Tens poc temps, flor menuda, de la naixença a l'esplendor i al marciment. Curt és el teu viatge terrenal. Tens un nom? Potser sí. Jo prefereixo creure que la botànica t'ignora. Ets la flor. Ets la flor innominada, filla de l'atzar i de la terra, tendresa que sosté el cel.
Agustí Bartra. DIC LA FLOR. El gall canta per tots dos.
5 comentaris:
He anat a parar al teu laberint grostesc, et felicito! A mi també m'agraden les flors, aquelles que no tenen nom i donen color amb el seu anonimat. Desconeixia el text!
Aina
En realitat, per al decurs del temps, tots som flors innominades i tots tenim poc temps. Gaudim, doncs, del sol i de la pluja, de la brisa i de la flaire que ens porta... gaudim de les petiteses, que els moments del no gaudi ja vénen tots sols.
Aina... Benvinguda al laberint... Aquestes flors sense-nom i de color anònim, que trenquen els verds quasi fluorescents dels camps, omplen de senzillesa la mirada que s'hi perd en ells...
Novesflors... El gust de les petites coses, dels petits moments, de la senzillesa de l'instant, van sorgint sempre. Perquè el temps és el temps, passa un cop i queda en el record, i millor poder-lo farcir de flors sense-nom que de buidor nominada...
... Gràcies
He entrat dins aquest Laberint de manera suau i mirant he vist aquesta delicada flor. Efímera, la meva visita, com la vida d'aquesta floreta. Suposo que hi podré entrar altres moments.
Jacob... Benvingut, i l'honor és meu, per aquest i d'altres moments...
=:)
Publica un comentari a l'entrada