9 de desembre de 2015

La coleccionista de palabras


Somja Wimmer
LA COLECCIONISTA DE PALABRAS
Ed. Cuento de Luz

"Palabras mágicas, palabras deliciosas, palabras largas y cortas, palabras divertidas, palabras magníficas, palabras locas, palabritas, palabras curiosas..."

Paraules. Hi ha qui col·lecciona segells i qui col·lecciona imatges. Hi ha qui recull frases i qui recull moments. Hi ha qui omple pots de paraules plenes de llum i de paraules fosques. I, hi ha qui omple el sarró amb elles i les escampa arreu.

... Retallo paraules sobre el paper. Blanc, negre, Jugo amb el petit retall i li apropo un llumí. I crema. Negre, banc. Només escric, copio frases, retallo mots i cremo fragments plens de paraules i esbossos. I els dic en veu alta o el xiuxiuejo a cau d'orella. Negre, negre. Blanc, blanc. 

19 de novembre de 2015

Aloma


Mercè Rodoreda 
ALOMA 
Ed. Edicions 62

"Es va agafar fort les mans perquè no li tremolessin tant. Els carrers eren quiets. D'una paret penjava un roser sense roses. Lluny, hi havia la remor sorda de la ciutat; noies que plantaven cara a la vida, sense somnis. Una mica de vent va fer moure la flameta del fanal. Les cases estaven tancades. L'hivern vindria a vetllar-les. I Aloma és va perdre carrers avall, com una ombra, dintre de la nit que l'acompanyava ".

Lletres negres sobre un full esgrogueït. Veus agres i apagades què és disfressen d'estrella. He recordat l'ombra de l'impacte estrany, el nus a la gola i l'emoció amarga. Aloma torna amb força, t'estreny i t'acompanta. T'agafa la mà. Bufa el vent, la llum tremola i el seu pas lleuger ressona mentre s'allunya.

24 de març de 2015

Swinging Christmas...




 ... o quan les paraules, les imatges i la música es troben en una cruïlla. 

Swinging Christmas
Benjamin Lacombe i Olivia Ruiz
Ed. Baula

22 de setembre de 2014

D'Epifanies...




... Vertiginoses

"Decidit. De debò. Hi haurà un dia que la revista catalana de cultura El funàmbul (de moment no en sé gaire cosa més) es podrà llegir i, si es vol, adquirir per un preu molt raonable. El més probable és que la materialització d’aquesta epifania tan simpàtica em farà perdre bous i esquelles, però ja he preparat el cable i la perxa i, de moment, assajo pel balcó de casa."



Imatge: capçalera del Blog El Funàmbul


26 d’agost de 2014

Territorios


Julio Cortázar
TERRITORIOS
Ed. Siglo XXI

"Ahora sabemos que los hombres poseen catálogos de esos territorios, pero el nuestro es un atlas de páginas dispersas que al mismo tiempo describen y son nuestro mundo elegido; y de eso hablamos aquí, de portulanos vertiginosos y de brújulas de tinta, de citas con el color en las encrucijadas de la línea, de encuentros pavorosos y alegrísimos, de juegos infinitos."

No n'hi ha prou amb la lectura. Passo els dits sobre les imatges, sentint el relleu amagat sota la uniformitat de la pàgina. Miro cada fotografia, cada dibuix, buscant el reflex de llum a la vora de l'ombra i l'esbós del llapis sota la tinta. Llavors les paraules reaccionen i es tornen relleu, reflex, esbós, i tot plegat es desdibuixa per tornar-se a dibuixar.

... Cada pàgina és un petit instant, una perspectiva personal, una manera de reaccionar davant cada imatge i cada paraula... 

"Soy yo, soy él. Somos, pero soy yo, primeramente soy yo, defenderé ser yo hasta que no pueda más."
Rayuela






3 de març de 2014

L'altra


Marta Rojals
L'altra
Ed RBA-La Magrana

"(...) ja sabia com passaria la resta de la seva vida: no viuria per a res més que per a oblidar. Si podia excel·lir recordant, havia d'existir alguna manera de poder excel·lir oblidant. Va començar per la part fàcil: per què s'oblidava dels noms? Perquè eren aleatoris. La memòria li venia de les associacions (...) ".

Ella, l'altra. Distant, callada, observadora. "Què no em sents, el que et dic?" La llei del silenci. La Primera Llei de Newton. La teoria de l'Univers. La projecció contínua. La feina. L'accident. L'atur. La crisi. El ventall de mentides. "Els nostres" , "tenim la sort" . El pis. El portàtil. Els programes de disseny. El Facebook. Els WhatsApp. La vista. L'oïda. La ràbia. El sexe. El dolor. El record. L'oblit.

Pàgina a pàgina, agafes una peça. Fas rodar entre els dits un tros d'ella. Sense encaixar, vas col·locant-les d'una a una. Aquesta aquí; aquella allí; la d'ara, en aquest costat. Llegeixes; continues llegint; omplint buits; buscant seqüències. Una, dues, tres... onze... trenta-quatre... i, al final, de cop, gires la darrera peça, i tot encaixa. I no la tens a ella, sinó a l'altra.

24 de febrer de 2014

"... com tenir entre els dits el no-res..."


Alessandro Baricco 
Rébecca Dautremer 
SEDA 
Ed. Edelvives 

Recórrer una vella història i descobrir unes noves imatges. A voltes, una il·lustració de traç ferm, concret; d'altres, un esbós, un fil de tinta insinuant, captivador. Imatges que acompanyen les paraules seguint el seu propi camí, evocant una història que ressona a mitja veu, escolant-se entre el tot i el no-res.

"Una vez había tenido entre sus dedos un velo tejido con hilo de seda japonés. Era como tener la nada entre los dedos." 

... més enllà de les paraules, més enllà de les imatges, ...