18 de novembre del 2008

La Fada de les Engrunes


Charles Nodier
LA FADA DE LES ENGRUNES
Ed. 1984.


Hi ha un temps on sentiments i emocions van de la mà dels contes. Abans d'anar a dormir, a mitja tarda o entre forquilla i forquilla, una veu es passeja per paraules escrites, descriu belles il.lustracions i desvetlla nous móns davant els ulls innocents. I mentre el so pren forma, les il.lusions deixen els somnis i la fantasia es perd en l'horitzó de la ment, el món real es desdibuixa en el món de la imaginació... Hi ha un temps, sempre hi ha un temps pels contes...

En el pròleg escrit per aquells lectors que llegeixen pròlegs, en Charles Nodier parla de l'encant de les històries fantàstiques. Les autèntiques, les que deixen una petjada en el cor. Aquelles que només demanen que es cregui en elles perquè altres també hi creguin. En un món ple de descreences, ell troba el seu narrador. La veu dels contes fantàstics: el boig o el llunàtic. Aquell qui malgrat el rebuig d'uns i la tria d'altres, creurà i desvetllarà la història extraordinària i insòlita a aquells lectors, que després de llegir el pròleg, continuaran llegint.


"Instint funest que va obrir a Eva les portes de la mort, a Pandora la capsa on havien de dormir totes les misèries de la humanitat i a no sé quina noble mestressa, de qui he oblidat el nom, la cambra sangonosa de Barba Blava! Tot el que no sé, si estigués interessat a saber-ho, la Fada de les Engrunes, que ho sap, m'ho hauria dit. És per això que els meus interrogatoris l'entristeixen, no tant perquè té por d'albirar-hi una lleugera desconfiança ofensiva, com per la decepció que li confirma la idea, que s'està començant a fer, que sóc curt d'enteniment.
I d'ençà d'aleshores, vaig deixar gairebé de fer preguntes. Em vaig agafar la vida tal com era."

En Michel s'atura i explica la seva Ilíada, com ell mateix l'anomena. Parla de sentiments i emocions, d'aventures i situacions, d'amor i de promeses. Descriu la bellesa de la princesa Belkis i la saviesa de la Fada de les Engrunes. Evoca la seva història. Calla la seva Odissea per continuar la recerca de la mandràgora que canta. Aquella, la única que s'obrirà i mostrarà el seu cant en les darreres llums del dia de Sant Miquel, per complir així amb el destí.

11 comentaris:

novesflors ha dit...

Sempre m'ha agradat que em conten contes. I encara m'agrada!

Anònim ha dit...

Bon dia!
No has llegit L´assassí cec de l´escriptora canadenca Margaret ATWOOD, premi príncep d´Astúries de les Lletres 2008?
Imma

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Els contes, fascinants històries que explicades prenen vida i captiven els sentits.

M'agrada el teu escrit. Com seria narrat ?

Una abraçada

Mireia ha dit...

acabo d'adonar-me que no sóc dels lectors que llegeixen pròlegs. Com a molt els llegeixo quan ja s'ha acabat el llibre, si m'ha agradat molt

digue'm ariadna ha dit...

Novesflors... els contes sempre tenen la capacitat de fascinar-nos, i aquesta pot augmentar molt quan el narrador els sap transmetre amb aquella força interna que tenen...

Imma... em sap greu, però de la Margaret Atwood no he llegit res, recomanes aquest llibre en concret d'ella?...

Horabaixa... si que captiven. Crec que per narrar cal aquella veu justa i modulada, que es pot escoltar a vegades entre les pàgines, capaç d'acariciar les paraules i dibuixar les situacions, capaç de donar el sentiment i el to just a cada mot i a cada moment, mantenint aquell difícil equilibri entre els esdeveniments i les emocions...

Mireia... són costums o vicis de llegir, jo m'ho llegeixo tot en l'ordre que el llibre proposa i no sé començar a llegir la narració si hi ha un pròleg i no l'he llegit abans... =:)

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Després de llegir el teu comentari al meu comentari, m'han quedat unes ganes tremendes d'escoltar una narració feta per tú.

Una abraçada

Poeta per un dia ha dit...

...la fada de les engrunes, que tot ho sap, sembla un personatge preciós, sortit d'una il·lustració de la Rebeca Dautremer, potser, una fada una mica oblidadíssa, però que si seu amb el gatet a la falda i rumia una estoneta amb els ulls tancats, acaba sabent-ho tot...

... petonets!

Anònim ha dit...

HOla,
si et recomano que comencis per aquesta novel.la L´assassí cec, no per ser molt premiada, sinó perquè és una bona obra. Balanç de tot un segle, ficció dins la ficció.
Imma

digue'm ariadna ha dit...

Horabaixa... moltes gràcies... =:)

Poeta... no diré res perquè desvetllaria l'encant, però segurament la il.lustració d'ella ens captivaria...

Imma... en prenc nota, gràcies...

jacob ha dit...

Només pensar amb el nom de "Fada de les Engrunes" ja em sembla fascinant...

digue'm ariadna ha dit...

Jacob... tot i que la fada té altres noms, aquest és el més captivador...