29 d’octubre de 2008

Xarxes de jocs i combinacions de paraules


Escrivint es pot omplir un buit, buscar un sentit, parlar de l'existència de l'ésser humà i del món, abandonar-se en la fugida i en la recerca, entre paraules, sentiments i històries. L'escriptor té en la seva mà, la creació i la destrucció. Pot tornar a llegir allò escrit i reescriure allò llegit, per donar cos a una idea, una imatge, una obsessió. Quan escriu, pot dir el que ell pensa o el que pensen els altres, buscar en la seva consciència o amagar la seva personalitat, jugar amb totes les paraules o no aturar-se fins trobar aquell únic mot capaç d'omplir tot l'espai. Ens desvetlla intimitats pròpies o manllevades, compartint-les i transformant-les, construint intricats recorreguts d'emocions que es pleguen i es repleguen, en un moviment de canvi constant o en una immobilitat de consistència pètria. I tot i les reescriptures i les relectures, davant seu apareix, amb orgull i sorpresa, un diàleg enmig d'irrealitats indefinides i veritats desorientades. Un diàleg que va més enllà de l'escriptura. Una força que pot arribar a desvetllar un plaer capaç de captar i agafar l'atenció lectora d'aquells que busquen el que és important: tot allò que queda.

Italo Calvino era conscient de la importància de qui llegeix. Com a escriptor va jugar i combinar paraules, teixint una xarxa que integrés als lectors. Una xarxa de retícula consistent, on a cada nus, a cada cruïlla, es perd la linealitat narrativa i s'ofereix una lectura activa. Mots col.locats amb cura per aixecar un relat que surt d'ell mateix, sense perdre la seva pròpia naturalesa. Emmirallant tècniques i eines estilístiques, el seu estil personal forja un espai on ficció i realitat limiten i es difuminen. Oferint una lectura que fluctua en la reflexió que la literatura fa sobre sí mateixa i que permet veure a través seu la realitat. La creació literària es desvetlla i qui ho llegeix s'endinsa en una ficció capaç d'observar-se per dins i estar, alhora, en ambdos costats del mirall. En el seu reflex, l'escriptor es desdibuixa en el lector, enmig d'un laberint de tinta, on diferenciar el que és veritat del que no ho és, està en les nostres mans. Amb Calvino, la lletra impresa es transforma i es redefineix, mostrant una altra visió.


"Com m'ho faig per explicar-me ara que he perdut la paraula, les paraules, potser fins i tot la memòria, com m'ho faig per recordar què era allà fora, i quan ho recordi, com m'ho faig per trobar les paraules per dir-ho; i les paraules, com m'ho faig per pronunciar-les, tots estem intentant fer comprendre alguna cosa als altres amb gestos, amb ganyotes, tots com simis. Sort que hi ha aquestes cartes, damunt la taula, una baralla de tarots, els més corrents..."

Italo Calvino. LA TAVERNA DELS DESTINS ENCREUATS, en El castell dels destins encreuats, Ed. Columna.


"Cierto que también este girar en torno al libro, leerlo alrededor antes de leerlo por dentro, forma parte del placer del libro nuevo, como todos los placeres preliminares, tiene una duración óptima si se quiere que sirva para empujar hacia el placer más consciente de la consumación del acto, esto es, de la lectura del libro."

Italo Calvino. SI UNA NOCHE DE INVIERNO UN PASAJERO. Ed.Siruela.


"Ocurre con las ciudades como en los sueños; todo lo imaginable puede ser soñado, pero hasta el sueño más inesperado es un acertijo que esconde un deseo, o bien su inversa, un temor. Las ciudades, como los sueños, estan construidas de deseos y temores, aunque el hilo de su discurrir sea secreto, sus normas absurdas, sus perspectivas engañosas, y cada cosa esconda otra."

Italo Calvino. LAS CIUDADES INVISIBLES. Ed. Siruela.


"Mi fe en el futuro de la literatura consiste en saber que hay cosa que sólo la literatura, con sus medios específicos, puede dar."

Italo Calvino. SEIS PROPUESTAS PARA EL PRÓXIMO MILENIO. Ed. Siruela.

7 comentaris:

jacob ha dit...

Un autor que sempre s'endinsa...gràcies Ariadna

novesflors ha dit...

No he llegit res d'aquest autor i m'agradaria fer-ho, i molt, però tinc poc temps i estic obligada a triar. Tu ens parles de quatre llibres i jo et pregunte. Quin dels quatre reflexiona més sobre el fet literari? O, dit d'una altra manera, de moment en vull legir un, quin dels quatre em recomanes?
Gràcies.

digue'm ariadna ha dit...

Jacob... s'endinsa i ens fa anar endins...

Novesflors... Jo distingiria dues opcions. Una, amb Les sis propostes pel nou mil.leni, (em sembla que es pot trobar també com: Lliçons americanes, publicat a Ed.62), on parla de les bases que per a ell ha de tenir la narrativa, amb nombrosos exemples, que permeten seguir el seu personal recorregut per la literatura, per les qualitats que ell considera que han de donar forma a l'escriptura. La segona, formada pels altres tres títols, on la combinació de paraules i el joc de complicitats estructuren els relats; dels tres, destacaria Si una nit d'hivern (es pot també trobar en butxaca a Ed.62) per la capacitat de joc narratiu, per la varietat d'estils i per la sòlida successió de ficcions dins de les ficcions que hi pots trobar... No sé si et sóc de massa ajuda...

Anònim ha dit...

Aquest llibre: El castell dels destins encreuats... en català està descatalogat. N'han tret una nova edició o és que tens el vell? El que donaria per tenir-lo!

Clarissa

digue'm ariadna ha dit...

Clarissa... el vaig trobar a la llibreria Proa-Espais del carrer Rosselló abans de l'estiu, i va ser tota una sorpresa (és l'edició del 98)...

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

He entrat encuriosida per un dels teus comentaris a un blog. Interesant aixó de digue'm Ariadna.

He lelgit per sobre coses teves. I aquesta en concret, m'ha agradat força.

Escrivim per tot aixó. I soposo que per molt més.

Encantada de haver-te trobar i llegit

digue'm ariadna ha dit...

Horabaixa... benvinguda al laberint, ens llegim i gràcies...