Adam ben kelev, Adam resurrected, El hombre perro, El fill del gos

Yoram Kaniuk.

EL HOMBRE PERRO.

Ed. Libros del Asteroide.

Diuen que el vent, en les zones fredes, ermes i nues de vegetació, dels casquets glacials i de les àrees marginals de les glaceres, arrossega aquella fracció de partícules fines, i, suspeses, les transporta, en un llarg viatge, fins dipositar-les en grans extensions. Diuen que un sediment grogós de gra fi s'acumula, formant un gruix, en àrees estepàries, en deserts rocallosos, i, mentre l'acció eòlica és altament dinàmica, impossibilita el desenvolupament dels sòls. Diuen que en aquests dipòsits continentals, les sèries mostren alternances d'activitat eòlica amb activitat edàfica. Diuen que després d'un període glacial de transport, ve un període interglacial d'estabilitat. Diuen...

Així passa en el desert de Néguev i en tants altres deserts, en l'Eretz Israel i en tantes altres terres. Durant un temps, quan tot just es refermava un sól a Erezt Israel, van arribar grans vaixells dels supervients del fum. Víctimes alçades a la consideració de grans lluitadors. Ulls que havien vist ferides profundes, com foscos esvorancs, que per més llepades mai guaririen. Impotència i horror, eren debilitat, i, potser, mort. El silenci no pot callar els crits de culpa dels supervivents. El vent torna a bufar amb força, i cobrirà tot amb el seu mantell de fins: enterrarà un sòl que començava a poblar-ho tot.

"Un perro es la personalidad de la libertad de un niño.

Un perro es un salvaje domesticado.

Un perro es la consecución de un amor prohibido. (...)

Un perro es la humanidad salvaje. Un perro ama y odia a las personas. Un perro puede ser amaestrado, y no puede hacer nada salvo seguir amaestrado. Un perro es un par de ojos tristes y necedad. Un perro es lealtad infinita. Un perro es un foco de compasión y a veces unos ojos inteligentes y perspicaces."

Adam Stein era un gos. No, Adam Stein, volia ser un gos i va fracassar. Adam, en hebreu, el primer home, i, també, qualsevol home. Estudiant de filosofia, enamorat d'Heidelberg, pallasso famós, jueu en un camp de concentració, boig en un centre psiquiàtric, geni lúcid i intuitiu: un home, un pare, un marit, i un impostor. El vent bufa, carregat de partícules de mida argila, llim i sorra fina. Es forma un dipòsit incoherent que ho cobreix tot. Les primeres notes de la jam session s'eleven i s'allunyen de la idea original, obrint camins laterals, fruit de la improvisació i de la genialitat. En Yardbird deixa anar la seva recerca frenètica per la perfecció, que contraposa l'estructura harmònica a la melodia rígida del jazz d'una època. L'Adam acompanya amb el seu violí als jueus que es tornaran fum. La seva música dóna tranquil.litat i seguretat als que aviat sortiran per una xemeneia. Adam, un gos fidel del comandant Stein. Un sòl creix ràpid. Milers de plantes busquen la manera de sobreviure, mentre la lluita i la guerra, no acaba. Les víctimes, els supervivents, tenen la mirada plena d'un sentiment de culpa per sobreviure. Un Institut de Rehabilitació i Terapia per rentar les consciències dels que s'han perdut, dels que no han conegut, dels que tenen diners, dels que volen mantenir una fe. Intents de curar un bosc de braços alçats, amb un numero blau tatuat: com a record, com a retret. Silencis que no s'han acceptat, culpes que no s'han adormit, bogeries que no s'han perdut. Focs, sostres, músiques, pares, fills i morts. El ritme esdevé frenètic, cru, imprevisible, mentre en Bird improvisa en la seva agonia, i el vent torna amb força. Remolins de records, de sons i de sorra. Moments d'alta genialitat enfonsats en grans depressions. Instants lúcids amagats rere fosques autodestruccions. Un gos borda sota un llençol. Una filla mor per una pneumonia. Alcohol i droga. Espirals de sorra groga sobre les roques. Abismes que s'obren arran dels dits del peu. Perseguits que esdevenen perseguidors. El temps que avui s'ha viscut, s'escoltarà demà. En Johnny Carter es perd en el metro. En Charlie Parker dóna veu als perdedors. L'Adam Stein, guia sense creure a vint sonats a la recerca de Déu pel desert. Fragilitats descobertes pel vent. La por pot venir de fora, però també d'un mateix. Temor que neix en les profunditats més negres i més fosques d'una ànima que es va vendre, per salvar un cos.

"Ni tu puedes ser como fuiste, para no hablar de ser como otro."

Charlie Parker.

Beats o accents contraposats a les fugues de les pulsacions o off-beats. Un gran salt a l'abisme. Dimensions estranyes. Forats insegurs. Descol.locació lluny de la raó. Whisky rere radiadors. Un geni, sol, davant l'esvoranc. Una tragèdia lúcida. Quelcom gran, massa gran. Quelcom que inunda, omple, arrossega i arrenca. Quelcom que et fa perdre dins d'una intensitat immensa, difícil, però, extremadament humana.

Els estrats de l'ànima s'alternen i es contraposen a l'estructura narrativa i a les seves connexions. Els períodes de vent s'intercalen amb dipòsits de gran extensió, que s'alcen com columnes que criden. Formacions nues, crues, aixecades per recordar uns crits, que potser no hem fet, que potser no hem escoltat, però que bramen i el vent els arrossega amb força.

"Una amalgama de colores.

Una amalgama de sombras.

Una amalgama de vientos.

Otoño."