negre, per, més tard, acabar llegint la novel.la. Va ser el principi. Bruguera, La Magrana, la Galera, van fer que de la mà de Salgari, Defoe, Verne, Stevenson, Fenimore Cooper, Dumas: conegués llocs exòtics de mars i jungles, busqués tresors o entrés a l'interior de la terra, lluités amb el darrer representant d'una raça, o dibuixés cops d'espasa en honor a una reina. Després, no va ser una ruptura, sinó una separació lenta, fins trobar-me davant d'un mariner, de rostre jove i curtit, de llargues patilles, expressió serena i misteriosa, amb olor a mar i aventures: en Corto Maltese.

L'italià Hugo Pratt (1927- 1995) va crear aquest personatge i va sortir publicat per primer cop, el 1967, en la revista Sgt. Kirk. La bona acollida, després de diversos fracassos, el va sorprendre: acabava de néixer el seu gran èxit. En ell, barrejava la fascinació de Pratt per la gran aventura de l'ésser humà i la solitud que podia comportar una vida de viatges i situacions, amb l'admiració per l'obra de Conrad, Fenimore Cooper, Melville, London, Caniff i Eisner. El resultat van ser uns dibuixos i uns guions que van crear escola, i que han influit molt més del que ell hauria pensat.

"Corto Maltese ve los problemas desde su condición de aventurero. Antes que nada es un individuo y vive en consecuencia dentro de una cierta ética... que es la suya, no es la mía."

Un traç sobri que juga amb la llum i el contrast. Grans espais en blanc i suggerents negres, donen forma a l'aventura. Un equilibri delicat, entre silueta, horitzó i enquadrament, marcat per un traç de ploma acurat. Uns guions atractius, amb silencis clars-obscurs, que donen forma a la combinació de relat mariner i bèl.lic, a l'acció, a la sorpresa i a la reflexió.


Hugo Pratt.
CORTO MALTÉS.
COFRE 1. COFRE 2. COFRE 3.
Norma Editorial.

En Corto Maltese va nèixer a la Valetta, a Malta, el 1887, fill d'un mariner britànic i una gitana sevillana. Aquest mariner, aventurer, romàntic, anarquista, llibertari, cosmopolita, amb una ètica personal i ombrívola, és un home comú, un antiheroi solitari, un contrastat heroi. Passeja pels principals esdeveniments del segle XX, trobant-se amb personatges històrics i imaginaris, en situacions on la realitat i la fantasia es confonen.

Al llarg dels tres cofres, en les 29 aventures en blanc i negre del Corto, les pàgines ens relataran trobades inquietants amb: guerrers-lleopard, savis, adivinadores del futur, lladres i soldats, en Herman Hess o en Jack London o en Freud, i coneixerem a Rasputin, a Pandora i el seu germà Tarao. Lluitarem amb els independentistes irlandesos, els revolucionaris russos soviètics i els republicans de la Guerra Civil. Allí, Corto desapareix, en morir el seu creador abans d'escriure el seu capítol final.

"-Pero vamos a ver, es que ese Corto nunca se ha enamorado?
-Corto, probablemente esté enamorado de la idea de estar enamorado."
La Casa Dorada de Samarkanda.

12 de desembre del 2007

Ciutats fosques



Ens han parlat de ciutats: grans i petites, antigues i modernes, clàssiques i futuristes, submarines i subterrànies, invisibles i màgiques. Metròpolis transformades pel progrés i els prodigis, plenes de llums, d'ombres i d'ambients contrastats. On la gent pot sentir-se alienada, sola, melangiosa, rebel, lluitadora, esperançada i somniadora.

Des de les prestatgeries, unes ciutats fosques ens miren. Un univers personal i màgic de metròpolis situades a la frontera que separa la realitat i la ficció. Uns móns paral.lels on el paper, els llibres, els sistemes informàtics que fallen, els caos dels arxius, les noies inclinades, les ombres dels homes, els dirigibles, les torres, les fronteres, les febres, es fan protagonistes.


"Contrariamente a una de las leyendas más extendidas, no somos los inventores de las ciudades oscuras ni tampoco los primeros en evocarlas."

L'escriptor francès Benoît Peeters i l'il.lustrador belga François Schuiten ens presenten una de les sèries més admirades del còmic europeu dels darrers anys. Peeters ens explica unes històries inusuals en un univers paral.lel, acompanyades d'unes increïbles il.lustracions de Schuiten, amb personals tocs modernistes i surrealistes. Són ells els que ens donen a conèixer uns esdeveniments que passen en aquestes ciutats: Alexis, Armilia, Blossfeldtstad, Brüsel, Calvani, Mylos, Pâhry, Sodrovno-Voldachie, Urbicande, Xhystos. Amb ells, s'explora aquest altre món a l'altre costat de la lluna, que no podem veure en estar ambdos planetes en permenent eclipsi.

