9 de juliol de 2008

Donant veu al sensible


El temps es pot arribar a dilatar. Vas llegint i una sensació estranya creix, de manera callada i constant, i dóna forma a les paraules silenciades que ressonen dins. Acabes i una emoció t'omple, t'agita i et remou. La quietud interior desapareix i la imaginació vola, puja i s'allunya, deixant la realitat intuïda desdibuixada dins la fantasia creada. Un sotrac i una nova dimensió de la sensibilitat. La comprensió passeja pels camps del sensible i l'emotiu, forjats a cops de paraules i batecs de suggerències, creats des dels sentiments, les veus i les imatges. Per un instant, el temps s'eixampla i ens omple i el podem sentir amb una plenitud que interioritzem, mentre tanquem el llibre i ens perdem en el cercle.

La Mercè Rodoreda trasbalsa. Els seus relats mouen alguna cosa amagada i pregona. El seu llenguatge poètic i literari, sensible i penetrant, té un segell més profund, crític i irònic, cru i malfiant. En la fugida vers el refugi del somni, s'arrela una realitat nua i esquerpa, que s'expandeix en unes localitzacions temporals i espaials que interioritza i altera en les seves obres, donant veu a aquell vagareig de sentiments i d'emocions.


Mercè Rodoreda.

VIATGES I FLORS.
Ed. 62- La Butxaca.

LA MORT I LA PRIMAVERA.
Ed. Club Editor.

QUANTA, QUANTA GUERRA...
Ed. Club Editor Jove.


Un viatger passa per uns quants pobles mostrant-nos nous indrets on semblen confondre's l'espai i el temps, l'anècdota i la gent. Un altre, més jove i més innocent, ens passeja per una guerra llunyana i propera, on la terra ha deixat de ser terra, els somnis encara són somnis, i els morts es converteixen en arbres. Uns altres arbres són plens d'aquells que han quedat empresonats dins la seva escorça i d'aquell que va decidir deixar la primavera fora i ser arbre dins d'un arbre. Una vida amagada en un interior, com la petita realitat impresa que criden, suggereixen i distingeixen totes aquelles falses flors de debó.


"Una pena que, com les penes més grosses, no es pot explicar. No la deixis fugir; si aquesta pena se n'anés, tornaries a no ser ningú."
Flor Negra. FLORS DE DEBÓ.

"Només aquesta pena d'adormir-se i de despertar-se i de sentir-se una vida que no saps d'on et ve i que fugirà sense que sàpigues per què te la van donar i per què te la prenen."
LA MORT I LA PRIMAVERA.

"Tornaria diferent. Havia vist la mort de la vora. O el mal. Una gran tristesa com una mà molt dura l'estrenyia el cor."
QUANTA, QUANTA GUERRA...

"Perquè la meva feina no és aturar-me sinó anar sempre endavant; continuar la infinita busca i captura de cors obscurs i de costums ignorats."
Viatge a poble de vidre. VIATGES A UNS QUANTS POBLES.

9 comentaris:

novesflors ha dit...

És curiós com de vegades trobes unes paraules que expressen una idea que tu mateixa ja havies tingut. Això m'ha passat a mi amb la cita que transcrius de "Flor negra". Què et sembla?

Anònim ha dit...

Llegint segons què és com si el temps s'ampliés, i la Rodoreda és d'aquest grup d'escriptors i escriptores que ho aconsegueix. Hi hauré de tornar, la tenia abandonada!
Aina

L'Espolsada llibres ha dit...

Només començar els seus llibres saps que és ella, el to, la cadència... i dius que remou... a la Mort i la primavera t'estreny i apreta l'estómac... hi ha unes escenes... després de llegir-la m'hauria agradat conèixer-la per fer-li algunes preguntes... només em queden les seves pàgines escrites.

Notaire ha dit...

Ariadna,
El primer paràgraf que has escrit ha donat forma al que per a mi és la formalització de l'experiència que representa l'art.

digue'm ariadna ha dit...

Novesflors...En rellegir llibres, hi ha fragments que són subratllats per la força del text, la bellesa de la paraula, la saviesa de la frase, el trasbals del relat o la reflexió que proposa... d'altres fragments, són destacats per donar forma a allò que, dins meu, havia pensat o sentit i que quedava reflexat, emmirallat de manera increïble, en aquell precís retall... sí, resulta curiós...

Aina... No seré objectiva, però crec la Rodoreda és per anar-la llegint i rellegint, descobrint-la i redescobrint-la a poc a poc, lentament...

Espolsada... Hi ha llibres que d'alguna manera donen bocins de l'essència de qui els va escriure, amb una força que no només es mou en les paraules, sinó que també ho fa entre les línies i els espais en blanc, per sortir de la pàgina i arrelar-se dins nostre... Vaig llegir-la per primer cop als catorze anys i el primer llibre va ser Aloma (on frases com "ulls tan tristos que fan venir ganes d'estimar" encara aconsegueixen ampliar el temps,aturar-lo, sorprenent-me i emocionant-me d'una estranya manera) ... Més que conèixer-la, preferiria escoltar-la i veure-la parlant de llibres, de la seva obra i del seu ofici. ¿Has llegit el Retrat de Montserrat Roig d'ella? Jo el tinc en un vell recull d'escola, "Retrats i personatges" publicat a l'editorial Barcanova per l'assignatura de literatura catalana...

Notaire... L'experiència estètica és molt personal, però jo no podria entendre l'art sense la capacitat de l'emoció. Crec que quan ens emocionem és com si el temps s'ampliés i la manera de percebre fos diferent, més oberta, més receptiva i més sensible...

Carme Fortià ha dit...

Llibres que et transporten i paraules que et marquen per sempre. Unes grans paraules les que ens mostres!

digue'm ariadna ha dit...

Carme... Sí, ens transporten, ens marquen i, d'alguna manera, també ens apleguen en algun indret on podem anar-hi tornant, evocant imatges i paraules dibuixades des de la nostra lectura solitària que esdevé lectura compartida...
=:)

rosa roig ha dit...

Les flors i els viatges de Mercé Rodoreda són poesia en estat natural, prosa a punt d'esclatar, i emoció, i trasgressió, ...poquetes coses són tan breus i m'han emocionat tant.
htpp:vidapervida.blogspot.com

digue'm ariadna ha dit...

Rosa... benvinguda al laberint... Viatges i Flors és com dius, sí, la seva prosa s'estén i s'allarga més enllà de les paraules...