Simone de Beauvoir.
LES BELLES IMATGES.
Edicions 62.
"Es fa fosc en ella; s'abandona a la fosca. Pensa en una història que llegí: un talp avança a les palpentes a través de galeries subterrànies, en surt i sent la frescor de l'aire; però no sap inventar-se obrir els ulls. Es conta la història d'una altra manera: el talp, dins el soterani, s'inventa obrir els ulls i veu que tot és negre."
Ulls oberts. Una dona perfecta: jove, atractiva i amb èxit. Una vida perfecta: relaxada, benestant i moderna. Ulls tancats.
Tornen a obrir-se els ulls. Una dona de pedra: indiferent, incapaç i insensible. Una vida buida: de fonaments basats en mentides i hipocresies. Els ulls continuen oberts davant les preguntes i les inquietuds d'una veu innocent. Un vòmit i una oportunitat. Una opció de sortida, desconeguda i vacil.lant, que cal donar. Els ulls no es tanquen.
Realitats que s'amaguen rere imatges i paraules belles. Reflexió sobre la veritat i la mentida, l'existència individual i social, el món real i el que ens fan i volem creure. Bellesa falsa, esquitxada d'ironia, que cau davant l'autèntica bellesa.
4 comentaris:
Existencialista?
M.
A cor què vols, de qui era la dona sinó de l'existencialista en persona?
Tot plegat, motius molt interessants per a la reflexió.
Gràcies.
M... Existencialista? Doncs sí i no. Sí, perquè hi trobaràs les grans preguntes que sovint ens ennueguen i neguitegen, i que en els petits cafès i foscos bars, una veu sincera acostuma a deixar anar quan la confiança i la necessitat desdibuixa les traves que, sovint, ens autoimposem. No, perquè té tocs de novel.la burgesa amb la seva càrrega de crítica social de classe, vistos a través d'uns ulls de dona que lentament es van obrint a la realitat...
Gulchenruz... Per mi no és existencialista pura: no acabaria de posar-li aquesta etiqueta, tot i que tampoc se l'acabaria de treure...
Novesflors... Són moltes les reflexions que es fa la protagonista i que et fas llegint el llibre: la casualitat i la coincidència de les situacions; a què és l'amor, la parella i la familia; a les relacions hipòcrites d'una societat que només mira la façana i el que s'aparenta; al veritable sentit i significat de l'èxit i dels diners; a la relació i el grau de protecció dels pares vers als fills; a on pot arribar una ensenyança rebuda dins d'una convenció social rígida; al moment en que sentiments i reflexions queden tancats per por a ridículs i per falta d'autoestima, podrint-se en algun lloc fosc i amagat... Si ve de gust, la reflexió queda oberta...
Publica un comentari a l'entrada