Georges Perec.
EL VIAJE DE INVIERNO.
Abada Editores.
"... como si esas palabras, más tiernas que caricias pero también más pérfidas que venenos, esas palabras que sucesivamente le resultaban límpidas y herméticas, obscenas pero al tiempo calurosas, tan laberínticas como deslumbrantes, y que oscilaban incesantemente como la aguja enloquecida de una brújula entre una violencia alucinada y la serenidad más fabulosa, esbozaran una figura indefinida..."
Mirar els llibres per trobar aquell que sempre s'ha volgut llegir. Aturar-se davant un títol d'autor desconegut i quedar atrapat en les primeres pàgines. Beure's el llibre entre ressons de lectures anteriors que obren un esvoranc. La descoberta pot fer caure molts ídols.
Una obra queda en l'oblit. Les seves paraules poden remoure la literatura o poden esdevenir només un miratge.
2 comentaris:
només volia preguntar-te si has arribat a George Perec a través de les lectures de Vila-Matas i, si és així (o encara que no sigui així), què t'ha semblat?
... Tot i les mencions de Vila-Matas, el que realment em va dur a Perec va ser Un hivern dur i el fragment d'un comentari seu sobre el llibre de Queneau "Un hivern dur, per a mi, s'encamina lentament cap a l'inesgotable". Això em va fer agafar aquest Hivern i anar mirant a la P de Perec a les prestatgeries, fins trobar la setmana passada aquest Viatge també d'hivern: l'associació d'idees i agafar el llibre va ser un acte reflexe, donar-hi un cop d'ull i llegir-lo va ser qüestió d'un instant. La lectura d'aquest breu relat m'ha fet voler-ne més de l'autor, de fet estic pendent de tres títols seus per poder llegir més Perec...
Publica un comentari a l'entrada