... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
Si el futur és així, amic Antz, encara tenim una mica d'esperança. Davant la destrucció, la cultura prevaleix... Una imatge molt gràfica, d'aquelles de "una imatge val més que mil paraules".
El futur serà més devastador i cruel. I no ho dic perquè una guerra acabi amb els llibres, sinó perquè no hi haurà qui pugui llegir. Llegir: adquirir coneixença del que diu un text escrit o imprès. Distingir, comprendre (allò que és figurat pels signes escrits). Un autor escriu, per ell i pels altres. Un autor explica una història, per a escoltar-la i per a ser escoltada. Un autor espera, recordar i ser recordat. Què han escrit, què han explicat, què han esperat, sinó hi ha qui pugui emocionar-se llegint? La cultura prevaleix si hi ha qui la faci prevaldre, utilitzant-la, gaudint-la, girant-la... però, i si qui queda perd aquesta capacitat? Cada cop més, el pas és més estret, l'embut es tanca, i un dia ens hi quedarem travats, sense remei, perdrem movilitat i oblidarem. Cada cop més, ens autoenganyem i acceptem l'engany. Quines grans paraules, quin gran discurs, i tots accedim: qui es para amb calma a mirar el sentit del missatge? Si ho reduíssim a premisses "si p no q", veuriem que no es diu res... però no ho fem: comoditat, apatia, cansament, qualsevol és vàlid. Si no som capaços de mirar més enllà, el futur que ens espera serà molt trist, per molts llibres que hi hagin en les prestatgeries.
... en el laberint, també s'hi guarden imatges...
3 comentaris:
El futur que ens espera, estimada Ariadna?
Si el futur és així, amic Antz, encara tenim una mica d'esperança. Davant la destrucció, la cultura prevaleix... Una imatge molt gràfica, d'aquelles de "una imatge val més que mil paraules".
Petonets!!
El futur serà més devastador i cruel. I no ho dic perquè una guerra acabi amb els llibres, sinó perquè no hi haurà qui pugui llegir.
Llegir: adquirir coneixença del que diu un text escrit o imprès. Distingir, comprendre (allò que és figurat pels signes escrits).
Un autor escriu, per ell i pels altres. Un autor explica una història, per a escoltar-la i per a ser escoltada. Un autor espera, recordar i ser recordat. Què han escrit, què han explicat, què han esperat, sinó hi ha qui pugui emocionar-se llegint?
La cultura prevaleix si hi ha qui la faci prevaldre, utilitzant-la, gaudint-la, girant-la... però, i si qui queda perd aquesta capacitat?
Cada cop més, el pas és més estret, l'embut es tanca, i un dia ens hi quedarem travats, sense remei, perdrem movilitat i oblidarem. Cada cop més, ens autoenganyem i acceptem l'engany. Quines grans paraules, quin gran discurs, i tots accedim: qui es para amb calma a mirar el sentit del missatge? Si ho reduíssim a premisses "si p no q", veuriem que no es diu res... però no ho fem: comoditat, apatia, cansament, qualsevol és vàlid. Si no som capaços de mirar més enllà, el futur que ens espera serà molt trist, per molts llibres que hi hagin en les prestatgeries.
Publica un comentari a l'entrada