10 d’abril de 2009

De... El libro...




... de arena.


"Me dijo que su libro se llamaba el Libro de Arena, porque ni el libro ni la arena tienen ni principio ni fin.
Me pidió que buscara la primera hoja.
Apoyé la mano izquierda sobre la portada y abrí con el dedo pulgar casi pegado al índice. Todo fue inútil: simpre se interponían varias hojas entre la portada y la mano. Era como si brotaran del libro.
-Ahora busque el final.
También fracasé, apenas logré balbucear con una voz que no era la mía:
-Esto no puede ser.
Siempre en voz baja el vendedor de biblias me dijo:
-No puede ser pero es. El número de páginas de este libro es exactamente infinito. Ninguna es la primera; ninguna, la última..."


Jorge Luis Borges. Retall del relat: EL LIBRO DE ARENA.

7 comentaris:

Mireia ha dit...

Gran cita, i una manera gràfica per explicar el concepte d'infinit als que tenim la dèria de llegir

novesflors ha dit...

El concepte d'infinitud aplicat als llibres m'agrada.

jacob ha dit...

Un passatge poètic que convidar a meditar sobre la creació.

Olívia ha dit...

Hola Ariadna, t'escric per fer referència a una autora d'un post antic: m'està agradant força C. McCullers (tot i que encara no he acabat "rellotge sense busques"), però tinc una queixa de la traducció, està PLENA D'ERRADES. Suposo que els traductors cobren poc i van a tota pastilla, però és que hi ha errades de tot tipus: gramaticals ("el" resplendor), que , bé , jo no sóc gaire purista, però fan mal a la vista! I després hi ha frases que ni s'entenen, és com si les hagués traduït un ordinador.

kweilan ha dit...

Una cita genial que dóna bo de llegir-la tres o quatre vegades...o més.

Mireia ha dit...

Olivia has de tenir en compte que els traductors cobren una misèria i que segurament deuen treballar a un ritme que els impedeix revisar allò que tradueixen. I , clar, acabem pagant els plats trencats els lectors. Però tot i així aquí jo crec que tenim alguns traductors força brillants.

digue'm ariadna ha dit...

... Un cop es tanca un llibre, si la lectura ha captivat plenament, en la relectura es pot arribar a sentir que, d'alguna manera, el llibre s'ha tornat de sorra. El llibre es pot començar a llegir per qualsevol pàgina, per qualsevol paràgraf, que sempre tornarà a sacsejar aquella sensibilitat que en el seu moment va despertar, que sempre tornarà a colpejar aquella sensació que va més enllà de qualsevol límit...

Mireia, Novesflors, Jacob, Kweilan... gràcies pel vostre comentari...

Olívia, Mireia... Encara no he començat a llegir Rellotge sense busques, però és una llàstima que la traducció no sigui la que un desitjaria... una llàstima perquè crec que llegir, entre tot el que comporta i ens dóna, ens permet endinsar-nos en el coneixement d'una llengua, en aquest cas, de la nostra llengua... Poder gaudir de tota la riquesa d'una llengua, a partir dels llibres és un plaer, que tothom que llegeix pot gaudir. Quan arriba un llibre a les meves mans, amb una traducció acurada, que és capaç de fer-me arribar les paraules, la creació i el sentiment d'un escriptor que desconeixeria, perquè no puc llegir-lo en la seva pròpia llengua, no puc deixar d'admirar-me per la tasca realitzada i el coneixement que comporta el procés de traducció. Sé que els pagaments que reben alguns traductors deixen molt a desitjar, que molts d'ells compaginen diverses feines amb la de traducció -que queda restringida a horaris intempestius-, i que sovint el plaç d'entrega és massa just... ho sé, però... com a lectora, segurament egoísta, em sap greu que no es posin solucions, abans d'editar el llibre i treure'l al carrer...