18 de desembre de 2007

La mort d'Ivan Ilitx



Lleó Tolstoi
LA MORT D'IVAN ILITX.
Ed. Quaderns Crema.


"La mentida, aquesta mentida comesa sobre ell a les vigílies de la seva mort, la mentida que calia per rebaixar aquell terrible i solemne acte de la seva mort a l'altura de totes les seves visites, de les cortines, de l'esturió del dinar... era per a ell un terrible suplici. I, cosa curiosa, molts cops, quan feien comèdia va venir d'un pèl que no els cridés: 'Pareu de dir mentides! Sabeu tan bé com jo que em moro, de manera que, si més no, pareu de dir mentides!' Mai, però, no es va veure amb cor de fer-ho."


"Senyors! Ivan Ilitx és mort!" I els senyors pensen en qui ocuparà el càrrec que deixa, en la familia, en la malaltia, en la seva pròpia salut, i en la seva vida. Qui era l'Ivan Ilitx? Un home corrent, amb un desig de millorar a nivell laboral, social i econòmic. Feia el que s'esperava d'ell. Una malaltia sobtada i una realitat silenciada. Un repàs de vida, una agonia i una mort.

La vida i la mort. El dolor físic i el dolor moral. Actituds davant del malalt. Ràbia, patiment i reflexió. Tothom sap el final i espera. Si no es parla d'una cosa: no existeix. Mentides i silencis. Vetlla, enterro, dol i condol.

15 comentaris:

Gulchenruz ha dit...

Me l'apunto!
Has llegit, també d'ell, "El diablo"? si ho has fet, no has trobat semblances amb la pel·lícula de Woody Allen "Match Point"? Vull creure que el cineasta s'ha inspirat amb l'obra aquesta d'en Tolstoi.

digue'm ariadna ha dit...

No l'he llegit... ara, sóc jo qui s'ho apunta...

Poeta per un dia ha dit...

Benvolguda Ariadna,... he de reconéixer que em costa entrar en el món dels escriptors russos (i ja ho sé, estic generalitzant i això fa molt lleig i denota molta ignorància, d'altra banda ben guanyada a base d'anys de no-lectura, a l'època preadolescent, és a dir, abans dels 25). Com més cap a l'est ens movem, més impenetrable em sembla l'obra de l'autor (començaríem per Kundera, Kafka, on ja vaig una mica amb una sabata i una espardenya i ens mouríem cap a Tolstoi, Dostoievski, citat per la majoria d'autors posteriors com una de les seves màximes influències però per mi, el llibret ínfimament prim de les Memòries del Subsol se'm feu etern...). Més tard, si anem més encara cap a l'est, el meu enteniment es tergiversa i abraça delerós el Murakami o l'Amy Tan (si bé per arribar a aquesta encara caldria girar més pel globus).... Així, poc puc comentar del Tolstoi si bé, com sol passar, les paraules del teu blog m'encenen una llumeta de curiositat que costarà d'apagar... Perdó per la parrafada!! Petonets!!

Gulchenruz ha dit...

No l'he posat, només he pogut penjar el pròleg. Es per fer-vos venir ganes de comprar "Vathek"

digue'm ariadna ha dit...

Poeta... Només una petita oportunitat pels que menciones: Tolstoi, Dostoievski, Kafka, Kundera, i molts d'altres escriptors que venen d'aquelles zones del globus, que han parlat sobre relacions, condicions, situacions i moments, d'ara i de fa temps, i que han quedat escrites per nosaltres...
...Petonets

digue'm ariadna ha dit...

Gulchenruz... Miraré el d'Alianza, perquè Valdemar només té el tercer episodi, si ho mirat bé...

David Madueño ha dit...

Quina casualitat, avui l'he encetat camí de la feina, i el primer capítol m'ha semblat esplèndid. Els seus relats també són força bons, potser més simplistes però sempre tallats per la ironia i el sarcasme que el caracteritzaven.

digue'm ariadna ha dit...

David... En la Mort d'Ivan Ilixt, hi ha un intens equilibri entre l'evolució de la malaltia física agressiva i els raonaments que comporten la proximitat de la mort. En un to sobri, a voltes tens, a voltes mordaç, del malalt contra tots, contra la societat i contra ell mateix. L'Ivan es vol rebel.lar, però calla, contra tota la hipocresia que envolta a un malalt terminal, i cedeix al joc. No ho sé, però jo no trobo que sigui un relat simplista...

dErsu_ ha dit...

Tres cops he llegit la mort del senyor Ivan, i tres cops he envejat la lucidesa (tot i l'alt preu que cal pagar) que la malaltia dóna al seu protagonista, el finit Ivan Ilitx, que al final només té al seu fidel criat per ocupar-se de les coses realment importants, això és, la correcta posició dels coixins.

Striper ha dit...

Un bon llibre per las vacances de b¡nadal i tant.

digue'm ariadna ha dit...

Dersu_... Un criat, que en el fons, és l'únic que el tracta com si no fos beneit, que no s'amaga rere màscares hipòcrites i accepta el fet de la malaltia i la mort com el que és una malaltia i una mort...

Striper... Una bona lectura, sempre i quan no vagis a una trobada de fervents seguidors d'esperit nadalenc: podrien associar-la a boicot =:P

Poeta per un dia ha dit...

Ariadna: donaré una oportunitat a la lectura russa, doncs. Potser no m'he expressat bé del tot. En cap cas volia menysprear l'art, només posar de manifest que em costa fer-me'l meu, el trobo massa llunyà. Però, com dic, s'intentarà.... Petonets!!

digue'm ariadna ha dit...

Poeta... La llunyania que es pot sentir en llegir un escriptor en concret, és un fet totalment personal, i ni veig que t'haguessis expressat malalment, ni hi veig menyspreu: ni molt menys! El meu comentari, de donar una oportunitat venia a que mencionaves autors força diferents, al meu gust, sota l'adjectiu d'impenetrable. En obrir un llibre les seves pàgines, s'ofereixen a la nostra vista, intentant donar vida a una història i a uns personatges tan propers, com li ha estat possible a l'autor. Però de la mateixa manera que esperem que cada relat ens faci sentir, vibrar i somiar, també ens pot passar que no ens ompli o que el trobem inhert, llunyà o impenetrable; i això si, que és una sensació personal de cadascú i de ningú més...
... Petonets

David Madueño ha dit...

Hola, Ariadna, resulta que quan et vaig parlar de Tolstoi vaig fer referència a uns relats que... en realitat eren de Txékhov. Crec que aquest també és un gran escriptor rus, malgrat que aquests relats neixen de petites anècdotes (com "El camaleó", per exemple, i d'aquí allò de "simplistes"), però evidentment esdevenen magnífics. I sí, Tolstoi no té res de simplista. Ni que s'ho proposés, ell no podia deixar de banda la naturalesa humana i les reflexions greus i sempre oportunes.

digue'm ariadna ha dit...

David... no ho sé, però Txékhov, tampoc crec que sigui simplista. Per mi, els seus personatges emocionen, per ridícula que sigui la situació, i descriuren la naturalesa humana des d'un punt de vista molt sensible i modest, passant més enllà de l'anècdota...