... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
3 comentaris:
Preciós
I el laberint ens sorprèn, una vegada més.
Una meravella....gràcies Ariadna...
D'on treus aquestes meravelles?
Publica un comentari a l'entrada