8 de juliol de 2009

Locucions de la Sibil.la


Franz Eybl. Noia llegint, 1850.


Marina Ivànovna Tsvetàieva
LOCUCIONS DE LA SIBIL.LA
Ed. Ellago


A Delfos, la veu de la Sibil.la prenia forma d'hexàmetre. El missatge de l'oracle quedava tancat en uns versos. Fixades les sàvies paraules, el propi destí d'elles quedava lligat. I, de la capacitat del lector, depenia que perduressin en la memòria o es perdessin en l'oblit.


Llegida l'obra de Marina Tsvetàieva. D'ella, s'han retallat tot de frases, treient-les del context, deixant que visquin individualment i que s'agrupin novament. Teresa Camañes i Reyes Garcia, entenen l'acte de llegir com una invitació a entrar en relació amb el pensament de l'autor. I per fer-ho, ens presenten la veu fragmentada, intesa i personal de Tsvetàieva. Cada bri de pesament té la seva pròpia llum, i en aglutinar-se, esdevenen un de sol. Es poden llegir aïlladament, o com a un nou concepte conjunt. Aquesta és la força de la sensibilitat d'aquesta poètica sibil.la russa. El seu alé suggerent, nascut en el fred silenci de les paraules, esdevé bruent clam dels sentiments.

Un recull subjectiu, colpidor i estètic. Una sensiblitat intensa, reflexiva i complexa. Un profund traç entre el sensible i el pensament.

"3. Hi ha llibres tan vius que tens temor que mentre els estàs llegint ja hagen canviat, mentre tu vius -el llibre també viu, igual com un riu que passa i se'n va. Ningú no ha entrat dues vegades al mateix riu. Deu haver entrat algú dues vegades al mateix llibre?"

6 comentaris:

lizquies ha dit...

Ningú entra dues vegades enlloc, potser en part amb els llibres es bastant evident.

Moltes vegades llegim un llibre i no ens agrada gens, i anys més tard el rellegim i ens encanta.

Cada llibre te el seu moment

novesflors ha dit...

Crec que no entrem dues vegades al mateix llibre, encara que el llegim dues vegades, nosaltres ja no som els mateixos. Encara que començàrem la segona lectura només haver acabat la primera ja no seríem els mateixos perquè ara ja seríem posseïdors de la primera lectura.

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Com l'aigua del riu que mai no resta quieta. Les fulles dels llibres van i venen portades per els nostres dits. Endavant per saber més, endarrera per recordar.

Una abraçada

Mireia ha dit...

Caram , Ariadna qui es resisteix a llegir-la després del teu article!?

Moltes gràcies

jacob ha dit...

"Hi ha llibres tan vius que tens temor que mentre els estàs llegint ja hagen canviat..." és un sentiment que molts vegades l'he sentit...

digue'm ariadna ha dit...

... Ni es fa la mateixa lectura dues vegades... potser són els dits, o la mirada, o qui sap si el vent o l'atzar, els que fan oscil.lar les pàgines entre la descoberta i l'oblit, la fascinació i la memòria... després d'aquests retalls, he tornat i retornat a la seva poesia, deixant-me gronxar per aquest vagareig, anant i venint sota la màgia de la relectura..