9 de gener de 2010

De... Si mi biblioteca...


... ardiera esta noche.

"Si a mi biblioteca la destruyeran las llamas... afortunadamente para mí, nunca ha sucedido. Pero me he mudado de casa con suficiente frecuencia y he tenido suficientes amigos que me han pedido libros prestados como para formarme una idea bastante aproximada de la naturaleza de la catástrofe. Ingresar en la coraza de una habitación apreciada y encontrarla vacía, excepto por una gruesa capa de ceniza que una vez fue la literatura favorita de uno: el solo pensarlo es tétrico. Pero felizmente los libros son reemplazables, al menos la clase de libros que llenan los anaqueles de mi biblioteca. Carezco del espíritu del coleccionista y nunca me han interesado las primeras ediciones y las anitigüedades. Sólo me preocupa el contenido del libro, no su forma, ni su fecha, ni el número en sus solapas. El fuego, los amigos y las mudanzas nunca podrán despojarlo a uno de nada que no pueda, como los hijos, camellos y mulas de Job, reemplazarse en su completa medida.(...)

(...) Shakespeare... Chaucer... Homero... Dante... Donne... Marvell... Wordsworth... Baudelaire... Rimbaud... Mallarmé... Yeats... Eliot (...)
(...) Proust y James Joyce... Dostoievski... Dickens... Balzac... Stendhal... Choderlos de Laclos... Benjamin Constant... Henry Fielding... Voltaire... Swift... Trollope... Flaubert... Wells... Joseph Conrad... D.H.Lawrence (...)
(...) Montaigne y Pascal... Bacon... Baltasar Gracián... Thomas Traherne... John Dryden... Addison... Voltaire... David Hume... Samuel Johnson... Coleridge... Charles Lamb... De Quincey... Macaulay... Emerson... Walter Bagehot... Sainte-Beuve... Matthew Arnold... John Ruskin... Schopenhauer... Heine... More y Babbitt... E.M.Forster... Virginia Woolf (...)
(...) Keats... Byron... Constant y Stendhal... Alfieri... Lorenzo da Ponte... Casanova... Goncourt... Scawen Blunt (...)

(...) '¿Qué es lo que nutre mi mente, preguntas tú, en estos tiempos difíciles?' Una de las respuestas a la pregunta de Arnold, curiosamente inoportuna, sigue siendo la misma desde que el hombre inventó el arte de la escritura: una colección de buenos libros."


Aldous Huxley. Retall de l'article: SI MI BIBLIOTECA ARDIERA ESTA NOCHE, novembre de 1947. El 12 de maig de 1961, es va incendiar la seva casa de Los Angeles, destruint la seva biblioteca, gran part del seu epistolari i manuscrits.

Imatge a Internet.

7 comentaris:

Mireia ha dit...

Sempre he pensat que si hagués de marxar de casa a correcuita i només pogués triar poques coses per endur-me: primer de tot serien els records però el que més sabria greu deixar són els llibres

jolector ha dit...

Com bé diu Mireia, a mi també em faria mal deixar els llibres, i se'm faria un problema tornar a recuperar la meva "biblioteca", per més que tornés a tenir aquells títols i autors que m'agraden. ¿Tindria temps per tornar a llegir tot allò llegit i que s'ha convertit en cendra? I em ve el dubte de si aquesta nova "biblioteca" de llibres sense llegir no tindria quelcom d'impersonal que em podria provocar una certa ràbia.

novesflors ha dit...

Seria tristíssim que la pròpia biblioteca esdevingués cendres. En el meu cas no solament m'importa elcontingut dels llibres, en alguns m'importa la forma, la seua especial estètica...

David ha dit...

Com es devia sentir Walter Benjamin quan va haver de deixar la seva, de biblioteca? No m'ho puc imaginar.

L'Espolsada llibres ha dit...

Buf, no m'ho vull ni imaginar.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

És una sort, com bé diu Huxley, no tenir esperit col·leccionista perquè els clàssics es poden recuperar. El problema són aquells llibres magnífics que no han tingut el reconeixement que mereixien i han quedat descatalogats, llavors ens hauríem de conformar en guardar-los a la memòria, tipus Farenheit...

digue'm ariadna ha dit...

Mireia... en una situació així i en calent, segurament em deixaria masses coses...

Jolector... miro les lleixes i sé que de tornar-les a omplir de nou, no seria el mateix...

Novesflors... massa trist, sí... si puc, m'agrada poder escollir entre més d'una edició per poder tenir aquell llibre que realment vull llegir i guardar...

David... vaig conèixer algú qui va veure al seu pare amb els ulls humits en abandonar la seva casa i la seva biblioteca, quan els van avisar de que els anaven a agafar, però no va plorar: salvar la vida era molt més important. Amb el temps, lluny del seu país, ha fet una nova biblioteca, però, encara ara, un to de tristesa fa tremolar la seva veu quan parla de la que va perdre fa anys...

Espolsada... és fa molt difícil...

Sílvia... malgrat conservar-los en la memòria, sempre es trobarà a faltar poder-se perdre entre les seves pàgines gaudint de la lectura i del pas del temps...