1 d’abril de 2009

Frankie Addams




Carson McCullers
FRANKIE ADDAMS
Ed. Empúries


"Però, ¿què significa, això que la gent estigui solta i atrapada al mateix temps? Atrapada i solta. I no se sap què és el que els uneix els uns amb els altres. Hi ha d'haver alguna mena de motiu i connexió. Però tot i així no se m'acut què. No ho sé."



Aquell estiu, la Frankie té por, malsons i vol marxar del seu poble. Es pregunta qui és i què fa en el món. Un món en el qual no troba el seu lloc.
La Frankie té dotze anys i el seu germà s'ha de casar. Una solució i un pla donen la resposta al seu trasbals, "ells són el meu nosaltres". I, el dia abans del casament, la Frankie passeja, sota el sol, pel seu poble: és la F. Jasmine que l'endemà anirà de boda i ja no tornarà.
En la vida real, ni el món ni les decisions estan sota el seu poder.


Un caminar pausat sota la xafogor d'un estiu, en el Sud dels Estats units. Una conversa a tres veus, en una cuina gris que fuig de la calor. Un ritme lent que desdibuixa la frontera entre la realitat i la fantasia. Una vibrant oscil.lació entre la infància i l'adolescència. Un darrer raig de sol que acarona l'egoïsme, la solitud i la inadaptació.

9 comentaris:

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Costa pendre decisions, precisament per estar atrapats.

El final del teu text no és només en la etapa d'adolescent.

Com sempre, un plaer aquest racó

Una abraçada

Poeta per un dia ha dit...

Promet ser una lectura interessant... l'apunto a la ja inabastable llista de lectures futures...

Petonets!

kweilan ha dit...

Avui l'he fullejat la llibreria. He pensat que per Sant Jordi. M'agrada aquesta escriptora.

Olívia ha dit...

El compraré. Gràcies per la recomanació.

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja el poso a la pila, potser me'l faré regalar per sant Jordi ;P

digue'm ariadna ha dit...

Horabaixa... hi ha més d'un cop que amb els lligams, que el temps i les circumstàncies han anat teixint, ens fem grans embolics, d'aquells que costen de desfer, i ens acabem atrapant en un gran desgavell de fils, que inicialment era molt més senzill, fent que les decisions encara costin més...

Poeta... llistes que dibuixen un vuit tombat, amb el que intentem donar una grafia a l'infinit...

Kweilan... és el primer que llegeixo d'ella i ja tinc un segon a la pila de lectures...

Olívia... m'agradarà molt saber què t'ha semblat...

Espolsada... suposo que vas força atrafegada preparant St Jordi, cuida't molt. Et desitjo una molt bona diada, gaudeix-la molt i que el drac et porti bones lectures...

Anònim ha dit...

Hola,
vaig començar llegint La balada del cafè trist, bé.
Vaig continuar amb Frankie Addams,
se´m va fer espessa, tot i la minuciositat d´allò que va passant en aquella cuina.
A cadascun dels personatges de la McCullers hi ha alguna cosa d´ella.
La seva vida ja és com una novel.la.
Veig que et va agradar.
Imma

digue'm ariadna ha dit...

Imma... la seva biografia és molt curiosa, si no vaig errada Seix Barral té publicada la seva autobiografia inacabada, Iluminación y fulgor nocturno... prenc nota de La balada del cafè trist... jo vaig descobrir-la amb Frankie Addams i sí, em va agradar. A part de la història i del seu estil profund, poètic i contundent, al llarg de les seves pàgines veus aparèixer l'abisme que es desferma quan que ni ets una nena ni ets una noia, i aquesta mena de caiguda interior augmenta amb la sensació de xafogor intensa i d'ofec sec que acompanya un llarg i càlid estiu (=:) jugant amb la pel.lícula de Martin Ritt)...

Anònim ha dit...

Dóna un cop d´ull al blog El quadern blau d´en Vicenç Llorca, va escriure un apunt sobre la Carson McCullers i la seva obra, em sembla ben interessant.
Imma