3 de novembre de 2008

La llegenda del sant bevedor



Joseph Roth
LA LLEGENDA DEL SANT BEVEDOR
Ed. Viena

"I com que davant del seu seient hi havia un mirall, no va poder fer altra cosa que contemplar-se la cara, i va sentir com si en aquell moment fes de nou coneixença de si mateix. De fet, es va esverar. I va adonar-se per què en aquells últims anys havia tingut tanta por dels miralls. Perquè no era bo veure amb els propis ulls la pròpia degradació. I mentre no et veies obligat a veure't la cara, gairebé era com si no en tinguessis o com si tinguessis la d'abans, la de l'època anterior a la degradació. Però ara, com hem dit, s'esverà, sobretot en comparar la seva fesomia amb la d'un dels homes rics que seia a prop seu."



Un capvespre, en un pont, es creuen un senyor i un captaire. Una paraula d'honor donada, un deute a santa Tereseta i el pes dels diners a la butxaca. París: bistrots, copes, noies, coneguts i companys. Atzar que omple de nou la mà buida, en espera del proper diumenge.

Una ciutat d'humanitat i de misèria. Una societat desigual on encara hi ha qui té bones intencions. L'home de paraula es mou entre complir la seva missió i cedir a tot allò que s'hi interposa.

3 comentaris:

gulchenruz ha dit...

Vaig llegir-lo fa 1 mes i va ser un agradable descobriment. Tot i que l'altre Roth, en Philip, em va fer agafar angúnia als Roth's, al final em vaig decidir.

novesflors ha dit...

Per sort ens veiem al mirall a diari. Així ens passen més desapercebuts els estralls del temps.

digue'm ariadna ha dit...

Gulchenruz... feia temps que volia llegir en Joseph Roth i en llegiré més. Pel que fa en Philip Roth, de moment no he llegit res seu...

Novesflors... No sé si sempre ens sabem mirar al mirall, malgrat tenir-lo tan a prop, i més d'un cop segur que el reflexe que ens torna ens pot sobtar més del que ens pensavem...