Joseph Brodsky
MARCA DE AGUA
Ed. Siruela
"Permítanme que repita algo: el agua es igual al tiempo y proporciona un doble a la belleza. Hechos en parte de agua, nosotros servimos a la belleza de la misma forma. Al rozar el agua, esta ciudad mejora la imagen del tiempo, embellece el futuro.Ése es el papel de esta ciudad en el universo. Porque, mientras nosotros nos movemos, la ciudad es estática. La lágrima es prueba de ello. Porque nosotros partimos y la belleza permanece. Porque nosotros miramos hacia el futuro y la belleza vive en un eterno presente. La lágrima es un intento de permanecer, de quedarse rezagado, de fundirse con la ciudad. Pero eso va contra las reglas. La lágrima es una vuelta atrás, un tributo del futuro al pasado. O el resultado de sustraer lo mayor a lo menor: la belleza al hombre."
Durant anys, va passejar pels carrerons d'un laberint. Un sistema geomètric fruit d'una confusió aparent. La llum hivernal aturava les imatges que l'ull guardava. El silenci de cada pas reflexava els pensaments i els records que esquitxaven la ment i la memòria.
Cinquanta-un fragments d'una ciutat. Entre els clarobscurs difuminats, el temps i la vida, la bellesa i la mort, conformen una veu amb olor a algues glaçades. Perquè ell, simplement, estava. Com una carícia sobre la pell estimada, la seva mirada s'adaptava al medi, originava un reflexe on brillava una llàgrima. Una humitat que apareixia en l'ull quan després de colpejar i de trencar el temps i l'espai, aquests es retornaven intactes a la immobilitat del passat, a la possibilitat del futur.
Una boira cobreix carrers, places i canals d'una Venècia antiga i futura que s'alça davant la mirada del poeta viatger. Una ciutat d'aigua, de vida i de mort que s'emmiralla i emmiralla, entre llums i ombres, la bellesa i el temps.
4 comentaris:
In Brodsky's words, the nature that surrounds us, and from which poetry derives many of its similes; or as ubiquitous as gas stations, if not as cars themselves.
ELEGY by Joseph Brodsky
It's not that the Muse feels like clamming up,
it's more like high time for the lad's last nap.
And the scarf-waving lass who wished him the best
drives a steamroller across his chest.
And the words won't rise either like that rod
or like logs to rejoin their old grove's sweet rot,
and, like eggs in the frying pan, the face
spills its eyes all over the pillowcase.
Are you warm tonight under those six veils
in that basin of yours whose strung bottom wails;
where like fish that gasp at the foreign blue
my raw lip was catching what then was you?
I would have hare's ears sewn to my bald head,
in thick woods for your sake I'd gulp drops of lead,
and from black gnarled snags in the oil-smooth pond
I'd bob up to your face as some Tirpitz won't.
But it's not on the cards or the waiter's tray,
and it pains to say where one's hair turns gray.
There are more blue veins than the blood to swell
their dried web, let alone some remote brain cell.
We are parting for good, my friend, that's that.
Draw an empty circle on your yellow pad.
This will be me: no insides in thrall.
Stare at it a while, then erase the scrawl.
See you,
Liam
...l'aigua que tot ho erosiona, que tot ho fa néixer, que tot ho neteja, que tot ho difumina, que tot ho disol, que tot ho pinta de verd...
... l'aigua, que és la mateixa del passat, del present, del futur, que és un rierol que flueix com el temps, que és el mateix temps, segur que hi ha alguna civilització que compta el temps amb gotes d'aigua enlloc de segons...
... l'aigua que converteix una ciutat en un laberint, que dóna bellesa i, quan convé, se l'emporta...
... petonets!
Brodsky i Dovlatov, Dovlatov i Brodkky...
Veig, Ariadna, que has canviat les lectures japoneses per lectures russes...
No he llegit Brodsky, però potser avui, ara, és el moment de fer-ho. Les teves paraules, com les d'un oracle, empenyen la voluntat i a l'encontre d'allò desconegut
Liam... thank's for your comment and the J. Brodsky's poem, Elegy...
Poeta... a vegades l'aigua recorda una mica a aquella capseta que de tantes coses que guardava només se'n va quedar amb una...
Cnossos... no he fet pas cap canvi, les japoneses tenen un lloc només per a elles, inconstant, capriciós i caòtic, però només seu... pel que fa als russos, sempre m'han atret, però reconec que darrerament la meva ignorància s'ha vist il.luminada gràcies a una referència en boca d'una sàvia sibil.la que va obrir de bat a bat una finestra...
Publica un comentari a l'entrada