El reflex del perseguidor en el perseguit

Un bon dia, tot es torna estrany. Els blocs de cases s'alcen entre ombres i cada cruïlla és una nova foscor. La ciutat esdevé aquell gran i temut laberint on la pròpia identitat es perd i es difumina, entre gent i cotxes, entre fums i sorolls. Les mirades perdudes omplen ascensors, escales i cues del banc. Els silencis s'ennueguen en els bars i en els centres comercials. La solitud s'arrela en el cor i en les relacions d'aquella humanitat que va perdre el seu paradís. Una caiguda densa, freda i viscosa, que arrossega tot el que hi ha al seu pas, i s'emporta el llenguatge, destrueix la comunicació i aïlla cada ésser en un petit espai, en una petita bombolla. La paraula oral, l'escrita i la visual es perden i es confonen sota les màscares falses que continuen aquell discurs gastat de que tot va bé, de que tot està bé, malgrat aquest lent i continu esfondrament.

Paul Auster, en la seva Trilogia de Nova York, formada per tres novel.les breus: Ciutat de Vidre, Fantasmes i l'Habitació Tancada, aparentment segueix els paràmetres del gènere negre. Tots tres relats tenen el seu cas detectivesc, però res és el que sembla. En la persecució, el perseguidor i el perseguit acaben desdibuixant-se. Les coincidències i les casualitats, de la mà de l'atzar i de la trama, fan que un s'acabi reflexant en l'altre i la consciència emocional del protagonista s'endinsa en el món austerià, en un particular joc entre realitat i ficció.

L'adaptació al còmic de Ciutat de Vidre, per Paul Karasik i David Mazzucchelli, han fet que sigui considerada una de les millors novel.les gràfiques del segle XX. Un dibuix senzill en blanc i negre, un llenguatge narratiu ric i un llenguatge visual acurat, dóna una nova visió del relat, una nova realitat pròpia però compatible amb la novel.la de l'Auster, on text i dibuix arriben a un equilibri de gran perfecció.

Paul Auster.

CIUTAT DE VIDRE.

Angle Editorial.

Quan una part d'ell va morir, en Daniel Quinn va deixar de ser poeta. Rere la màscara de William Wilson escriu les novel.les negres del detectiu Max Work. La seva buidor queda amagada dins de la seva farsa: un titella que parla i viu per la veu i les històries dels altres. Una trucada errònia provocarà un tomb a la seva vida. Configurarà un al.licient que farà que torni a escriure sota el seu nom real. L'equivocació l'introduirà en un cas que accepta sense meditar i comença una persecució en la laberíntica ciutat de Nova York, dibuixant lletres en el pla. El seu perseguit, un ésser fosc i tèrbol, expulsat del paradís i que ara busca una nova llengua per donar forma a un món que es desintegra, desapareix. Aquesta desaparició el porta a descubrir que el seu client ja no està al seu abast, però l'obsessió no disminueix. Tot va més enllà del cas, de les riuades de gent i cotxes que l'envolten, i la seva vida camina vers la seva pròpia autodestrucció: el perseguidor ha obert una porta on acaba perseguint-se a ell mateix.

"New York was an inexhaustible space, a labyrinth of endless steps, and no matter how far he walked, no matter how well he came to know its neighborhoods and streets, it always left him with the feeling of being lost. Lost, not only in the city, but within himself as well."

"No sabia si seria capaç d'escriure sense bolígraf, de parlar enlloc d'escriure, omplint la foscor amb la seva veu, adreçant les paraules a l'aire, a les parets, a la ciutat, encara que mai més no tornés la llum."