29 d’octubre de 2007

Eco



- Explica'm, tu, què és el sol. - El sol.
-Explica'm què és la lluna. - La lluna.
- I per què en Pere plora amb desconsol?
- Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. - I
les muntanyes què són? I els estels?
- No són més que els estels i les muntanyes.
- I aquestes canyes? I aquestes arrels?
- Doncs no són més que això: arrels i canyes.
- I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l'ombra xinesa?
Digues: I el món? I l'home?
- Heus aquí
l'última forma de la saviesa: Mira't a fons,
afirma sempre el que és
i apren amb seny que no pots fer res més.
Joan Brossa. ECO.

5 comentaris:

ragnarok ha dit...

Ressons: poesia visual, jocs de paraules, Dau al Set, creació poètica, neosurrealime, antipoesia, poemes objecte... Brossa i la poesia, Brossa i el teatre, la màgia, el circ, la música i el cabaret... per mirar-se a fons, afirmar el que és i acceptar que no es pot fer res més, Brossa ho resumeix amb una de les moltes frases que ens va deixar: "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida".

samain ha dit...

"L'última forma de la saviesa...", la senzillesa, la simplicitat. Saber mirar, viure i sentir amb aquesta mirada, amb aquesta certesa...

Anònim ha dit...

Les coses tal com són, com diu en Joan Brossa, potser són més senzilles del que creiem. Malgastem temps i esforços complicant-les inútilment, volent veure més enllà del que hi ha.
Una troballa el teu laberint grotesc, no deixaré anar el fil.
M.

Biel Barnils ha dit...

Fantàstic aquest Brossa que has triat.
Felicitats pel blog que avui he volgut llegir amb atenció!

digue'm ariadna ha dit...

Gràcies, Biel, i benvingut.
Ens anirem llegint, i fins la propera.
Salutacions.
=:)