2 de març de 2010

El Tercer Reich



Roberto Bolaño
EL TERCER REICH
Ed. Anagrama

"El pueblo estaba sumergido en una especie de bola de cristal; todos parecían dormidos (¡trascendentalmente dormidos!) aunque caminaran o estuvieran sentados en las terrazas. A eso de las cinco de la tarde el cielo se nubló y a las seis comenzó a llover. Las calles de pronto se vaciaron; pensé que era como si el otoño introdujera la uña y rascara: todo se venía abajo. Los turistas corriendo por las aceras en busca de refugio; los comerciantes cubriendo con lonas las mercaderias expuestas en la calle; las cada vez más numerosas ventanas cerradas hasta el próximo verano. No sé si aquello me inspiraba lástima o desprecio. Desasido de cualquier condicionamiento exterior sólo a mí mismo podía ver y sentir con claridad. Todo lo demás había sido bombardeado por algo oscuro; decorados de plató cinematográfico cuyo destino de polvo y olvido me parecía irreversible.
La pregunta, entonces, era qué hacía yo en medio de esa miseria."


Un dietari de vacances. Un retorn a l'hotel dels estius de la infantesa. Sol, platja i altres estiuejants. La Costa Brava en plena temporada. Però Udo es tanca a la seva habitació davant un taulell de joc. Es perd entre fitxes i estratègies bèl.liques. S'obsessiona amb el búnker de patins d'aigua enmig de la sorra i el seu desfigurat propietari. Els dies passen i tot es va enfosquint. Els esdeveniments davallen cap a una densa atmosfera.

Udo i Ingeborg, Charly i Hanna, el Lobo, el Cordero, el Quemado, Frau Else i el seu marit malalt. Tots coincideixen un estiu. Entre el joc i la realitat, el Tercer Reich és una línia descendent d'inquietant magnetisme.

Imatge Flickr (helechos hélène).

10 comentaris:

Ferran ha dit...

T'ha agradat oi? diuen que es una obre menor, a més ell va rebutjar publicar-la perquè era la més lineal de totes i no li agradava massa. Per mi està un punt per sota de "Los detectives..." i "2666", però per sobre de la resta, o gairebé tota la resta. A mi m'ha distret. Estic escrivint un monogràfic sobre ell, en Roberto.
Fa temps que no ens veiem, perquè no vens a fer-me una visiteta?

el llibreter ha dit...

A mi també m'ha agradat molt. Crec que si la va desar al calaix va ser perquè hi exposa molt la seva experiència personal, d'una manera diferent —més vulnerable potser— de com sol aparèixer a les seves novel·les.

Salutacions cordials.

kweilan ha dit...

L'haurem de llegir, doncs. Una resseya molt suggerent, com sempre.

digue'm ariadna ha dit...

Ferran... m'ha agradat, molt més que la darrera que he llegit d'ell, "La pista de hielo"... No sé si la va rebutjar del tot, bé van trobar que l'havia començat a passar a l'ordinador i ho va deixar per dedicar-se a altres novel.les (això tinc entés)... però, posada a imaginar, si l'hagués acabat de passar a l'ordinador, crec que l'hauria polit i potser hauria retocat una mica el final (tal i com van els esdeveniments, n'esperava un altre), però no crec que fos massa diferent a El Tercer Reich que ens ha arribat... Un dia d'aquests vinc =:) ...

Llibreter... a mi també m'ha agradat. Per molt que alguns la qualifiquin de novel.la de joventut, si la comparo a "La pista de gel" (la darrera que havia llegit d'ell), "El Tercer Reich" supera de llarg aquesta iniciació literària. A mida que vas llegint l'interès augmenta en la mateixa proporció que es va enfosquint l'atmosfera que crea, i, tot i que al meu gust aquesta progressió queda lleugerament estroncada en la resolució final, no deixa de ser una bona lectura, inquietant, atractiva, no deixa de ser Bolaño. És cert que parlar d'experiències personals i d'obsessions és deixar al descobert una part vulnerable, no sé si aquesta deuria ser la raó per la qual va guardar-la, però així com en altres ocasions que han tret una obra desada en un calaix, que després de llegir només m'ha provocat una certa ràbia pel fet de veure-hi l'aprofitament de l'estela que hi ha rere un cognom i de la confiança dels lectors i em reafirmo en el fet de que l'haurien d'haver deixat on era, amb "El Tercer Reich" no passa... Salutacions més que cordials...

Kweilan... si ho fas, m'agradarà molt parlar-ne =:)...

Mireia ha dit...

Serà el pròxim que compraré. I el nou de Maria Barbal tampoc no vull deixar-lo passar!

Ferran ha dit...

Ja ho he sentit a dir, Ariadna, que va donar prioritat a "2666" perquè intuia el seu final... el transplantament que li havien de fer no va anar més de pressa, i preferia acabar "2666". Però com tu dius, és una novel·la 100% Bolaño i val la pena.
M'agradarà veure't. Avisa amb antel·lació i podem anar a dinar, per exemple.

David ha dit...

Un altre autor que no conec. Això de quedar-se ancorat en els clàssics passa factura. A veure quan m'actualitzo... Per quin llibre seu és millor començar?

Ferran ha dit...

Bona pregunta David. Jo ho vaig fer amb "estrella distante", però ja pots començar fort, amb "Los detectives salvajes" per exemple.

digue'm ariadna ha dit...

David... començar? Si vols endinsar-te en l'univers Bolaño, jo començaria per "Los detectives salvajes", com diu en Ferran. Si vols novel.les més curtes "Estrella distante", "Nocturno de Chile". És interessant també el recull d'articles, discursos i entrevistes, "Entre paréntesis". La poesia no la conec. Els contes de "Llamadas telefónicas" estan bé, però reconec que prefereixo el Bolaño novel.lista al contista... no sé si et sóc de gran ajuda, pel que et deixo aquest enllaç per fer-hi un cop d'ull...

David ha dit...

Moltes gràcies Ferran i Ariadna. Buscaré Los detectives salvajes. Primer n'haúré d'acabar uns quants, però m'hi posaré aviat. Gràcies!