22 d’abril de 2009

Les roses recordades



¿Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miravem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu. LES ROSES RECORDADES. El caminant i el mur.

5 comentaris:

lizquies ha dit...

FELIÇ DIA DE SANT JORDI!

Anònim ha dit...

Hola,
no sé si et passeges pel blog del Llunàtic, però l´altre dia reivindicava Salvador Espriu.

Dracs, princeses, cavallers, llibres i roses.

Bones lectures!!

Sadurní Vergés ha dit...

Quants signficats ocults i dobles sentits pot tenir aquest poema... Magnífic.

novesflors ha dit...

Veritablement preciós.

digue'm ariadna ha dit...

Lizquies... amb retard, espero que també passessis una bona diada...

Anònim/ Anònima... encara ara, crec que Espriu és el gran desconegut de la literatura catalana del segle XX... benvingut/benvinguda al laberint, i, com ben bé dius, molt bones lectures...

Sadurní... totes les lectures que pot desvetllar el poema no deixen d'enriquir-nos...

Novesflors... sí, bonic poema amarat de relectures...