25 de novembre de 2008

Eloqüències o percepcions que esdevenen imatges

... Hi ha moltes maneres de mirar les coses, la gent, l'entorn. De manera natural, la projecció del que es veu passa pel filtratge del cervell, però... ¿i si ens imposen com hem de mirar, col.locant-nos un sedàs que filtra què pot passar i què no? ¿I si som nosaltres els que ens autoimposem aquesta mirada sedassada, negant-nos a mirar les coses tal i com són, refugiant-nos rere el filtratge que ens eviti problemes i mals de consciència...?


Toni Prat
ELOQÜÈNCIES.
Ed. Tabelaria.

Damunt del paper la tradició discursiva es fon i les paraules es desdibuixen fins desaparèixer. Les imatges i els objectes omplen la blanca nuesa, materialitzant-se i trencant un silenci que va més enllà de llums, colors i formes. La intuició i la creativitat, immerses en la realitat quotidiana i les reflexions crítiques i, sovint iròniques, estableixen un espai on una forma d'expressió enceta un diàleg obert amb el lector. Més enllà de canvis de significació dins d'un context, de manipulacions materials, apareix un llenguatge basat en la imatge que pren el cos de poesia visual, que, com deia Joan Brossa, "no és un dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació".

En Toni Prat inicia una conversa que vol dur a la reflexió i al compromís. L'eloqüència del seu missatge pertany a la imatge. Una imatge on els objectes quotidians troben un nou context, s'intercanvien, es combinen i es modifiquen, per visualitzar una percepció, per fixar allò que es vol transmentre, generant un missatge que convida al diàleg amb el lector que s'atura a mirar, en un entorn que oscil.la entre la simplicitat del material i la complexitat de les idees o entre el concepte senzill i els objectes diversos.


... ¿Podem dir que mai ens hem refugiat en l'alteritat, per mostrar-nos davant dels altres, d'una determinada manera, col.locant teixits que cobreixen el que som i com som? ¿Podem dir que no hem buscat aquells, davant dels quals poguem deixar caure aquesta roba als peus, mostrant la nuesa de la nostra personalitat, la nostra essència, la nostra identitat...?


La poesia visual i els poemes objectes són una síntesi on el llenguatge explora noves formes d'expressió, buscant aquella sacsejada més enllà de la paraula, que mira dins i fora de la literatura i troba en els objectes quotidians noves formes de comunicar i d'encetar un diàleg... ¿Per què no poder creure que les percepcions poden esdevenir imatges, en una recerca material capaç de contrastar la realitat amb l'aprofundiment d'una idea, un pensament, una reflexió, un concepte o un sentiment?


... Ens podem trobar lligats amb cadenes de baules obertes que continuen tancades al nostre voltant, subjectades tossudament per un candau, al que obliguem a continuar fent una funció que resulta inútil. Potser per por, potser per covardia, ens pot resultar més fàcil continuar lligats, queixar-nos sense alçar la veu i seguir les directrius establertes, que veure'ns lliures i haver de fer les primeres passes per nosaltres mateixos...



Dono les gràcies, a Tinta Xinesa per donar-me a conèixer per primera vegada l'obra de l'autor, i al mateix Toni Prat per creure en el diàleg des de poemes visuals i des de poemes objecte.

El proper divendres 28 es presenta, en la llibreria Catalonia de Barcelona, el llibre Eloqüències de Toni Prat, d'on s'han tret els tres poemes que il.lustren aquest escrit.

6 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Que vagi molt bé aquesta presentació d'aquests poemes visuals tan suggerents.

Sadurní Vergés ha dit...

Hola!

El primer poema-objecte d'en Toni Prat (les ulleres) apareix a la portada de l'últim número de Reduccions.

Salutacions,
S.

jacob ha dit...

Ariadna, la poesia visual és com un acte de fe.

digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... moltes gràcies...

Sadurní... així és...

Jacob... no sé si ho anomenaria així, però sempre que ens aturem davant del poema i hi pensem, la nostra interpretació serà un acte de reflexió...

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Llàstima, avui és 1 de desembre, he fet tard a la presentació del llibre. M'haguès agradat anar.

El candau al amb les anelles obertes i tot i així anar tancats és molt curiós. Queixar-nos sempre i no intentar fer res per millorar, és molt humà.

M'agraden els escrits i les reflexions

Una abraçada

digue'm ariadna ha dit...

Horabaixa... oh, ens hauriem conegut... potser no sempre les interpretacions i les reflexions dels poemes coincideixen amb el missatge que l'autor vol donar, hi ha cops que t'hi apropes més que d'altres, al cap i a la fi, tots duem un bagatge a sobre, que ens influencia, però resulta curiós i magnífic, quan des de mirades diferents, les paraules i les reflexions són tan properes que podrien superposar-se...