7 de novembre de 2008

Quadern d'Aram



Maria Àngels Anglada
QUADERN D'ARAM
Edicions 62

"Sí, més aviat se'n pot dir un roserar, perquè n'hi ha de moltes menes, roses vermelles, roses de te, també petites roses blanques en els rosers enfiladissos. M'agrada regar els rosers, esporgar-los, fer alguns rams per a les icones, olorar les flors. L'Aram, doncs, m'ha donat, com aquell qui diu, la seva benedicció, perquè diu que un fill no pot estar gelós de les roses."

Una promesa que esdevé salvació, pèrdua i fugida. Un camí de no retorn. Un viatge de l'alegria a la tristesa, de la seguretat a la por, de nous començaments a nous futurs. La lletra d'un nen que es fa home en un quadern de records, mentre una veu no oblida uns poemes.

Escapar de la mort duent arrelats al cor, la familia i la pàtria. Fugir de la persecució, desconeixent que durà el demà. Saber que res tornarà a ser com era i que allò perdut no es trobarà. Lluitar per sobreviure en un temps escapçat brutalment. Escriure per no oblidar.

11 comentaris:

jacob ha dit...

"Escriure per no oblidar" ...
un exercici que ens allibera molts de cops...

Jesús M. Tibau ha dit...

escriure és una manera de reviure infinitament, però cal tenir en compte que cada relectura farà una interpretació del record totalment diferent

gulchenruz ha dit...

Estàs parlant d'una escriptora de les grans, i potser sóc agosarat, de fet com sempre, però de Mª Angels Anglada recomano "L'agent del rei".
Fantàstic.

gulchenruz ha dit...

Per cert, crec que és millor llegir que escriure.

Mireia ha dit...

Si que és un gran exercici per mantenir els records, però que l'escriure reflecteixi allò que vols dir és molt complicat i per molts de nosaltres pràcticament impossible.
M'agrada la Mª Àngels Anglada, és una gran autora

L'Espolsada llibres ha dit...

Veig que t'has decidit pel Quadern d'Aram que treu de l'oblit el genocidi contra el poble armeni. Escriure per no oblidar i llegir perquè no es repeteixi, però sembla que els humans no n'hem après... D'acord amb en Gulchenruz, Anglada és una gran escriptora.

olívia ha dit...

Hola, no sé pas com t'ho fas però cada cosa que ens recomanes passa a la meva llista de llibres pendents! Felicitats una vegada més pel blog.

lizquies ha dit...

En aquests moments de la meva vida l'últim paràgraf ho diu tot,

Escapo de la mort duent arrelada a la meva familia, he fugit d'una persecussió que m'ha dut a la mort del demà, sé que res tornarà ser com era i que el que perdre no ho retrobaré. D'altra banda lluitaré per sobreviure i escric per no oblidar....

digue'm ariadna ha dit...

Jacob... que ens allibera i que ens pot donar una nova manera de mirar...

Jesús... i a cada relectura les paraules semblen tornar-se a reescriure...

Gulchenruz... prefereixo llegir a escriure, tot i que reconec que tot té el seu moment i només cal trobar-lo...

Mireia... sí, sovint costa trobar les paraules, però d'alguna manera, tard o d'hora, arriba aquell mot que s'esperava, capaç d'omplir el buit...

Espolsada... aquest aprenentatge, sovint, el compliquem més del que realment comporta...

Olívia... gràcies a tu per passejar pel laberint i deixar-hi petjada, les lectures, per sort, no s'acaben mai...

Lizquies... suposo que sovint trobem paraules escrites que semblen adreçar-se directament a nosaltres, fent que la seva lectura esdevingui encara més personal...

=:)

Anònim ha dit...

En aquest moment us recomano Les closes de Ma. Àngels Anglada, encara que qualsevol obra és un pou de bona literatura.
Imma

digue'm ariadna ha dit...

Imma... m'apunto la recomanació i benvinguda al laberint...