... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
2 comentaris:
M'agrada la imatge. Un bon llibre pesa més dins del nostre record que molts llibres que passen desaparcebuts i no ens deixen ni un rastre.
La imatge ja ho diu tot. I no és aplicable solament a llibres, es pot fer extensiu a d'altres elements. M'agrada.
Publica un comentari a l'entrada