Josep Maria Castellet
INICIACIÓ A LA POESIA DE SALVADOR ESPRIU
Edicions 62
Salvador Espriu
ANTOLOGIA POÈTICA
Edicions 62 i "la Caixa"
INICIACIÓ A LA POESIA DE SALVADOR ESPRIU
Edicions 62
Salvador Espriu
ANTOLOGIA POÈTICA
Edicions 62 i "la Caixa"
En llegir per primer cop Ariadna al laberint grotesc, Salvador Espriu em va fascinar. Tenia catorze anys. Va seguir Laia i després, buscant per casa més llibres seus, l'Antologia Poètica. La poesia en general em feia respecte, però em va poder més l'afany lector. La vaig llegir i em va agradar, però gairebé no vaig entendre res. Tot i això, mai més vaig tornar aquell llibre al seu lloc. Va passar a formar part de la meva pròpia biblioteca.
Un dia, remenant i tafanejant en una llibreria, vaig trobar Iniciació a la poesia de Salvador Espriu. L'autor, en Josep Maria Castellet, era el mateix que havia fet la tria de poemes de l'Antologia. Iniciava una lectura simultània, com si de nou entrés en un laberint, però aquest cop duia un cabdell de fil a la mà.
Vaig adonar-me de tres coses: que a l'escola mai em van ensenyar a llegir poesia, que una antologia només dóna una visió fragmentada que reclama poder llegir l'obra completa, i que les obres d'Espriu estan profundament relacionades. Els temes, les situacions, els personatges, segueixen un moviment intern. Avancen per caminals sense esborrar el recorregut fet. Desapareixen per aparèixer més endavant. Teixint l'entramat del ric imaginari espriuà.
De manera coherent i compacta Salvador Espriu, amb un treball minuciós, va edificar una obra literària que, vista de forma global, bé pot dibuixar un autèntic laberint. Aquesta sòlida edificació manté una tensió de contraris sota la mirada tràgica, mítica i grotesca de la realitat quotidiana, històrica i col.lectiva. Les seves paraules, la seva llengua i la seva ferma actitud ètica, configuren el món del poeta de Sinera.
No sóc cap especialista, només sóc una lectora. De tant en tant, em perdo per les lleixes de les llibreries resseguint els seus llibres. N'agafo un. M'endinso de nou en el laberint, conscient que rere cada paraula batega intensament la veu d'un gran escriptor.
"vam començar a sospitar que es tractava d'una poesia en la qual cap element no era gratuït i que, per això mateix, hi tenien un paper fonamental tant les citacions com els títols dels poemes en què es componia cada llibre, com en el seu mateix ordre intern."
J.M.Castellet, Justificació, dins Iniciació a la poesia de Salvador Espriu, 3a edició de 1984.
No queden solcs en l'aigua, cap senyal
de la barca, de l'home, del seu pas.
L'estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se'n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s'esborren a mar.
Salvador Espriu, darrers versos del Poema XV de Llibre de Sinera, dins Antologia Poètica, 1a edició de 1978.
Imatge Vilaweb.
Imatge Vilaweb.
10 comentaris:
Esperava el teu post! Em sembla que puc veure't davant les lleixes, trobant a Espriu.
Res és gratuït, ara començo a lligar fils, i et diré Ariadna.
Salut
Jo també l'esperava, era evident. Un homenatge preciós, el teu.
En el teu cas la figura d'Espriu incorpora un component emotiu important. Es nota que l'has llegit molt!
Magnífic post, del text del qual en comparteixo records i emocions. A mi també em fa el mateix efecte que et fa a tu –i més encara rellegint-lo- quan dius que rere cada paraula hi batega intensament la veu d'un gran escriptor.
En prenc nota, gràcies.
Aquest CD de la Maria-Mercè Marçal està impregnat de molt bones sensacions...
"Vaig adonar-me de tres coses: que a l'escola mai em van ensenyar a llegir poesia, que una antologia només dóna una visió fragmentada que reclama poder llegir l'obra completa, i que les obres d'Espriu estan profundament relacionades."
Tant de bo t'escoltin! Jo també tinc la sensació que a escola no ens ensenyaven poesia perquè els mestres no en sabien prou. I arribar a parlar de teatre ja era una epopeia!!
Fent el símil amb temes de llengua, la fonètica era la parenta pobra que tots els mestres ometien del programa.
Preciós homenatge Ariadna..!!
Jolector, Novesflors... des de principis d'any que donava voltes a aquests 25 anys i en veure la proposta des d'Antaviana em va semblar una exel.lent idea aquest acte conjunt. Em sap molt de greu veure com algú com ell s'ha desdibuixat amb els anys en molts cercles literaris. Crec, sincerament, que els que llegim som els que podem fer força per a que la seva obra torni a tenir la presència que mereix...
Albert, Assur... moltes gràcies pels vostres comentaris i benvinguts al laberint... és emocionant veure la força de la seva presència en totes les participacions d'aquest acte... ens llegim...
Gemma... moltes gràcies a tu...
Edo Niste... el CD de Lluna, sal, sang, exili és molt especial. L'emoció que transmeten els poemes escollits està en perfecte equilibri amb la música i amb la manera de dir de Núria Candela, esdevenint un autèntic plaer...
Víctor... hi ha masses matèries que es perden en l'ensenyament i queden oblidades en foscos racons... No és una tasca fàcil, ho sé, però més d'un cop m'he preguntat on queda el plaer d'ensenyar a aprendre i a descobrir, on queda la sensibilitat i la complicitat que cal en tota tasca docent. El món educatiu és complex. les vocacions i altres qualitats poden xocar amb masses parets, però no per això el temps deixarà d'evidenciar les mancances i tot allò que s'ha perdut pel camí...
Jacob... moltes gràcies... ha estat emocionant tot el batec que ha generat la proposta d'aquest acte conjunt...
... Les meves sinceres felicitacions a Roser i a Víctor...
Hola! És bonic descobrir la iniciació lectora a l'obra d'Espriu, sobretot en un homenatge com aquest. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada