12 de desembre de 2007

Ciutats fosques



Ens han parlat de ciutats: grans i petites, antigues i modernes, clàssiques i futuristes, submarines i subterrànies, invisibles i màgiques. Metròpolis transformades pel progrés i els prodigis, plenes de llums, d'ombres i d'ambients contrastats. On la gent pot sentir-se alienada, sola, melangiosa, rebel, lluitadora, esperançada i somniadora.

Des de les prestatgeries, unes ciutats fosques ens miren. Un univers personal i màgic de metròpolis situades a la frontera que separa la realitat i la ficció. Uns móns paral.lels on el paper, els llibres, els sistemes informàtics que fallen, els caos dels arxius, les noies inclinades, les ombres dels homes, els dirigibles, les torres, les fronteres, les febres, es fan protagonistes.


"Contrariamente a una de las leyendas más extendidas, no somos los inventores de las ciudades oscuras ni tampoco los primeros en evocarlas."

L'escriptor francès Benoît Peeters i l'il.lustrador belga François Schuiten ens presenten una de les sèries més admirades del còmic europeu dels darrers anys. Peeters ens explica unes històries inusuals en un univers paral.lel, acompanyades d'unes increïbles il.lustracions de Schuiten, amb personals tocs modernistes i surrealistes. Són ells els que ens donen a conèixer uns esdeveniments que passen en aquestes ciutats: Alexis, Armilia, Blossfeldtstad, Brüsel, Calvani, Mylos, Pâhry, Sodrovno-Voldachie, Urbicande, Xhystos. Amb ells, s'explora aquest altre món a l'altre costat de la lluna, que no podem veure en estar ambdos planetes en permenent eclipsi.

"Curvatura del espacio, falla personal, universos engastados: todas estas hipótesis son demasiado insuficientes para llegar a comprender de manera satisfactoria como estan unidos los dos planetas."



Schuiten - Peeters
LAS CIUDADES OSCURAS.
EL ARCHIVISTA.
Norma Editorial.


Isidore Louis és un arxivista de l'Institut Central d'Arxius, subsecció de mites i llegendes. Una feina feixuga. Una extensa documentació per estudiar. El propòsit: comprovar l'autenticitat de l'existència de les ciutats obscures. Arxius, documents, papers, il.lustracions, omplen el seu despatx, mentre va fent l'informe demanat.

EL ARCHIVISTA, és un llibre il.lustrat. Les làmines mostren imatges de les ciutats obscures de cada peça de l'informe. Il.lustracions de gran bellesa. Documentació temptadora. Tota una recapitulació de la sèrie.

"¿Qué repentino azar me ha hecho mirar tras el radiador y sacar el documento que una mano torpe había dejado caer? Las pocas palabras inscritas en el revés han bastado para helarme la sangre. La imagen misma me ha sumido en un temblor que no ha cesado desde entonces... El hombre representado en esa imagen soy indiscutiblemente yo y la habitación es la mía claramente. Con mi espanto se mezclaba una extraña exaltación. De modo que mi propio papel debía de haber sido previsto. Yo, Isidore louis, miserable archivista..."
ISIDORE LOUIS, LLAMADO EL ARCHIVISTA.


Completen LAS CIUDADES OSCURAS: Brüsel, La fiebre de Urbicanda, El archivista, La torre, la chiva inclinada, La sombra de un hombre, La frontera invisible 1, i, La frontera invisible 2.

13 comentaris:

Gulchenruz ha dit...

Pinta bé. I gràcies pel comentari, que tot i que m'he llegit totes les novel·les d'Eco no m'he llegit els assaig perquè vaig començar amb "Apocalipticos e integrados" i no em va acabar de convencer del tot. Crec que l'Eco, per mi, es més bon escriptor que assagista, tot i la gran carrera que té a les seves espatlles. L'admiro molt com a gran savi dels nostres temps, i em sento decebut perquè va dir que després de l'última novel·la: "La misteriosa flama de la reina Loana" (per cert, molt bona) no escriuria cap més novel·la.
En fi. Merci.
Salut.

Antitot ha dit...

Mmm...molt fina Ariadna El Archivista, va caure a les meves mans ara deu fer uns quants anys quan treballava a una biblioteca i em va fascinar...
Com sempre, un gust deliciós!

digue'm ariadna ha dit...

Gulchenruz... Sobre Literatura de l'Eco, és un recull d'escrits, uns més bons que d'altres, que donen una idea de la seva visió sobre la literatura amb algunes notes autobiogràfiques (com la recomananció de Ficciones d'Einaudi Sergio Solmi a Eco, que en llegir el post m'hi va fer pensar): em va encuriosir saber la seva perspectiva respecte aquest tema. Si que prefereixo una novel.la seva a un assaig, però això em passa amb altres també... gràcies i fins la propera...

Antitot... La sort de treballar en una biblioteca és aquesta (clar que depèn de la biblioteca, a mi el que em queia a les mans no em fascinava i és que a les beques de biblioteques t'envien on t'envien), i també la sort de la llibreria =;p... Tornant a l'Arxivista, no deixava de veure grans pòsters de parets amb llibres gegants i homes petits, o grans piles de llibres amb papers volant sobre el cap d'un esquifit personatge: vaig arribar a Las Ciudades Oscuras per la il.lustració que admirava a les botigues de còmics mentre passava aquelles grans làmines (sóc de les que s'hi passen estona allí i no acaben de comprar-ne mai cap), i del dibuix al còmic, va ser un gir de 180º i de tant en tant en cau un...

... Petonets

Poeta per un dia ha dit...

Jo també sóc més de novel·la (o narració breu,... el terme conte no m'acaba d'agradar, ja que porta associat, potser de forma poc idònia, o molt, el llop i la caputxeta) que no pas d'assaig. Concretament, però, recordo un assaig de l'Eco sobre les seves experiències visuals dins l'hiperrealisme nord-americà que no té desperdici. "USA: The land where real is more than real". Les novel·les de l'Eco són un plaer exquisit pels sentits, però cal llegir-les a poc a poc, degustant cada pàgina. Ariadna, vaig estar apunt de comprar-me precisament alguna de les làmines d'aquest Arxivista, però al final, tal i com apunto al "bellesav", vaig decantar-me per un esbós del geni DaVinci.

Petonets!!

ps: I no facis cas de l'Antz i de la biblioteca. L'home l'aprofità, bàsicament, per a fer "relacions", i no em refereixo precisament als llibres ;p

digue'm ariadna ha dit...

Poeta... La no-ficció m'agrada, i sempre, entre els llibres de ficció que estic llegint, n'hi ha algun de no-ficció (però el ritme de lectura entre ells és molt diferent). Això dels contes o relats curts és d'aquests temes de classificació que pòrten polèmica, com per exemple parlar de còmic o novel.la gràfica (aquí el benvolgut Antitot podria fer una dissertació ben ampla). No conec aquest assaig de l'Eco: i si, també crec que, ell i alguns altres escriptors, s'han de llegir com qui beu un bon vi... Da Vinci, has pogut veure el llibre de la Taschen de Zöllner i Nathan (aquell tan gros i car)?, les làmines són increïbles!... I, benvolgut poeta, a les biblioteques i a les llibreries, sempre es poden fer relacions i no només amb els llibres =;p
... Petonets

Gulchenruz ha dit...

T'he enllaçat al bloc l'Aleph. Concidero que hi has de ser.
Per cert, la ressenya de l'A.G.Porta... està al caure. L'estic polint.

digue'm ariadna ha dit...

Gulchenruz... L'espero, doncs, en Puigdevall el va definir com a un autor clandestí llunyà de la fira editorial, fet que en Vallcorba va corroborar...
Salutacions

Gulchenruz ha dit...

Em pots explicar el nom del meu enllaç ? (Indesinenter). Sóc molt ruc i no l'entenc, però sona bé.
Ah, per cert, un dia d'aquests explicaré perquè em dic Gulchenruz (si no ho intueixes ja).

digue'm ariadna ha dit...

Indesinenter és un poema de l'Espriu, que en Raimon va fer cançó. Al 2006 el Centre de Documentació i Estudi de S.Espriu va coeditar Indesinenter. Anuari Espriu, 1, contenint el facsímil del poema...

Gulchenruz ha dit...

Sóc pesat eh, ho sé. Però no acabo de veure la relació entre el nom i el del meu enllaç. Tot i que he llegit el poema. Jo sóc molt burro, ja t'ho he dit, i se'm han d'explicar les coses.
Tu et dius Digue'm Ariadna, simplement, qualsevol altre suggerència?

Salut, i no molesto més, vaig a fer feina.

digue'm ariadna ha dit...

No molestes pas... la relació amb el poema, no és per la lletra, sinó pel to colpidor dels versos, i, també ve per la sonoritat del títol i el teu àlies: no és res de l'altre món, sinó una elecció per associació, espero no ofendre a ningú (en cap moment és la meva intenció...)... I, ho sento, però sóc simplement ariadna...
... gràcies i perdona =:)

Gulchenruz ha dit...

Borges era un amant dels llibres que llegia, jo en canvi sóc un amant dels seus llibres i gairebé dels seus llibres recomanats. Chessterton també me'l va recomanar ell, bé, i Marcel Swob (o com s'escrigui), William Beckord (aquí hi ha l'enigma del meu nom), Melville (fora de la belena!), Eça de Queiroz, el gran Conrad, Herman Hesse... de tots ells crec que he llegit el millor, perquè la resta també l'he llegit i de veritat ho crec. Borges tenia bon ull (i que em perdoni!)

digue'm ariadna ha dit...

... Conec el Vathek de Beckord, on surt Gulchenruz, però i la relació amb el cuirassat? Si, Borges era un gran lector...