... el lago, al Oeste el camino, al Este el río.
"... siguiendo todos los preceptos desde el comienzo hasta los últimos logros de la técnica, siguiéndolos en el sentido estricto de la palabra, pues una obra podía nacer en cualquier época de la historia, la tradición, que podía significar la importancia duradera de la línea del pliegue, el llamado corazón, que separaba las dos páginas de un libro impreso con bloques de madera, que podía significar la denominación y el método de fabricación de la "boca" del libro o de la "raíz" del libro o de las esquinas de la cubierta revestidas con brocado dorado, que podía significar las diversas prácticas y materiales del cosido, así como, por último, el orden de los volumenes en los estantes lacados de una biblioteca..."
László Krasznahorkai. Retall de la novel.la: AL NORTE LA MONTAÑA, AL SUR EL LAGO, AL OESTE EL CAMINO, AL ESTE EL RÍO.
11 comentaris:
com pots llegir tant? i d'aquesta manera? d'una manera que no para de plantejar dubtes, d'obrir escletxes a les consciències i de despertar la curiositat i el delit de conèixer?
no sé quin és aquest paio, no sé d'on és, si és viu o mort o que ha escrit, però demà ho sabré perquè a la biblioteca a buscar els seus llibres...
... En Krasznahorkai i el seu "Al N la montaña, al S..." el vaig descobrir el novembre del 2005, per aquella mena d'atracció que tenen certs llibres i que són capaços d'atreure les nostres mirades i les nostres mans en un silenci espectant. L'autor, nascut a Gyula (Hongria), proposa un viatge pel Japó, un recorregut per la bellesa, la literatura i aquella mena lluminositat, suau, tranquil.la i curosa d'una cultura i una tradició plenes de detalls. Com no podria ser d'altra manera, forma part del catàleg d'Acantilado, on, si no m'equivoco, té un altre llibre de títol evocador: Melancolía de la resistencia...
Un autor que només pels títols dels seus llibres la mirada ja s'hi perd... La llum del Japó, vols dir que no hi tenen un altre sol allà? O és que, com que cada dia hi neix, encara és jove i il·lumina diferent... Petonets
... No sé com és la llum allí. Podria dir-te com imagino que deu ser i com, sovint, somio que deu caure entre les fulles i crea contes d'ombres en el terra, o com dóna aquells clarobscurs en l'escorça de l'arbre milenari, o com es mira a besllum un pètal de cirerer. Podria ser que sí, que il.luminés diferent per joventut i per vellesa alhora...
... Petonets
Jo també m'ho pregunto, com pots llegir tant?!
Et volia preguntar si havies llegit l'Ivan Klima i què tal?
I el Diario de Praga publicat a Acantilado?
... Em sap greu, però no els he llegit encara...
=:)
I si la misteriosa Ariadna no llegeix els llibre, sinó que la seva ànima rau escampada en petits bocinets en tots ells?Mmm...
recolzo aquesta creença jo també: la misteriosa Ariadna deu tenir, sense cap dubte, l'esperit escampat per tots els llibres del món, fins i tot per aquells que encara no estan escrits, a la manera de les muses, però ella, en comptes d'inspirar els autors, inspira els lectors...
Doncs ara faré un cop d'ull a l'últim del Chabon per veure si t'hi trobo, pq de moment, en les primeres 80 pàgines, no he vist rastre del teu "halo" misteriós...tot i que em temo que per la zona americana la teva ànima està més dispersa...;P
Hola. Tens un premi per a l'esforç femení. Passa't per Antaviana, i ho veuràs.
Arlequí... Moltes gràcies, ara m'hi passo per Antaviana...
Arianna i Antitot... L'ariadna llegeix els llibres, s'hi perd en les seves paraules, en els móns de fum que s'hi dibuixen a cada pàgina, i s'escola entre les vides dels seus protagonistes. Potser a cada lectura, un trosset d'ànima queda agafada, com la llana dels xais en les argelagues, a voltes de manera difusa, a voltes concentrada...
Publica un comentari a l'entrada