Mercè Rodoreda
JARDÍ VORA EL MAR
Ed. Club Editor Jove
"Les onades anaven i venien, damunt de la sorra, anaven i venien... ¡pam! bromera i reculen, i altra vegada endavant, i... ¡pam! bromera i reculen... ara marxem, ara venim, llepada a la sorra i altra vegada amb la nostra aigua, sempre amb la nostra aigua, sempre les onades amb la seva aigua, que les deixa i no les dóna, sempre fent veure que venim, a l'estiu i a l'hivern, i aquí teniu dues petxines, i a veure si ens atrapeu..."
Van venir i van marxar, per sis temporades. Arribava l'estiu, la riquesa i les festes omplien la casa. Al final de l'estació, la solitud i el fred buidaven el jardí. Durant uns dies, les il.lusions i la tragèdia xocaven contra les roques. Per un temps, els somnis i el desengany acaronaven la sorra.
Arbres i flors acompanyant relacions i secrets. Memòria amb regust a sal. Un jardiner observa, escolta i recorda. La seva veu ens parla d'un jardí, d'una casa, prop del mar.
9 comentaris:
I sempre i sempre, aquesta veu que mai ens deixa i que manté la quietud encara com qui acaba de reconèixer l’aürt del vent o, qui sap si potser, el desfici de la mort propera... molt ben triat el fragment. :)
Em sembla que va ser el primer llibre que vaig llegir de la Mercè Rodoreda. Aquell jsrdí i totes les seves històries...
Bona litertura ens ha deixat la Rodoreda.
Imma
Aquest em falta, no trigaré perquè tinc ganes de Rodoreda.
Bona diada de sant Jordi!
No l'he llegit però sempre va bé tornar a llegir-la. Ara fa temps que no agafo cap llibre d'ella.
Els jardins, també com a idea, m'atrauen. Els senzills, els recargolats, els casolans, els més silvestres, els més elaborats, els perfumats, els decadents...
Bon St. Jordi.
Mirielle... una veu, qui sap si capaç de fer present el record de la imatge, el gest o la paraula...
Imma... una exel.lent literatura plena de la seva manera particular de donar veu al sensible...
Espolsada... igualment, molt bona diada, no et cansis massa...
Kweilan... sempre és un plaer llegir-la i rellegir-la...
Novesflors... a mi també m'agraden els jardins, però prefereixo aquells que, tot i la mà humana, tenen un aspecte més decadent, inclús salvatge... que tinguis una bona diada...
Tinc molt bon record d'aquesta novel·la. Em va recordar a Mirall trencat (fantàstica), i el fet que el lector segueixi un jardiner es fa molt agradable i també interessant tenint en compte que Mercè Rodoreda sempre ens mostra (grans) personatges femenins.
Per qui la tingui pendent, crec que ara és una bona època per llegir-la i començar a assaborir un bon estiu...
Núria... benvinguda al laberint... els protagonistes masculins de Mercè Rodoreda (Jardí vora el mar, Quanta, quanta guerra, i la Mort i la primavera) tenen un magnetisme molt especial...
=:)
Fantàstica!
Publica un comentari a l'entrada