3 de març del 2014

L'altra


Marta Rojals
L'altra
Ed RBA-La Magrana

"(...) ja sabia com passaria la resta de la seva vida: no viuria per a res més que per a oblidar. Si podia excel·lir recordant, havia d'existir alguna manera de poder excel·lir oblidant. Va començar per la part fàcil: per què s'oblidava dels noms? Perquè eren aleatoris. La memòria li venia de les associacions (...) ".

Ella, l'altra. Distant, callada, observadora. "Què no em sents, el que et dic?" La llei del silenci. La Primera Llei de Newton. La teoria de l'Univers. La projecció contínua. La feina. L'accident. L'atur. La crisi. El ventall de mentides. "Els nostres" , "tenim la sort" . El pis. El portàtil. Els programes de disseny. El Facebook. Els WhatsApp. La vista. L'oïda. La ràbia. El sexe. El dolor. El record. L'oblit.

Pàgina a pàgina, agafes una peça. Fas rodar entre els dits un tros d'ella. Sense encaixar, vas col·locant-les d'una a una. Aquesta aquí; aquella allí; la d'ara, en aquest costat. Llegeixes; continues llegint; omplint buits; buscant seqüències. Una, dues, tres... onze... trenta-quatre... i, al final, de cop, gires la darrera peça, i tot encaixa. I no la tens a ella, sinó a l'altra.