14 de juliol de 2008

Carta de Philipp Lord Chandos a Francis Bacon


Jean Raoux. JOVE DONA LLEGINT UNA CARTA, 1677- 1734.


Hugo Von Hofmannsthal.
CARTA DE PHILIPP LORD CHANDOS A FRANCIS BACON.
seguit de
L'ESCRIPTURA COM A ESPAI ESPIRITUAL DE LA NACIÓ.
Ed. Quaderns Crema.


Davant els seus ulls, un gran abisme s'obre entre els conceptes i la seva expressió. El llenguatge, que feia de passarel.la sobre la immensa profunditat de l'esvoranc, esdevé una eina insuficient. No pot donar veu a totes les veus que configuren la realitat. Les paraules només representen un mínim i pàl.lid reflex del món i dels sentiments, presentant fragments esbiaixats de l'abstracció, dels conceptes i de la forma, de la creativitat que convulsiona el seu món interior.

Ein Brief és el seu testimoni, el seu manifest, la seva reflexió personal. Una carta que va voler datar en el 1603, la va fer escriure a Lord Chandos i la va dirigir a Francis Bacon. En ella, en Philipp anunciava el final de la seva activitat literària: no tornaria a escriure. No perquè ja ho hagués dit tot, sinó perquè la limitació del llenguatge no permetia dir-ho tot.

"és a dir, no escriuré cap més llibre perquè la llengua amb què potser se'm presentaria no sols la possibilitat d'escriure sinó també la de pensar, no és ni el llatí, ni l'anglès, ni l'italià, ni l'espanyol, sinó una llengua de la qual no conec ni una sola paraula, el llenguatge que fan servir les coses mudes per parlar-me, i amb el qual potser hauré de respondre davant un jutge desconegut el dia que seré a la tomba."
CARTA DE PHILIPP LORD CHANDOS A FRANCIS BACON.
Publicada per primer cop al diari berlinès Der Tag, en el numero corresponent al 18-19 d'octubre de 1902.


La pàgina en blanc esdevé una crisi que pot estroncar un camí o una opció, però també pot generar una recerca d'un nou camí o d'una nova opció. Hofmannsthal va continuar preguntant-se, rellegint i renovant-se. Va recomposar una nova ornamentació per aquell full silenciat.
En Hofmannsthal mira l'extensió dels dominis de l'escriptura, veu que aquests van més enllà de la comunicació natural per esdevenir testimoni i memòria de la tradició. Des de la forma lingüística, els jocs i les contradiccions configuren la literatura, permeten sortir-se del propi jo per endinsar-se en l'ànima humana, deixant el caràcter individual per fer-se més social, formant part del llegat literari d'una nació. Serà la personalitat de l'escriptor, amb l'ús de la seva pròpia llengua, la que mirarà i observarà la realitat i la multiplicitat de tot el que l'envolta, i s'implicarà en la recerca de noves formes i realitats per poder evitar que "allò escrit" quedi amagat sota la cultura audiovisual del moment.

"Hi ha una mena de vertigen sota els peus, que introdueix en cada conversa la sensació de perill, de camí equivocat, ple de sorpreses i de dubtes, i impregna l'atmosfera de la idea que tot és possible tothora, d'un cruixit com de mons sencers que s'ensulsien, d'aquesta alenada d'un etern demà."
L'ESCRIPTURA COM A ESPAI ESPIRITUAL DE LA NACIÓ.
Discurs pronunciat al paranimf de la Universitat de Munic el 10 de gener de 1927.

4 comentaris:

j.t. ha dit...

doncs no s'ho perdi: ara també l'han editat a pre-textos, amb encara més bonus tracks

digue'm ariadna ha dit...

J.T... Benvingut al laberint i moltíssimes gràcies per la referència (Hugo Von Hofmannsthal Una carta. Ed. PreTextos), realment, molt temptadora...

Fausto ha dit...

Aquest llibre és molt però que molt bo. I la poesia de Hofmannsthal de lo millor.
Salutacions Ariadna

digue'm ariadna ha dit...

Fausto... Salutacions i benvingut. M'hi he de posar amb la poesia de Hofmannsthal i amb més raó després de llegir aquest llibre...