"Curvatura del espacio, falla personal, universos engastados: todas estas hipótesis son demasiado insuficientes para llegar a comprender de manera satisfactoria como estan unidos los dos planetas."



Schuiten - Peeters
LAS CIUDADES OSCURAS.
EL ARCHIVISTA.
Norma Editorial.


Isidore Louis és un arxivista de l'Institut Central d'Arxius, subsecció de mites i llegendes. Una feina feixuga. Una extensa documentació per estudiar. El propòsit: comprovar l'autenticitat de l'existència de les ciutats obscures. Arxius, documents, papers, il.lustracions, omplen el seu despatx, mentre va fent l'informe demanat.

EL ARCHIVISTA, és un llibre il.lustrat. Les làmines mostren imatges de les ciutats obscures de cada peça de l'informe. Il.lustracions de gran bellesa. Documentació temptadora. Tota una recapitulació de la sèrie.

"¿Qué repentino azar me ha hecho mirar tras el radiador y sacar el documento que una mano torpe había dejado caer? Las pocas palabras inscritas en el revés han bastado para helarme la sangre. La imagen misma me ha sumido en un temblor que no ha cesado desde entonces... El hombre representado en esa imagen soy indiscutiblemente yo y la habitación es la mía claramente. Con mi espanto se mezclaba una extraña exaltación. De modo que mi propio papel debía de haber sido previsto. Yo, Isidore louis, miserable archivista..."
ISIDORE LOUIS, LLAMADO EL ARCHIVISTA.


Completen LAS CIUDADES OSCURAS: Brüsel, La fiebre de Urbicanda, El archivista, La torre, la chiva inclinada, La sombra de un hombre, La frontera invisible 1, i, La frontera invisible 2.

10 de novembre del 2007

Còmics per colpejar la consciència



Passejant per les llibreries, seguint la Fira del llibre de Frankfurt, mirant les novetats, observant els aparadors, veiem una tendència: el període nazi i la literatura. Llibres que podem llegir: Les benignes de Jonathan Littell, Los hundidos de Daniel Mendelsohn, El noi del pijama a ratlles de John Boyne, La lladre de llibres de Markus Zusak... Llibres que aviat podrem llegir: El castell al mig del bosc de Norman Mailer (mort avui als 84 anys d'edat), Resistance d'Agnès Humbert, La noia del migdia de Julia Franck... Llibres... Però, des de fa temps, des d'un altre prestatge, una mirada. Un ull desconfiat, desorbitat, de tons apagats i traç definit. Des de setembre, al seu costat, una rodona vermella amb lletres blanques. "2ª edició".


Pascal Croci.
AUSCHWITZ.
Norma Editorial.

Diran que no és ni tan emotiu, ni tan dramàtic, ni d'argument tant bo com MAUS. Però el dibuix t'atrapa, no et deixa indiferent, t'inquieta. Un dibuix realista en blanc i negre. Lluny d'estilismes. Lluny de representacions cruels de l'horror. Imatges que sacsegen. Imatges que recreen la fredor, la boira d'un lloc on regnava la mort. Cossos cadavèrics. Rostres desencaixats. Fums dels crematoris. Olor a mort. Morir a Auschwitz. Sobreviure a Auschwitz.

"La llegada a Birkenau es una visión de pesadilla, el planeta del infierno en el Infierno."
Renée Eskenerazi ho recorda així en una carta dirigida a Pascal Croci.

Còmic interessant. Resultat de cinc anys de treball: investigacions, recerca, entrevistes amb testimonis, bocets i realització gràfica.

"La deportació ens afecta a tots."
Pascal Croci, en el recull del dossier de realització.

Les Guerres Mundials, el nazisme, la Guerra Civil espanyola, el conflicte dels Balcans, el règim islàmic a Iran... recollits en còmics que colpegen consciències:
Art Spiegelmann. MAUS. Planeta de Agostini (2001) / Mondadori (2007).
Vittorio Giardino. LAS AVENTURAS DE MAX FRIEDMAN: ¡NO PASARAN! 1 i 2. Norma Ed.
Enki Bilal. EL SUEÑO DEL MONSTRUO. Norma Ed.
32 DE DICIEMBRE. Norma Ed.
Enki Bilal i Pierre Christin. LAS FALANGES DEL ORDEN NEGRO. Norma Ed.
PARTIDA DE CAZA. Norma Ed.
Marjane Satrapi. PERSEPOLIS. Norma Ed.
Joe Kubert. YOSSEL. Norma Ed.

"-¿Y cuánto tiempo permaneciste en silencio?
-¡Cincuenta y dos años! La verdad, antes nadie se interesaba por todo aquello."
Maurice Minkowski.