Joseph Roth
LA LLEGENDA DEL SANT BEVEDOR
Ed. Viena
"I com que davant del seu seient hi havia un mirall, no va poder fer altra cosa que contemplar-se la cara, i va sentir com si en aquell moment fes de nou coneixença de si mateix. De fet, es va esverar. I va adonar-se per què en aquells últims anys havia tingut tanta por dels miralls. Perquè no era bo veure amb els propis ulls la pròpia degradació. I mentre no et veies obligat a veure't la cara, gairebé era com si no en tinguessis o com si tinguessis la d'abans, la de l'època anterior a la degradació. Però ara, com hem dit, s'esverà, sobretot en comparar la seva fesomia amb la d'un dels homes rics que seia a prop seu."
Un capvespre, en un pont, es creuen un senyor i un captaire. Una paraula d'honor donada, un deute a santa Tereseta i el pes dels diners a la butxaca. París: bistrots, copes, noies, coneguts i companys. Atzar que omple de nou la mà buida, en espera del proper diumenge.
Una ciutat d'humanitat i de misèria. Una societat desigual on encara hi ha qui té bones intencions. L'home de paraula es mou entre complir la seva missió i cedir a tot allò que s'hi interposa.
3 comentaris:
Vaig llegir-lo fa 1 mes i va ser un agradable descobriment. Tot i que l'altre Roth, en Philip, em va fer agafar angúnia als Roth's, al final em vaig decidir.
Per sort ens veiem al mirall a diari. Així ens passen més desapercebuts els estralls del temps.
Gulchenruz... feia temps que volia llegir en Joseph Roth i en llegiré més. Pel que fa en Philip Roth, de moment no he llegit res seu...
Novesflors... No sé si sempre ens sabem mirar al mirall, malgrat tenir-lo tan a prop, i més d'un cop segur que el reflexe que ens torna ens pot sobtar més del que ens pensavem...
Publica un comentari a l'entrada