26 d’abril de 2008

Sonata

... en el laberint, s'escolta de nou la melodia d'aquell piano...

9 comentaris:

Mireia ha dit...

i de nou emociona!

Poeta per un dia ha dit...

Preciosa petita història... gràcies Ariadna!

Antitot ha dit...

Molt fina Ariadna, estic segur q l'amic Poeta ha deixat amarat de llàgrimes el seu teclat en degustar aquesta història que més d'un s'hi pot trobar reflexat...

Anònim ha dit...

No sé si ho he entès, al final li dóna la rosa a la noia? sí o no? És molt tímid, aquest noi,
he de reconèixer que a nivell visual m'ha agradat molt, ara el missatge, ja són figues d'un altre paner


Marlow

ariannaincnossos ha dit...

L'animació està molt ben feta, la música, bé, em sap greu, però ja tinc avorrida la banda sonora d'Amelie, potser perquè en una època no parava d'escoltar-la. Això, sí, quina troballa..

digue'm ariadna ha dit...

... Tot i formar part de la banda sonora d'Amelie, la vaig redescobrir en l'animació de l'Aidan Gibbons, i el seu piano es va perdre en aquest laberint, sense dubtar-ho, ja fa un cert temps. En trobar, fa poc, Sonata tot i mantenir la música (aquesta petita peça, que amb la seqüència senzilla de notes diu molt), i que la tipologia dels personatges resulta força semblant, em va agradar que només fos un petit flash de final obert, en contraposició al recorregut vital i poètic que hi ha en el piano. La mateixa melodia genera dues històries, i a la vegada es podrien crear moltes més, només tancant els ulls...

novesflors ha dit...

M'agrada aquesta idea de generar possibles històries a partir d'una melodia.

Carme Fortià ha dit...

la valentia de cada petita o gran decisió... m'ha encantat!

digue'm ariadna ha dit...

Novesflors... Per mi, les possibilitats són tantes com sensacions que genera la pròpia melodia...

Carme... M'alegro que t'hagi agradat i benvinguda al laberint...