Un poema dóna nom a un petit llibre, obsequi d'aquest passat Nadal als usuaris de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Un petit llibre on ressona la veu de Maria Àngels Anglada. Un breu recull de les seves paraules, amarades de saviesa i bellesa, de compromís i intensitat.
L'obra de Maria Àngels Anglada és un bell viatge, intens i reflexiu. Una mirada fràgil i forta, brillant i clara, a les arestes i les corbes que configuren l'ànima humana. La seva poesia, la seva narrativa i la seva literatura d'idees, desdibuixen les fronteres entre gèneres, entre realitat i ficció. La seva creació, emmirallada en el món clàssic, se'ns fa propera en cada lectura, esdevenint un autèntic present per la nostra llengua.
Maria Àngels Anglada
NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES.
Editat per la Diputació de Barcelona.
Maria Àngels Anglada estimava les paraules. Amb elles oferia al lector una mica sàvia bellesa i compromís amb la veritat. Una veritat que podia endurir-se davant la foscor, ressonant ferma en el silenci. Les seves paraules fugien de disfresses ideològiques buides, per nodrir-se del seu esperit. Un esperit que fonia la fràgil sensibilitat amb la fermesa ètica, política i social. La seva veu, apassionada i reflexiva, apareix brillant en cada fragment de la seva obra.
No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
De molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
D'uns pocs pensaments clars
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
Nius de somnis remots. A la cruïlla
Dels camins de la nit, la veu ressona:
Hem escollit, en l'espera de l'alba
Els dards de la veritat, o un dur silenci.
Il.lustració de Suzanne Woolcott.
9 comentaris:
Gràcies Ariadna..per descobrir-me aquesta autora.
Ara fa 10 anys que ens va deixar la M. Àngels Anglada, a Vic l´hem recordada amb diferents actes: clubs de lectura, rutes literàries, concerts, lectures públiques...
I ara més que mai llegim l´obra de M. Àngels Anglada.
Imma C.
Gràcies per recordar-la, no deixem que caigui en l'oblit.
Mª Angels Anglada, una gran escriptora.. i les ilustracions que hi ha en aquest llibre que dius,semblem molt xules
Hola Ariadna,
Gaudint un cop més d'una passejada literària en el teu racó.
No t'enganyo en dir-te que aquí, hi ha una atmosfera diferent. Es respira un aire diferent. La calma omple cada lletra, cada paraula.
Una abraçada
... jugar amb màscares... però és possible jugar sense màscares? encara que intentem anar-nos-les traient, sempre en queda una altra a sota...
... petonets i feliç primavera, Ariadna...
Jo també pense com el Poeta, sempre portem una o altra màscara.
Jacob... aquest llibre és un recull elaborat a partir d'una selecció de la seva obra. En el laberint hi pots trobar dues novel.les seves, el Quadern d'Aram i El violí d'Auschwitz...
Imma... ho vaig seguint per la xarxa, és bo no oblidar...
Espolsada... en aquest exercici, tots hi podem col.laborar...
Mireia... sí que ho és... El joc de màscares, al qual tots, en algua ocasió, hem jugat, també té el seu espai en la literatura. La casualitat em va dur a trobar aquesta il.lustració de Suzanne Woolcott que vaig escollir per acompanyar el post, enlloc de les il.lustracions dels llibre, de Sebastian Díaz...
Horabaixa... gràcies a la teva petjada, vaig poder seguir el fil fins el teu espai, on les paraules es confonen amb les darreres llums del dia...
Poeta i Novesflors... posem i treiem, jugem i ballem amb elles... les màscares són tota una metàfora de vida. Acostumem a parlar amb metàfores, i no fem res més que posar màscares a les paraules. No en tenim prou amb les amaguen el nostre rostre, sinó que també fem que cobreixin els mots, els gestos, els...
Tinc el llibret en qüestió i també "El violí d'Auschwich" per llegir, espero que aviat.
Com sempre, gràcies per compartir les teves lectures d'una forma tan acurada, reflexiva i poètica...
Salut i llibres,
SU
Publica un comentari a l'entrada