17 de juliol de 2009

Claus y Lucas



Agota Kristof
CLAUS Y LUCAS
Ed. El Aleph

"-Lo olvidará. La vida es así. Todo se borra con el tiempo. Los recuerdos se difuminan, el dolor disminuye.
(...)
-Disminuyen, se difuminan, eso he dicho, sí, pero no desaparecen."


Dents esmolades es claven a la carn: El gran quadern. Ells, la mare, l'àvia i la guerra. Exercicis per no sentir dels nàufrags de l'horror. Furgar la ferida: La prova. Un nou gir, pèrdua i solitud. El dolor i la desesperança fuetegen la vida. Es continua sobrevivint. Prémer la cicatriu: La tercera mentida. Tot es capgira de nou. Una història gravada en la memòria. Un oblit perdut en la negació.

Aferrissada, cruel i despietada supervivència. Tan esquinçada i descarnada, com bella i captivadora. Sense concessions: una història nua, tallant i colpidora. Sense floritures: una veu neutra que inquieta i trasbalsa la paraula.

6 comentaris:

Mireia ha dit...

Aquesta no l'he llegit, però tinc a la tauleta de nit AHIR, de la mateixa autora, i suposo que aviat el començaré.

jo, lector ha dit...

Hola Ariadna, resulta curiós que quan va quedar finalista del Premi Llibreter, en el 207, fos de les novel.les que va passar més discretament per la taula.
Un plaer llegir-te, com sempre.
Salut.

jo, lector ha dit...

2007!!!!!

digue'm ariadna ha dit...

Mireia... és el primer que vaig llegir d'ella, ja en parlarem, doncs...

Jo, lector... quants canvis! Ja m'ho suposo, a mi, la veritat, en el seu moment, no em va fer el pes ni el subtítol (desafortunat, al meu criteri) ni el gruix, després de llegir Ahir no m'hi vaig pensar...

SU ha dit...

Ariadna,

Tinc la sensació que en aquestes darreres setmanes a la nostra petita/gran blogosfera "només" es parla de la Kristof...

I tothom en diu meravelles, malgrat la cruesa i la duresa...

Com ja he dit en algun altre lloc: s'haurà de llegir!!!

Com sempre, gràcies per la recomanació i pel teu poètic apunt.

SU

digue'm ariadna ha dit...

SU... gràcies a tu; esperaré, doncs, la teva lectura...