La musique souvent me prend comme une mer!
Baudelaire.
Baudelaire.
En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.-
Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.
Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.
I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.-
Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.
Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.
I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.
Màrius Torres. EN EL SILENCI OBSCUR D'UNES PARPELLES CLOSES, dins de Poesies, "Llibre segon", 25, 1947.
Imatge AllPosters (Philip Plisson)
5 comentaris:
Aquest sonet també sembla música per a l'oïda (o per a la ment).
Sort en tenim de poder somiar... quina meravella de poema, Ariadna, gràcies.
Una declaració d'amor a la música. M'hi apunto, és clar.
Bonic, molt.
dons vueno par cumensá falisitá a l'autora par aquet comte tan bunic. la vritat es ce clarisisimament, charlio, s'obcerva la tomatica ce a fet cervir l'astimat Mariana Torras. vueno dons per acavar ce ma amosionat mol aquest conte.
falisitats, mols patons tutom
Publica un comentari a l'entrada