25 de febrer de 2010

En el cafè de la joventut perduda


Patrick Modiano
EN EL CAFÈ DE LA JOVENTUT PERDUDA

Ed. Proa


"Sí, aquella llibreria no va ser simplement un refugi sinó també una etapa de la meva vida. Tot sovint m'hi quedava fins a l'hora de tancar. Hi havia una cadira posada a prop dels prestatges, o més aviat un gran escambell. M'hi asseia per fullejar els llibres i els àlbums il.lustrats. Em preguntava si ell s'adonava de la meva presència. Al cap d'uns quants dies, sense interrompre la seva lectura, em deia una frase, sempre la mateixa: 'Què, la trobes, la teva felicitat?' Temps després, algú m'ha assegurat molt convençut que l'única cosa que no podem recordar són els timbres de les veus. I tanmateix, encara avui, durant les nits d'insomni, sento sovint la veu amb accent parisenc -el dels carrers costeruts- que em diu: 'Què, la trobes, la teva felicitat?' I aquesta frase no ha perdut ni un bri de la seva amabilitat ni del seu misteri."


Quatre mirades dibuixen el record de la Louki. El seu rastre s'esmuny i es perd. La seva presència desfila pels carrerons interioritzats. Esdevé una ombra que espera en un racó d'un cafè, camina per un bulevard, decideix la seva sort, cristal.litza en una absència. Però, la seva traça incerta i misteriosa, s'atura i no es recupera.

Un suau to de melangia omple la boira de la reconstrucció. La memòria fragmentada traça un esbós. En indrets fora de lloc s'hi cartografien les mirades enrera, aquelles que s'han perdut i ja no es recuperen. La desolació vessa, arriba a l'estimball i cau. I en aquest no-res, sura la ciutat, el desig de buscar i la certesa de no trobar.

Imatge Google.

7 comentaris:

kweilan ha dit...

M'agradaria llegir-lo aquest. Excel.lent ressenya, com sempre.

David ha dit...

El tinc a casa, esperant-me. Me l'he de llegir!

Mireia ha dit...

El vaig llegir i vaig tenir sensacions contradictòries (aquell dilema de si t'ha agradat o no)

Potser el dia que li toqui la relectura la cosa es decantarà cap a un costat o cap a l'altre.

Ferran ha dit...

http://llumdagost.blogspot.com/2010/02/laliga-solitaria.html

Curiós (el teu post)

L'Espolsada llibres ha dit...

Amb el fragment q has triat m'has convençu de llegir-lo, a la pila!

lluís gil ha dit...

Magnífica novel·la, perfecta la recomanació.
Des d'avui seguiré el teu blog.
Et convido a fer un tomb pel meu.

salut!

digue'm ariadna ha dit...

Kweilan, David, Espolsada... m'agradarà molt parlar d'quest rastreig d'una presència que ja no tornarà i que pren cos de manera discontinua...

Mireia... quants dies sense saber res de tu =:)... tot bé?... Sí que hi ha lectures que et deixen aquesta mena d'aiguabarreig de sensacions. Però, de vegades m'ha passat que, si bé el temps i la relectura poden fer-te decantar, no sempre és així, i en alguns casos sembla com si encara t'endinsessis més en aquestes estranyes aigües... El dia que el rellegeixis, m'agradarà molt saber quin és el destí de "En el cafè de la joventut perduda"...

Ferran... ara li dono un cop d'ull... curiós?...

Lluís... moltes gràcies =:) i benvingut al laberint... m'agradarà molt que ens seguim llegint...