Ludwing Hohl
ESCALADA
Ed. Minúscula
"Algo dormía, aunque nada tan insignificante como un animal o un ser humano: quizá era la propia montaña. Después se hacía de nuevo el silencio absoluto de la noche alpina, ese silencio tremendo cuyo fondo sin embargo constituye un continuo bramido melódico, pero tan suave que deja de oírse en cuanto se alza el mínimo ruido, y después retorna, enigmático e inalterable, como si procediera de cuencas muy remotas y gigantescas que uno no hallaría por mucho que buscase."
Shichirô Fukazawa
NARAYAMA
Ed. Proa
"Però a mesura que s'acostava al Narayama, no tingué consciència sinó d'anar caminant pas a pas. D'ençà que havia albirat el Narayama, havia esdevingut com el servidor d'un déu que romania allà, i caminava pensant que obeïa les ordres del déu. D'aquesta manera pervingué a l'indret de les Set Valls. Aixecà el cap: el Narayama, davant dels seus ulls, semblava que estigués assegut. Com que li havien dit que un cop passades les Set Valls, encara que hi hagi camí, no hi ha camí, anà pujant amunt, cada vegada més amunt."
Sempre hi ha un cim més alt. En l'ascens hi ha un risc i un esforç que cal superar. Quan una cordada es desfà i l'equip es trenca, res té perquè sortir com s'havia previst. Ull, l'alpinista actiu i emprenedor, sabrà de la lentitud freda. Johann, l'alpinista indecís i còmode, coneixerà la rapidesa.
Sempre hi ha un "poble de davant". En tots s'hi passa gana i les cançons expliquen i distorsionen les coses. L'any de fer els setanta, el Narayama, la muntanya de roures on hi ha el déu, els espera. O Rin, la vella abnegada que estima als seus, sabrà del mantell de neu. Mata-yan, el vell que només pensa en ell, coneixerà el cau dels corbs negres.
Diuen que els nostres actes ens segueixen i ens fan, potser sí, però a vegades el destí pot picar l'ullet i els papers s'intercanvien. La muntanya continuarà en el seu lloc, amagant ossos blancs en el fons de les esquerdes i dels barrancs, sencers sota la neu i trencats en els caus.
6 comentaris:
El karma o el principi universal de la causalitat resultat d'una acció: el conjunt de tots els actes d'un individu que marquen la seva consciència i condicionen les seves futures encarnacions, els efectes de tots aquests actes que creen les experiències presents i futures i fan la persona responsable de la seva pròpia vida, o com dius tots aquests actes que ens segueixen i ens fan.
Amb aquesta referència, m'has picat la curiositat amb aquests dos llibres!
Abel
Amb la selecció dels 80 anys vaig veure de nou NARAYAMA, el tenia oblidat, millor dit, perdut en algun racó de casa els pares. Quan el vaig llegir em va impressionar molt la vella, la seva acceptació i el voler deixar-ho tot llest. El personatge del vell ni el recordava. Suposo que em vaig quedar més amb les anècdotes dels costums del poble i amb aquest to poèticomelancòlic que omple la prosa de l'escriptor. Resulta interessant l'elecció d'ESCALADA de Hohl, d'aquests escriptors que Minúscula està donant a la llum en el seu catàleg. Serà qüestió de rellegir un i llegir l'altre. Gràcies i felicitats per aquest laberint de laberints.
Un plaer.
El lector
Abel... La referència del karma pertany al pròleg de Narayama, però podia aplicar-se, en part, a Escalada, ja que totes dues obres tenen trets en comú, a més de parlar de muntanyes, mort i maneres de viure...
El lector... És una sort que aquests 80 anys siguin celebrats recuperant títols de la seva col.lecció que sinó, no serien fàcils de trobar. El relat de Narayama té un rerefons dur i cruel, com deurien ser les condicions que el propi autor va conèixer, però aquesta realitat queda descrita d'una bella manera, com tu dius, amb un to poètic ple de melangia. La vella i el vell donen la visió poètica i trista d'un cruel destí, marcat per la fam i la pobresa, que cau sobre la gent gran i sobre la consciència dels seus fills primogènits en un petit poble de muntanya. Escalada sembla, en certs moments, un conte oriental, davant les descripcions i el curs del destí dels protagonistes, tota una petita troballa en una editorial que no deixa de sorprendre per la seva acurada selecció... Benvingut al laberint...
El tinc pendent. Ah, una fotografia meravellosa.
Perdona per l'absència, aquests dies estic més posseït del que és normal per la lectura, el bon temps i les passejades a la plaça de Vic (que m'encanta) amb el granissat pertinent, i mirant, pertinentment, tot el que s'hi mou, olorant l'aire fresc de les nits d'estiu i el xivarri de la gent apressada amunt i avall durant tot el dia...
Cola?
Gulchenruz... Quin dels dos tens pendent? I no fan falta explicacions, i encara menys si la possessió és bona...
Del 2on, perdó.
Publica un comentari a l'entrada