Cinc nits de febrer

Eduard Márquez
CINC NITS DE FEBRER
Ed. LaButxaca

"L'oblit l'ha deixat només amb les restes disperses d'un naufragi. Sense pistes per ajuntar-les i aconseguir un tot coherent.
Gestos. Silencis. Frases dites sense calcular l'efecte que poden tenir en qualsevol moment posterior. 'Segur que els ulls deixen senyals sobre la superfície de les coses'."

En un musical rerefons, les paraules s'endinsen en el paper. En les llambordes humides s'hi reflexa la tènue llum de la pèrdua. En les ombres es dibuixen les formes dels records. En els espais en blanc, els silencis juguen amb l'absència i esfilagarsen els contorns de la memòria. A fora fa fred, dins, també.

Absència, resignació, oblit. Una esquela obre una ferida. Dolor i culpa. Respostes buscades en el traç de la tinta sobre el paper, en les arestes de la veu enregistrada, en les imatges robades al temps, en els regals guardats en una caixa. Solitud i nit. Una sensació plaent d'estranyesa. Conservar, perviure, recordar.

"La pesantor somorta de febrer accentuant el llast de la tristesa.
El silenci dels morts."

Imatge Flickr (victius).