Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
cargolats al fil del trampolí,
l'agut salt del llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
Gabriel Ferrater. A L'INREVÉS. Les dones i els dies.
4 comentaris:
Quina preciositat de cel! Del dret i del revés... Cel rogenc, pluja o vent... Petonets!
Hi ha un blog que es diu "Els dies i les dones", potser el coneixes.
poeta per un dia, amb la sort que tenim últimament, si el cel es rogenc puja-hi de peus que farà vent.
Bonic... a l'inrevés. Et dic, ariadna, que encara que no et comenti, moltes vegades perquè em quedo amb el gust de les paraules, sempre et llegeixo.
Poeta... amb aquest cel va acabar el 2007, i si bé no recordo que va dur, va ser la imatge del darrer capvespre de l'any: un preciós espectacle...
Novesflors... el vaig llegint, és el del David Fiqueres en el VilaWeb, oi?...
Gulchenruz... el gust de A l'inrevés ve de la mà de Gabriel Ferrater, la seva obra em va captivar fa molt...
=:)
Publica un comentari a l'entrada