Una rosa i un desig

... bon Sant Jordi...

De polèmiques i de crítiques... i Espriu pel mig

Ho he dit més d'un cop, una lectura et porta a una altra, i el mateix em passa llegint els escrits d'un i un altre blog.

... i, sense voler entrar en el joc de si penso que aquest o aquest altre té raó...  

Al 1968, en Joan Ferraté va publicar un article a Serra d'Or, amb la seva interpretació de la poesia de Salvador Espriu, arran del pròleg de Joan Fuster a l'Obra Poètica de Salvador Espriu. D'aquest article, van sorgir tres més, Fuster i Ferraté  es rebatien a la revista, i Espriu, en parlava en algunes de les seves cartes a en Joan Fuster, Antoni Comas i Felip Cid, molest per tot l'episodi.

pàgines 77- 79, a Serra d'Or, any X, número 110, novembre de 1968

pàgina 36, a Serra d'Or, any XI, número 112, gener de 1969

pàgines 49-50, a Serra d'Or, any XI, número 115, abril de 1969

pàgina 49, a Serra d'Or, any XI, número 116, maig de 1969

... em perdo entre les pàgines de...

Agustí Pons

ESPRIU, TRANSPARENT

Ed. Proa

No sé si sóc poeta

 Vídeo Youtube - Salvador Espriu: No sé si sóc poeta

Esprius

"Esperem, en bé del senyor Espriu i nostre, que en aquesta hora de temença obrirem uns altres ulls, més grans, davant de l'obra i de la persona de Salvador Espriu: hi surt més natural. Se'l veu més bé."

Ramon Barnils, "Esprius" a El Temps, núm. 37, del 4 al 10 de març de 1985

Imatges trobades a la xarxa.

sss (XXVIII)...

"No m’agrada gaire parlar de mi ni de les meves obres, sobretot dels meus poemes. D’altra banda, no sé el que és la Poesia, a no ser una mica d’ajuda per a viure rectament i potser per a ben morir.

Quasi a la ratlla dels quaranta anys, no puc omplir cap fitxa biogràfica del més petit interès. Vaig ser amic de Bartomeu Rosselló, sento una fidel admiració per Ruyra i em plau conversar de tant en tant amb un o dos coneguts. Vaig anar a la Universitat, treballo per mantenir-me i aspiro, sense esperança, a l’oci. Encara no he tingut temps de casar-me, ni l’optimista coratge o l’abnegada desesperació de fer-ho. Crec que, amb la lectura del “Predicador”, les “Lletres a Lucili”, “La Divina Comèdia”, “El Príncep”, el “Discurs del Mètode”, el “Quixot”, el “Discreto” i alguna novel·la de lladres i serenos, ja en tens ben bé prou per a passar, sense crits existencialistes i altres ineducades expansions, aquesta trista vida. Detesto els premis literaris, l’avarícia i la brutícia, les felicitacions de Nadal i de Sant (les quals agraeixi, des d’aquí, d’un cop i per sempre, tot demanant als meus amics que facin el favor de no recordar-me mai més en aquests dies), els homenatges, el vent, el desordre i el soroll, sortir de nit, menjar fora de casa, això que en diuen vida de relació, els concerts, les confidències, aconsellar, les obscenes expansions de la vanitat. Mentre em deixin tranquil, estic disposat tothora a creure, de molt bona fe, que tu i àdhuc vós, no importa qui, sou els millors escriptors del món. Sedentari, em plauria viatjar de tant en tant, amb una comoditat incompatible amb la modèstia de la meva bossa, i per això determino de no moure’m gairebé mai. Voldria viure al camp, amb quatre arbres i un tros de jardí, o almenys en una ciutat més neta que Barcelona, on la gent no s’escurés tan generosament el pit i altres pitjors i més repugnants interioritats. Voldria també veure els quadres de Vermeer de Delft, posseir unes quantes figuretes de pessebre de Ramon Amadeu i no haver d’escriure ni una ratlla més.

Penso finalment que la Humanitat està abocada a un pròxim i definitiu cataclisme, però, vist que el petit esdeveniment és tan indefectible com estúpid, demanaria, si gosés,  que els papers no ens ho recordessin a cada moment amb tants escarafalls."

Salvador Espriu (1952)

Fragment d’Autopresentació, dins Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes, Joaquim Horta, editor. Barcelona, 1957.

... feliç 2013...

Solstici d'hivern

La Fundació Joan Brossa va obrir un concurs on aquelles creativitats tocades a la manera brossiana, capaces de mirar al seu voltant sense perdre el mig somriure; de transcriure aquest món i fer poesia, anant més enllà  de paraules i d'imatges; de donar veu al sensible, trencant esquemes i estereotips, donant el to punyent i just al silenci o el crit ofegat que neix en mirar al nostre voltant... creessin un poema sobre el sostici d'hivern.

Poema guanyador

Toni Prat

Solstici d'hivern 

De... l'Any...

... Espriu 2013

"(...) Espriu és un dels autors més insignes de la cultura catalana, i li conferim la màxima consideració també per l'exemplaritat de la seva actitud cívica, que es resumeix en la frase que va escriure: 'Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble'." 

Paraules de Xavier Bru de Sala, comissari general de l'Any Espriu, a l'entrevista publicada a VilaWeb 

Salvador Espriu (1913-1985) ... 2013, l'Any Espriu, donarà a conèixer el poeta, la seva obra i el seu llegat, dins i fora de Catalunya, més enllà del caràcter literari...

Imatge gràfica de les activitats de l'Any Espriu 2013