Alessandro Baricco.
SEDA.
Ed. La Magrana de Butxaca.
"Posseïa la inatacable calma dels homes que se senten al seu lloc. De tant en tant, els dies de vent, baixava a través del parc fins al llac i es quedava durant hores a la riba, mirant com la superfície de l'aigua s'encrespava i formava figures imprevisibles que brillaven a l'atzar en totes les direccions. Era un de sol, el vent: però, sobre aquell mirall d'aigua, semblava que bufaven mil. De tots cantons. Un espectacle. Lleu i inexplicable."
Un negoci i una malaltia. Un viatge a l'invisible. El so d'una veu i un ulls no orientals. Una taça i un tracte. Anar i tornar. La solemnitat i la lentitud. El record i traços de tinta. Un paper, una carta i un llac.
Tènue, evocador i insinuant. Lent, imperceptible i penetrant.
Els ocells, tancats en una gàbia, deixen emprentes negres sobre paper d'arròs. El tacte de no-res de la seda, queda marcat en la pell. La superfície de l'aigua arrissada pel vent, xiuxiueja una vida aturada en una mirada i en una veu.
9 comentaris:
Finalment puc comentar un llibre que ja he llegit, i fins i tot rellegit. Només un apunt abans de començar: properament se'n farà una versió cinematogràfica. Suposo que n'estàs al corrent?
Bé, em va semblar un molt bon llibre, com els que ja he llegit d'aquest escriptor. Amb les paraules justes al lloc adequat, ni més, ni menys, amb tendresa, una història que captiva des del començament. Fascinant... em fa por la pel·lícula, però s´qui hi surt i l'aniré a veure.
Llegeix, si no ho has fet ja, "Homer, Il·líada", el mateix escriptor. Un bon treball de memòria, una tasca gegantina tenint en compte a qui arribarà al gran clàssic després de llegir-se aquest text de Baricco. Genial.
Ariadna aquest cop també t'he atrapat jo! Seda un llibre amb un gran regust extraordinari. Aquelles imatges evocadores del llac...
Estic totalment d’acord amb tu. Per pura casualitat va caure a les meues mans i vaig ser incapaç d’interrompre la seua lectura (cosa que faig sovint, perquè sempre vaig llegint tres o quatre coses alhora). Ho dic ací: http://josepmanel.wordpress.com/2008/03/10/seda-alessandro-baricco/
Gulchenruz... tens raó, per llegir i rellegir. Però jo, després de llegir el llibre, sé segur que al cinema no aniré a veure la pel.lícula, tot i que entenc que hi vulguis anar (l'estrenaven ahir, em sembla)...
Espolsada... gust i regust, ambdues coses van de la mà en aquest petit llibre, en cada imatge, en cada paraula i en cada silenci...
Josepmanel... tornava en tren i el llibre que duia no duraria tot el viatge, vaig veure Seda, recordava haver llegit el comentari en el teu post, i el vaig comprar: el vaig llegir i acabar abans d'arribar a lloc...
... Les seves paraules i silencis van entrant a poc a poc, com aquelles pluges tan fines, que no les notes i acabes amb la roba i els cabells xops...
He vist la película aquest cap de setmana. Una fotografia magnifica. Tinc ganes de llegir el llibre per entrar més en la historia.
Jordi... A veure què et sembla el llibre, jo vaig tenir clar que no aniria a veure la pel.lícula al cinema...
Aquest matí, a casa de la meva excompanya de pis, a la que li estava ensenyant el teu blog, s'ha parat just en aquesta obra i m'ha dit "Laura imprescindible".
Doncs si, fa poc que he llegit el llibre, una recomanació del meu nou company de pis.
Senzillament captivador, el silenci i les paraules.
Masses coses relacionades amb la Seda al meu voltant.
... A veure si ens veiem abans de que la Seda et dugui per fils llunyans...
=;)
L'aigua del llac, el tacte de la seda. Orient, Occident. Sinònims, antònims. L'història d'un comerciant. Un viatge real, un altre de metafòric, l'estada entre dos amors, el contrast entre dues cultures. Una obra lenta i enigmàtica, plena de simbolisme i de paisatgisme. Captivadora.
Publica un comentari a l'entrada