... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
26 d’abril del 2008
Sonata
... en el laberint, s'escolta de nou la melodia d'aquell piano...
Molt fina Ariadna, estic segur q l'amic Poeta ha deixat amarat de llàgrimes el seu teclat en degustar aquesta història que més d'un s'hi pot trobar reflexat...
No sé si ho he entès, al final li dóna la rosa a la noia? sí o no? És molt tímid, aquest noi, he de reconèixer que a nivell visual m'ha agradat molt, ara el missatge, ja són figues d'un altre paner
L'animació està molt ben feta, la música, bé, em sap greu, però ja tinc avorrida la banda sonora d'Amelie, potser perquè en una època no parava d'escoltar-la. Això, sí, quina troballa..
... Tot i formar part de la banda sonora d'Amelie, la vaig redescobrir en l'animació de l'Aidan Gibbons, i el seu piano es va perdre en aquest laberint, sense dubtar-ho, ja fa un cert temps. En trobar, fa poc, Sonata tot i mantenir la música (aquesta petita peça, que amb la seqüència senzilla de notes diu molt), i que la tipologia dels personatges resulta força semblant, em va agradar que només fos un petit flash de final obert, en contraposició al recorregut vital i poètic que hi ha en el piano. La mateixa melodia genera dues històries, i a la vegada es podrien crear moltes més, només tancant els ulls...
9 comentaris:
i de nou emociona!
Preciosa petita història... gràcies Ariadna!
Molt fina Ariadna, estic segur q l'amic Poeta ha deixat amarat de llàgrimes el seu teclat en degustar aquesta història que més d'un s'hi pot trobar reflexat...
No sé si ho he entès, al final li dóna la rosa a la noia? sí o no? És molt tímid, aquest noi,
he de reconèixer que a nivell visual m'ha agradat molt, ara el missatge, ja són figues d'un altre paner
Marlow
L'animació està molt ben feta, la música, bé, em sap greu, però ja tinc avorrida la banda sonora d'Amelie, potser perquè en una època no parava d'escoltar-la. Això, sí, quina troballa..
... Tot i formar part de la banda sonora d'Amelie, la vaig redescobrir en l'animació de l'Aidan Gibbons, i el seu piano es va perdre en aquest laberint, sense dubtar-ho, ja fa un cert temps. En trobar, fa poc, Sonata tot i mantenir la música (aquesta petita peça, que amb la seqüència senzilla de notes diu molt), i que la tipologia dels personatges resulta força semblant, em va agradar que només fos un petit flash de final obert, en contraposició al recorregut vital i poètic que hi ha en el piano. La mateixa melodia genera dues històries, i a la vegada es podrien crear moltes més, només tancant els ulls...
M'agrada aquesta idea de generar possibles històries a partir d'una melodia.
la valentia de cada petita o gran decisió... m'ha encantat!
Novesflors... Per mi, les possibilitats són tantes com sensacions que genera la pròpia melodia...
Carme... M'alegro que t'hagi agradat i benvinguda al laberint...
Publica un comentari a l'entrada