2 de juliol del 2008

Los nuestros


Serguéi Dovlátov.
LOS NUESTROS.
Ed. Áltera.

"Yo intentaba orientarme. En el mundo había dos polos reales. Uno, mío, claro y asfixiante: AQUÍ, y otro invisible y medio fantástico: ALLÀ. Aquí se extendían los inabarcables espacios de una vida atormentada entre amigos y enemigos. Allí se encontraban tan sólo mi mujer y el diminuto islote de su imperturbable calma."


La familia, la determina l'atzar. La vida, la lliga l'absurditat. Una mirada nua, fragmentada i mordaç, en pren nota.

Poques paraules en glops breus. Un tast concentrat que cau gola avall. Una cremor forjada entre la narració i la realitat.
Destil.lat transparent, intens, irònic i absurd.

3 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Sona molt profund...

Anònim ha dit...

Què gran que és Dovlàtov!
Marlow

digue'm ariadna ha dit...

... Dovlátov, tota una descoberta que sàvies veus em van comentar...