Stefan Zweig.
ELS ULLS DEL GERMÀ ETERN.
Ed. Quaderns Crema.
"Ningú no li parlava i la foscor li entumia la sang, però de dintre seu brollaven records polícroms com d'una deu poc remorosa, fluïen a poc a poc i s'ajuntaven en un tranquil estany de contemplació on es reflectia tota la seva vida. Allò que havia viscut dividit en parts fluïa ara formant un tot i una claredat fresquívola sense onades mantenia la seva imatge purificada planant sobre el cor. Mai els seus sentits no havien estat tan purs com en aquest moment de contemplació immòbil del món reflectit."
En temps del déu de les mil formes, un home va caure en l'oblit. Un guerrer, un jutge, un savi, un sant i un guardià dels gossos de palau. Sota la mirada dels ulls del germà etern, una recerca del significat de la vida. El coneixement, la renúncia i la mort anònima d'un home.
El traç del camí el dibuixen els actes i les decisions. La vida queda marcada per l'aprenentatge i el seu ús. La descoberta del començament i del final, donen el pas de la celebritat a l'anonimat. I així, en mica en mica, la memòria, oblida.
10 comentaris:
amb aquest títol, pensava que anaves a parlar de 1984! però apunto, que pinta bé :)
Anna... =:) Tot i que el Gran Germà no deixava de vigilar, els Ulls del Germà Etern són la mirada de la consciència que fa que el protagonista, en Virata, busqui els grans valors de la vida al llarg d'aquesta faula oriental. Et deixo un fragment de l'adaptació representada a la Sala Beckett, interpretada per Bruno Oro i Oscar Muñoz, dirigida per Oriol Broggi durant la temporada 2001-2002...
jo de Zweig només he llegit Moments estel·lars en la vida de la humanitat (o alguna cosa semblant), un assaig sense pretensions que, en canvi, és un al·legat de la ironia, la diversió i la capacitat de fer crítica amb humor i també vaig llegir La lucha contra el demonio (a una edat molt tendra, o en un mal moment, perquè tot i que recordo que em va encantar, no recordo res més, sí, que parlava dels famosos i interessants filòsofs alemanys i... i... aix... la resta s'emboira).
Feia temps que no pensava en Zweig, potser sigui el moment de recuperar-lo i, ara que s'acosta Sant Jordi, autoregalar-me algun dels seus llibres
Arianna... Si pots donar-hi un cop d'ull o comentar-s'ho al drac que ve carregat de llibres, hi ha un recull de set relats curts seus que van del 1900 al 1929: Stefan Zweig. SUEÑOS OLVIDADOS Y OTROS RELATOS. Ed Alba-Clasicos Modernos...
jo us recomanaria 24 hores en la vida d'una dona, i també, imprescindible, la seva biografia, Memòries d'un europeu
Ja no queden escriptors d'aquesta magnitud!
A veure que us porta el drac que ve carregat de llibres, esperem que no els cremi amb el seu alè
Marlow
Diferents animals porten diferents coses: els dracs, llibres; les cigonyes, nens i nenes; els gats negres, malastruga.... La consciència com el germà etern, m'agrada la idea, o com l'angelet (o el dimoniet) que xiuxiuegen, enfilats a l'espatlla, o com aquella veueta que parla sempre, i que, per principi, tot el que diu és veritat... Petonets!
Marlow... Per sort, la mirada narrativa, atenta i sensible de Zweig, va més enllà dels seus relats i novel.les de ficció, i assoleix en el camp de la no-ficció un estil i una qualitat més enllà de la fòrmula...
Poeta... Els dimoniets que pugen per l'esquena, s'emparen en la nostra espatlla i ens xiuxiuegen a cau d'orella, a vegades van vestits d'angels, d'altres són veus etèries i d'altres són només ulls que descobreixen el seu veritable color mirats de ben a la vora, però són allí, sempre hi són...
... Petonets
El vaig comentar al bloc, al Cuirassat, fa temps. Em va agradar!
Jo us recomano Carta a una desconeguda i Fouché, retrat d'un home polític.
Mira't això, quan puguis.
http://ferrangenis.blogspot.com/2007/11/els-ulls-del-germ-etern.html
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada